Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

A) Conceptos Fundamentales

• Evidencia: Objetivamente, lo evidente es el objetivo de una intuición. Subjetivamente, lo evidente son los conocimientos resultado de tal intuición. Por tanto, lo evidente es lo inmediatamente cierto. No todos los conocimientos son evidentes, ya que la razón conoce mediante la deducción.
• Existencia: Es un rasgo necesario del ser perfecto, ya que su perfección implica su existencia. En el resto de los seres, su existencia no es necesaria; por tanto, si siendo imperfectos existen, es porque han sido creados.
• Perfección: Atributo del ser que contiene en sí todos los atributos positivos en grado máximo, incluida su existencia, y no tiene ninguna carencia: la sustancia infinita o Dios.

B) La Analogía Geométrica en

Descartes: Començar de Nou des dels Fonaments

1. La Recerca dels Primers Principis

La filosofia s’adreça a la saviesa, la qual busca un coneixement perfecte de tot allò que l’ésser humà pot saber. El coneixement només és coneixement si es dedueix de les causes primeres, és a dir, els principis. Aquests han de complir dues condicions:

• Han de ser indubtables.
• Tot altre coneixement ha de sostenir-se sobre aquests.

La part de la filosofia que busca aquests principis és la metafísica. Per física entenem la ciència i meta és 'més enllà'; per tant, la metafísica és 'més enllà de la ciència'. La metafísica estudia els fonaments de la ciència mateixa a fi d’assegurar-la de manera ferma i definitiva. La metafísica no pot donar... Continuar leyendo "Descartes: El Mètode i la Recerca dels Primers Principis" »

La Filosofia i la Qüestió de l'Ésser

La filosofia s’interroga globalment sobre tot el que existeix.

Aristòtil diu que la principal qüestió filosòfica és la pregunta sobre l’ésser.

L'Ontologia i l'Essència

Per Aristòtil, la tasca primera i principal de la metafísica consisteix precisament a aclarir quin significat té “ésser”. El terme ens en filosofia té el significat de ‘quelcom que és’.

L’ontologia és la part de la metafísica que estudia en què consisteixen veritablement les coses que són.

Definició d'Essència

L’essència fa referència a les característiques que una cosa té per si mateixa, i que fan que sigui el que és i no quelcom de diferent. Les característiques ens diuen com ets tu, però no el que tu... Continuar leyendo "Filosofia: Essència, Existència i Evolució de la Cosmovisió" »

Antropología de Nietzsche

Friedrich Nietzsche fue un filósofo alemán nacido en la primera mitad del siglo XIX. Su pensamiento, despreciado al principio por la filosofía oficial, tuvo una gran acogida en el mundo artístico. Su obra representa, en buena medida, una inversión del platonismo y el cristianismo.

Pilares de la teoría antropológica

En la teoría antropológica que desarrolla, Nietzsche aborda tres aspectos fundamentales:

• El nihilismo.
• El superhombre.
• La voluntad de poder.

El nihilismo y la muerte de Dios

Para comprender el nihilismo, debemos remitirnos a la expresión "Dios ha muerto". Este concepto supone el punto más alto de la crítica a la filosofía, la religión y la moral. Su muerte significa el desmoronamiento de los pilares

1. La Filosofía Política: Concepto y Tendencias

La Filosofía Política es una rama de la filosofía que estudia cuestiones fundamentales acerca del gobierno y la organización de la vida en sociedad.

1.1. La Función de la Filosofía Política

Su función principal sigue siendo moderar las diferentes interpretaciones teóricas sobre la mejor forma de organizar la vida comunitaria.

Tendencias Principales:

• La Escuela Normativa: Representa la tendencia a construir y elaborar maravillosas utopías (ejemplos: Platón o Marx).
• La Escuela Analítica: Renuncia a la creación de utopías y a la elaboración de la política normativa (ejemplos: Aristóteles o Maquiavelo).

2. Los Fundamentos Filosóficos del Estado

La ética y la política son saberes prácticos.... Continuar leyendo "Fundamentos de la Filosofía Política: Estado, Poder y Ciudadanía" »

Zenón de Elea y Meliso de Samos

Zenón de Elea (490-430 a.C.) fue discípulo de Parménides. Sus aporías se presentaban como consecuencia de la concepción parmenídea del ser. Sus argumentos, en defensa de su maestro y para evitar que de algún modo se rieran de él, se centran en el problema de la pluralidad y en el del movimiento.

Meliso de Samos, un filósofo al frente de la armada de Samos, intervino en la política de la isla. Modifica alguna de las tesis de Parménides sosteniendo que el uno es infinito. En algunos de sus fragmentos, donde habla del relativismo de los sentidos, anuncia ideas que aparecerán en la teoría de los átomos que desarrolla Demócrito.

Empédocles (490-430 a.C.)

Cree, junto con Heráclito, que no es posible admitir... Continuar leyendo "Filosofía Presocrática: De las Aporías de Zenón al Atomismo de Demócrito" »

René Descartes: El inicio de la filosofía moderna

René Descartes (1596-1650) fue el principal representante del racionalismo y uno de los iniciadores de la filosofía moderna. Vivió en el siglo XVII, una época de crisis del pensamiento medieval y de auge de la ciencia moderna, especialmente de las matemáticas y la física.

Formado en la escolástica, quedó insatisfecho con sus enseñanzas y buscó un saber absolutamente seguro. Por ello, propuso un nuevo método basado en la duda y en la razón como único fundamento del conocimiento. En obras como el Discurso del método (1637) y las Meditaciones metafísicas (1641), estableció las bases de la filosofía moderna, influyendo decisivamente en el desarrollo posterior de la ciencia y del... Continuar leyendo "Fundamentos del Racionalismo y la Ilustración: De Descartes a Kant" »

Positibismoa eta Bizitzaren Filosofiak

1. Zertan datza Positibismoa eta bizitzaren filosofiak, eta nortzuk dira beren teorikorik inportanteenak.

   • Positibismoa: Garapen zientifiko eta teknikoetan oinarrituta, zientziak bide seguruak zirela gizakiaren aurrerapenerako defendatzen zuen. Teorialari nagusia: Comte.
   • Bizitzaren Filosofiak: Gizabanakoaren bizitzaren izaera berezia eta nagusia azpimarratu zuten. Teorialari nagusiak: Henri Bergson, Friedrich Nietzsche eta José Ortega y Gasset.

2. Zeintzuk dira XX. mendeko hiru mugimendu inportanteenak, definitu, eta aipatu beren teoririk inportanteenak.

   • Existentzialismoa: Gai nagusia giza existentzia da; uste zuten norberaren existentzia zela auzi filosofiko nagusia. Teorialariak: Heidegger, Sartre eta Camus.
   • Filosofia

Llibertat i Democràcia: El Problema Polític

El Problema de la Llibertat Segons Mill

Per a Mill, la llibertat humana és el conjunt de totes les seves manifestacions. Sense llibertat és impossible que les societats avancin i progressin. Mill troba que la llibertat de les persones es troba constantment amenaçada i coartada, a vegades legítimament, d’altres il·legítimament.

Malgrat que la democràcia és considerada com la forma menys opressiva de govern, el cert és que la democràcia també pot resultar opressiva per a l’individu. Mill adverteix de la “tirania de l’opinió”. Una democràcia sense límits pot convertir-se en una tirania. Per a Mill, una decisió democràtica o majoritària, si resulta opressiva, és il·legítima.... Continuar leyendo "John Stuart Mill: Llibertat, Democràcia i la Tirania de l'Opinió" »

Descartes: Racionalisme i les Tres Substàncies

47. Quina és la primera veritat de Descartes?

La primera veritat és: Penso. La deducció a partir d'aquesta veritat és: Existeixo.

48. Tipus d'idees segons Descartes

Idees adventícies

Mostren els meus sentits i sembla que procedeixen de fora de mi (experiència externa).

Idees factícies

Inventades o produïdes per mi (imaginació).

Idees innates

Aquelles que sembla que han nascut amb mi, que constitueixen part de la meva naturalesa, ja que les trobo en el meu pensament.

49. Què és la "Res Extensa"?

La Res Extensa és el món material (la substància extensa).

50. Concepte d'home (Antropologia)

L'home és la unió de dues substàncies:

• Res Cogitans (ànima o substància pensant)
• Res Extensa (cos o substància