Autarquia i Dirigisme Econòmic del Franquisme (1939-1959): Agricultura, Indústria i INI
El franquisme va impulsar una política econòmica autàrquica de caràcter nacionalista. L'objectiu prioritari del govern era que Espanya s'convertís en un país autosuficient en matèria econòmica i, per tant, que el volum d'importacions es reduís tant com fos possible. L'Estat exercia un veritable control sobre el conjunt de l'economia (dirigisme econòmic) amb la fixació de preus i salaris, la limitació de les importacions i la nacionalització d'alguns empreses.
Acabada la guerra civil, l'economia espanyola va entrar en una fase d'estancament. La guerra havia malmès parcialment l'equipament industrial i les infraestructures havien quedat molt afectades. L'agricultura també en va resistir molt, amb la disminució de la superfície cultivada i la dràstica reducció del nombre de caps de bestiar. Acabada la Segona Guerra Mundial, Espanya fou exclosa del Pla Marshall a causa de l'existència del règim franquista i de la seva col·laboració amb els règims feixistes. El govern va posar en marxa una política econòmica que encetava un procés gradual de liberalització. Aquesta nova orientació econòmica va culminar l'any 1959 amb l'aprovació del denominat Pla d'Estabilització.
Agricultura
El franquisme va comportar la paralització de la reforma agrària i la devolució de les finques expropiades als antics propietaris. Les autoritats franquistes van promoure algunes mesures reformistes amb la creació de l'Instituto Nacional de Colonización. El sector agrari va travessar una profunda crisi en la postguerra. L'escassetat de collites va provocar l'aparició de la fam a moltes zones d'Espanya i la necessitat d'importar grans quantitats de blat estranger. L'Estat va fixar els preus dels productes bàsics, i en primer lloc, del blat. La realitat, però, va ser molt distinta: les collites no augmentaren, el racionament dels aliments es va prolongar fins a 1951 i els preus es van disparar.
Indústria
Les dificultats per a la importació de matèries primeres i maquinària i les constants interrupcions d'energia elèctrica van fer que l'activitat industrial experimentés un creixement lent. A Catalunya, aquest rearmament va tenir molt a veure amb l'establiment a Barcelona de la fàbrica d'automòbils SEAT, que, a més de crear un gran nombre de llocs de treball, va estimular l'aparició de nombrosos tallers i indústries d'accessoris. Un dels fets més destacats va ser la creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI), que tenia l'objectiu essencial de crear un potent grup d'empreses industrials propietat de l'Estat en aquells sectors que es consideraven d'interès estratègic. Les empreses de l'INI eren les que tenien la finalitat militar i paramilitar.