Filosofia: Essència, Existència i Evolució de la Cosmovisió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,71 KB
La Filosofia i la Qüestió de l'Ésser
La filosofia s’interroga globalment sobre tot el que existeix.
Aristòtil diu que la principal qüestió filosòfica és la pregunta sobre l’ésser.
L'Ontologia i l'Essència
Per Aristòtil, la tasca primera i principal de la metafísica consisteix precisament a aclarir quin significat té “ésser”. El terme ens en filosofia té el significat de ‘quelcom que és’.
L’ontologia és la part de la metafísica que estudia en què consisteixen veritablement les coses que són.
Definició d'Essència
L’essència fa referència a les característiques que una cosa té per si mateixa, i que fan que sigui el que és i no quelcom de diferent. Les característiques ens diuen com ets tu, però no el que tu essencialment ets. L’essència és allò que ni et pot mancar ni pot ser diferent de com és, perquè aleshores deixaries de ser tu.
Essencialisme vs. Existencialisme
- Els filòsofs que consideren que l’essència té prioritat sobre l’existència s’anomenen essencialistes.
- Els pensadors existencialistes creuen que l’existència té prioritat sobre l’essència.
La Teoria de les Idees de Plató
Plató estava convençut que les essències existien independentment de nosaltres. Les essències, segons Plató, són trascendents.
Plató creia que les essències o Idees són perfectes, no canvien mai i existeixen independentment de nosaltres.
Els Dos Mons de Plató
Plató és dualista, afirma l’existència de dues realitats diferents:
- Món sensible: Coses que podem veure i tocar. Els sentits ens enganyen.
- Món intel·ligible: Món integrat per essències o idees.
Plató va proposar la teoria de les idees. La teòrica i autèntica realitat està formada per idees que són essències perfectes i eternes.
La Reminiscència
Reminiscència (Plató): Record de les idees que la nostra ànima va conèixer una vegada, però que ha oblidat. Segons Plató, les persones coneixem les idees perquè les tenim al nostre interior.
El Pas a la Filosofia Moderna: Descartes
La filosofia moderna comença al segle XVII amb René Descartes.
El seu objectiu era establir un nou sistema filosòfic basat en veritats indubtables. Aquest procediment s’anomena dubte metòdic cartesià (posar-ho tot en dubte).
Segons Descartes, la meva existència és la primera veritat. Aquesta és una afirmació tan certa que res no me’n pot fer dubtar.
Evolució de la Cosmovisió: De l'Aristotèlica a la Moderna
Cosmovisió Aristotèlica
A la Grècia antiga no es coneixia la ciència experimental moderna. No es feia distinció entre la ciència i la filosofia, i no s’havia desenvolupat el mètode científic.
La cosmovisió aristotèlica és teleològica perquè defensa que tot allò que existeix persegueix una finalitat.
Característiques de l'Univers Aristotèlic
- L’Univers era geocèntric.
- L’Univers sempre ha existit, per la qual cosa és etern en el temps.
- L’Univers era heterogeni.
D’acord amb la cosmovisió aristotèlica, l’univers és geocèntric, limitat en l’espai, etern en el temps, heterogeni i teleològic.
Estructura i Moviment
L’esfera sublunar estava formada pels quatre elements d’Empèdocles (foc, aire, aigua i terra). Cada element té el seu lloc natural.
Per damunt de la Lluna hi ha el Món supralunar, format pel Sol, els planetes i els estels.
El moviment s’explica com un pas de l’ésser en potència a l’ésser en acte. Aquest procés necessita un primer motor, que actua com a origen de tota la dinàmica del cosmos.
La Revolució Científica i la Nova Cosmovisió
El treball de científics com Kepler, Galileu o Newton va permetre desenvolupar una nova visió del cosmos diferent de l’aristotèlica.
Copèrnic va proposar un model heliocèntric segons el qual la Terra gira al voltant del Sol.
L’ús del telescopi va permetre descobrir noves regions de l’Univers. Els científics van entendre que l’Univers era il·limitat en l’espai, però pensaven que era finit en el temps.
La Física Clàssica (Newtoniana)
La causa eficient es pot descriure mitjançant les lleis de la física. L’Univers newtonià és homogeni.
En la cosmovisió de la física clàssica, la natura està formada per matèria inerta que està subjecta a lleis matemàtiques. La cosmovisió de la física clàssica és determinista.
La Física del Segle XX: Relativitat i Quàntica
Teoria de la Relativitat
Albert Einstein proposa la teoria de la relativitat. Va afirmar que la velocitat de la llum havia de tenir el mateix valor per a tots els observadors. Això significa assumir que tant l’espai com el temps són relatius.
La relativitat atorga un paper important a l’observador que descriu la realitat.
La teoria de la relativitat indica que la massa i l’energia són dues manifestacions d’una mateixa realitat, per la qual cosa es poden transformar l’una en l’altra.
Mecànica Quàntica
La mecànica quàntica estableix que la natura sí que fa salts. Els físics van haver de suposar que l’energia no és contínua, sinó que únicament es pot intercanviar en forma de “paquets”. Aquests “paquets d’energia” van rebre el nom de quàntums. Per això, el nou paradigma de la física es va anomenar “mecànica quàntica”.
Implicacions de la Mecànica Quàntica
- Estableix que és impossible conèixer al mateix temps i amb tota certesa la posició i la velocitat d’una partícula (principi d’indeterminació). No podem conèixer la trajectòria de l’electró.
- Les partícules participen d’un comportament ondulatori.
- S’introdueix la idea de l’atzar en la nostra interpretació de la realitat. La física només pot donar-nos-en una probabilitat.
- La intervenció de l’observador produeix efectes en la realitat que no podem evitar.
L’efecte papallona indica que una petita pertorbació inicial pot generar un gran efecte.