Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Definición y Fundamentos de la Arqueología

La arqueología es el estudio de la antigüedad, enfocándose en los documentos antiguos, su ubicación, posición y asociaciones. Es la ciencia que estudia las civilizaciones antiguas a partir de objetos y monumentos no literarios. Los fundamentos de la arqueología buscan introducir al alumno en el quehacer de las investigaciones, dando a conocer las técnicas y métodos utilizados.

Objetivos de la Arqueología

• Histórico: Conocer al hombre a través del pasado.
• Teórico: Comprender procesos universales de la conducta humana.

Tipos de Arqueología

Arqueología Clásica

Disciplina que surgió en Italia durante el Renacimiento, cuyo objetivo principal era la obtención de piezas de arte para la venta.

Arqueología

Context històric: El Renaixement a la Corona d'Aragó

A l'Europa de finals del segle XV i del segle XVI es produeixen canvis fonamentals com: la creació de grans estats governats per monarquies autoritàries, els grans descobriments geogràfics, el trencament de la unitat religiosa per l'aparició del protestantisme i la difusió de la cultura gràcies a la invenció de la impremta.

El regnat dels Àustries (Carles I, Felip II, Felip III i Carles II) es caracteritza per la contradicció entre la gran extensió de l'imperi i els desequilibris socials i econòmics interns, a causa de guerres i conflictes:

• La Guerra dels Trenta Anys (entre l'imperi espanyol i Àustria contra França).
• Els atacs dels pirates al comerç mediterrani.
• La inestabilitat

Característiques de l'Imperialisme

Característiques de l'Imperialisme:

• Pau tensa i rivalitat entre potències.
• Expansió de la democràcia i el sufragi universal.
• Creixement demogràfic i econòmic afavorit per la Segona Revolució Industrial.
• Millora de les condicions dels treballadors i progrés del moviment obrer.
• Desenvolupament de l'educació i la ciència.
• Les grans potències, amb la seva política imperialista, van crear rivalitat i van causar la Primera Guerra Mundial.

1. Segona Revolució Industrial i el Gran Capitalisme com a Factors d'Expansió Colonial

La Segona Revolució Industrial va provocar una divisió mundial entre països desenvolupats (metròpolis) i industrialitzats (colònies). Va continuar l'increment de la població mundial,... Continuar leyendo "L'Imperialisme: Causes, Expansió i Conseqüències de la Segona Revolució Industrial" »

Metodología en Trabajo Social

El método no puede utilizarse sin una orientación teórica. La teoría se desarrolla por la aplicación de métodos científicos, y ambos, método y teoría, son indispensables para otorgar un carácter científico a la práctica social.

Práctica Social

Es una forma de actividad o acción mediante la cual un sujeto modifica un objeto o realidad exterior a él. Se distingue por el carácter objetivo de la realidad sobre la que se actúa, por los medios con los que se ejerce y por su resultado o producto. En la práctica social, la persona es sujeto y objeto de su acción.

Teoría

Es un sistema de hipótesis comprobadas que se supone proporciona una explicación aproximada de un sector de la realidad. Pretende reproducir... Continuar leyendo "Metodología en Trabajo Social: Teoría, Práctica y Objeto" »

En sentido amplio, un recurso es todo aquello que tiene o pueda tener un valor para un Organismo o para el ser humano en especial. Nosotros también podemos considerar como Recurso cosas tan abstractas como la amistad, el amor o la belleza. Los recursos pueden considerarse subsistemas dentro de cada uno de los sistemas Naturales de nuestro planeta. La obtención de los recursos provoca impactos ambientales cuyos efectos en la naturaleza pueden ser positivos o negativos. (Si construimos una presa en un río Podremos minimizar el riesgo de inundaciones pero evitamos el flujo normal de Sedimentos que son imprescindibles en el curso bajo del río) Los elementos que proceden de la naturaleza como la materia y la energía que se usan Para satisfacer... Continuar leyendo "Yacimientos geoquimicos estudia las rocas y emanaciones de hidrocarburos" »

Les organitzacions entre estats: Amb la lògica d’una política internacional policèntrica, moltes de les decisions mundials passen pel Grup dels Set (G7), creat per la crisi del 1973. En formen part Canadà, França, Japó, Regne Unit, Itàlia, Estats Units, Alemanya i, fins al 2014, Rússia, que en va ser expulsada per la invasió de Crimea; per tant, també se l’ha conegut com a G8. Malgrat només reunir aquests països, les seves decisions n’afecten molts més. La limitació de no integrar països que compten molt avui en dia va portar els ministres de finances del G7 a la creació del Grup dels 20 (G20). En formen part, des del 1999, el G7 més Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Aràbia... Continuar leyendo "Les Organitzacions Internacionals i la Construcció Europea" »

La Conquesta d'Amèrica: Exploradors i Impacte

Grans Conqueridors i les seves Fites

• Vasco Núñez de Balboa: Va descobrir l’Oceà Pacífic, demostrant que Cristòfor Colom havia arribat a un nou continent.
• Hernán Cortés: Amb pocs homes, va posar fi a l’Imperi Asteca (Mèxic).
• Francisco Pizarro: Amb menys de mil homes i superant grans serralades, va destruir l’Imperi Inca (situat a l’actual Perú).
• Álvar Núñez Cabeza de Vaca: Va explorar Florida, Texas i Califòrnia.
• Francisco de Orellana: Va recórrer el riu Amazones.
• Diego de Almagro i Pedro de Valdivia: Es van apoderar de Xile.
• Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano: Van donar la primera volta al món.

Política, Societat i Religió a l'Amèrica Colonial

La conquesta va provocar... Continuar leyendo "La Conquesta d'Amèrica: Exploradors, Impacte i Conseqüències" »

Annex als regnes de taifes

Almoràvits (finals del segle XI - mitjans del segle XII)

El progrés dels reis cristians, sobretot Alfons VI de Castella i Lleó, va atemorir els monarques islàmics, que van veure que ni pagant les pàries els podien aturar. Per defensar-se, van demanar ajuda als guerrers d'un imperi islàmic del nord d'Àfrica: els almoràvits.

Entre el 1086 i el 1109, els exèrcits almoràvits, capitanejats per Yusuf ibn Tasfin, van entrar diverses vegades a la Península i, amb la derrota dels reis cristians (batalla de Sagrajas, batalla d'Uclés, etc.), van frenar temporalment el progrés dels regnes del nord. Tanmateix, la situació es va tornar contrària als regnes de taifes quan, el 1090, els almoràvits es van apoderar del... Continuar leyendo "Almoràvits i Almohades: L'evolució d'Al-Àndalus" »

Fundamentos de la Estructura Social

1. Definiciones y Enfoques

• Tenzanos: La era postindustrial se caracteriza por una creciente población ocupacional en abanicos sociales.
• Estructura social: Describe las regularidades del entorno social y las relaciones sistemáticas.
• El término estructura: Se utiliza bajo diversas dicotomías: esencial/no esencial, estructural/coyuntural y dinámico/estático.
• Enfoque de estructura social: Se centra en cómo la conducta es influida por las posiciones sociales.

2. Teorías sobre la Sociedad Industrial y Postindustrial

• Watson: La sociedad industrial capitalista es fruto de la revolución tecnológica (condición no necesaria pero suficiente) y la acción colectiva del grupo. Además, sostiene que el capitalismo tiende

Dissolució de l'Imperi Otomà

El primer pas de la dissolució va ser la independència de Grècia. Al segle XIX, els turcs s'intenten modernitzar, però aquesta modernització va significar un gran endeutament, provocant protestes i conflictes. Aquesta conducta va ser durament reprimida. On l'endeutament serà més significatiu serà a Egipte. El capital francès i britànic van entrar a Egipte per modernitzar el país. Es va crear el Canal de Suez. Aquest endeutament va fer que els britànics compressin accions del Canal de Suez. La resposta dels britànics a la resposta dels àrabs nacionalistes serà el desembarcament, amb l'excusa que era una ocupació temporal per les protestes. Egipte es converteix en un protectorat. L'ocupació d'Egipte... Continuar leyendo "Imperialisme: Dissolució Otomana i Repartiment Colonial" »