Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

ARRAZOIAREN eta SINESMENAREN arteko loturak: Alde batetik platonismoan, ezagutza goitik beherako gauza da. Adimenezko ezagutza beti ideien mundutik hasten da. Lehendabizi ideien mundua kontenplatu behar da. Zerbait ulertzeko, goitik behera, osotik zatira, eguzki artitik ilunagorako prozesua jarraitu behar da. Adimenezko ezagutzari espirituzko errealitateaz jabetzea dagokio. Beste alde batetik, Aristotelismoan, ezagutza esperientziatik hasi behar da eraikitzen, giza adimena materiari lotuta baitago eta arrazoi-bideak zentzumenekin harremanetan baitaude. Errealitate materiazkoak dira zuzenean zentzumenen iturri horietatik jasotzen ditugunak. Behetik gora ibili behar da, behe ezagutzatik beste gorputz ezagutza mailetara iritsi nahi bada bide horretatik

Método de las ciencias formales: método deductivo

Consiste en extraer de datos o principios generales —por ejemplo: "Todos los hombres son mortales"— una conclusión particular o concreta —por ejemplo: "Sócrates es mortal". La consistencia o validez de las conclusiones a las que se llega aplicando este método es incuestionable, en tanto que la conclusión ya está implícita en los datos de partida. Varias respuestas:

• Los primeros principios son meras definiciones.
• Los primeros principios son innatos.
• Los primeros principios son evidentes.

La deducción ha sido criticada porque este método es solo aplicable dentro de unos estrictos límites: para obtener enunciados a partir de otros dados. Este método, tal y como hemos señalado, es... Continuar leyendo "Métodos científicos: deductivo, inductivo, hipotético-deductivo y hermenéutico-dialéctico" »

Moral:

Del latín mos, que significa costumbre, modo de vivir. Es una forma de conducta específica, regulada por valores y normas. Por ello, está presente en todas las sociedades. Basándose en tradiciones y costumbres, se establece lo bueno y lo justo. Surgen problemas cuando hay conflictos entre distintas normas morales.

Ética:

Del griego ethos, que significa modo de ser o carácter. Parte de la filosofía que reflexiona sobre la moral. Analiza cuáles son las características de la conducta moral, estudia los valores y las normas, determina en qué consiste la responsabilidad moral e investiga sobre la libertad, analizando qué es la obligación moral.

Moral como estructura:

Todas las personas tenemos una estructura moral que nos lleva a elegir... Continuar leyendo "Explorando la Moral y la Ética en la Sociedad Actual" »

1. Zientzien sailkapena

Zientzia: zerbaiti buruz, elkarren artean sistematikoki erlazionaturik dauden ezagutza-multzoa da. 

Metodoa: emaitza baten lorpenera bideratutako jardueren multzo sistematikoa.

Bi zientzia multzo nagusi daude, baliatzen dituzten bi metodo desberdinen ondorioz: zientzia enpirikoak ( behaketan edo esperientzian oinarritzen direnak) eta zientzia formalak ( metodo axiomatiko deduktiboaren bidez ikertzen dutenak)

1. Faltzasionismoa

Faltsazionismoa Karl Popperek XX.Mendearen erdialdean proposatutako teoria epistemologiko bat da. Popprren proposamenaren aurretik, zientizak aurrera egiten zuela baieztapenen bat egiaztatzea lortzen zuenean eta lege bihurtzen zuenean. Popperrek erabat baztertu zuen interpretazio induktibista hori. Popperren

La Existencia de Dios según Santo Tomás de Aquino

Demostración *a posteriori*

Para Santo Tomás, la existencia de Dios no es una verdad evidente por sí misma, por lo que necesita ser demostrada. Rechaza el argumento *a priori* o argumento ontológico de San Anselmo, que pretende demostrar la existencia de Dios partiendo de la idea de Dios como el ser mayor del cual nada puede pensarse. Santo Tomás argumenta que no todos tienen la misma idea de Dios, y que, por lo tanto, no se puede deducir su existencia de una idea subjetiva. En su lugar, propone una demostración *a posteriori*, que parte de los efectos sensibles para ascender a la causa. Para que una demostración sea válida, tiene que partir del efecto y ascender hasta la causa.

Las Cinco

La filosofía moderna y su concepción del ser humano

Descartes: el dualismo antropológico

Aristòtil i el seu Món

La vida d'Aristòtil transcorre entre dos mons en conflicte:

• Macedònia: al segle IV a.C., una petita però ambiciosa potència, considerada semibàrbara pels grecs del Peloponès.
• Atenes: civilitzada i democràtica, més culta i refinada.

Context Polític i Formació Especial

• 384 a.C.: Neix a Estagira (Calcídica).
• Atenes, culta, civilitzada i democràtica, mirava amb desconfiança Macedònia i Tràcia, que tenien ganes d'expandir-se i obtenir un reconeixement que no posseïen.
• Relació amb la cort macedònia: El pare d'Aristòtil, grec pur, era metge oficial de la cort, amic i conseller del rei. A la cort, Aristòtil coneixerà i es farà amic de Filip, fill del rei i futur rei de Macedònia.
• Família de metges: Aquesta herència

Cosmología y Física

Sublunar

Compuesto por tierra, agua, aire y fuego. Estos elementos se mueven en línea recta dependiendo de su naturaleza (pesada o ligera).

Supralunar

Es el éter, el cual posee movimientos circulares y una naturaleza distinta. La Tierra está en reposo y ayuda al movimiento de otros cuerpos; las estrellas se mueven porque están alojadas en el centro.

Newton

Surgió un problema con la órbita descrita sobre los planetas, donde actúa una fuerza atractiva inversamente proporcional al cuadrado de las distancias de las esferas.

Antropología Filosófica

Dualismo (Platón)

Platón cree que el alma y el cuerpo son distintos por su origen y naturaleza.

• El cuerpo: Es una realidad que procede del mundo sensible y es mortal. Solo vive

La Filosofia de René Descartes: Del Dubte a la Certesa

Aquest document explora els pilars fonamentals del pensament de René Descartes, considerat el pare de la filosofia moderna. Ens centrarem en la seva recerca d'una veritat indubtable, el seu famós dubte metòdic i la descoberta del Cogito, ergo sum, així com les implicacions d'aquestes idees per a la teoria del coneixement i la seva rellevància en l'actualitat.

El Dubte Metòdic i la Recerca de la Veritat

Descartes inicia la seva reflexió qüestionant la veracitat del món sensible. Des de la seva experiència personal, observa que els somnis poden ser tan vívids i realistes que resulta impossible distingir-los de la realitat. Aquesta indistinció el porta a dubtar de l'existència del... Continuar leyendo "Descartes: Dubte Metòdic, Cogito i Fonaments del Coneixement" »

Capítol I: La Genealogia de Bo i Dolent

La Moral dels Senyors (BO)

• S’autodenominen bons per diferenciar-se dels dolents.
• Són superiors (físicament i psicològicament).
• Propietaris, nobles, valents, homes de guerra.

Etimologia Associada

• Finn (gaèlic): home de cap ros.
• Malus (llatí): home de la pell fosca.

Símbol: L'Àguila.

La Moral dels Esclaus (DOLENT)

• Dèbils, humils, vulgars, covards.

Símbol: El Xai.

L’àguila representa els bons i el xai els dolents. Les àguiles cacen i es mengen els xais per naturalesa. Per tant, els bons s’imposen sobre els dolents per naturalesa, sense mala intenció.

El Sorgiment de la Casta Sacerdotal

Els nobles (els millors) s’estableixen com a bons per distanciar-se dels vulgars i plebeus. Els nobles són els senyors,... Continuar leyendo "La Genealogia de la Moral de Nietzsche: La Inversió de Valors" »