Espanya i Catalunya al segle XVIII: la dinastia borbònica i la societat estamental

Ciencias sociales417,48 KB

Espanya i Catalunya al segle XVIII


La dinastia dels Borbons a Espanya al segle XVIII

Guerra de Successió espanyola

Felip V

1703 – 1714


1700 – 1724 i 1724 – 1746

Lluís I

1724

Ferran VI

1746 – 1759

Carles III

1759 – 1788

Carles IV

Invasió napoleònica

1788 – 1808

1808

A. La societat estamental

Durant bona part del segle XVIII continuava vigent l'ordenació estamental de la societat, dividida entre privilegiats i no privilegiats. La propietat de la terra, màxim exponent de la riquesa de l'època, estava acaparada pels estaments privilegiats.

Els no privilegiats (el Tercer Estat) estaven formats pel camperolat (majoritàriament jornalers sense terres i arrendataris a curt termini), soldats i criats, les classes populars urbanes i la burgesia comercial i mercantil, a més de milers de captaires i rodamons. La insignificància de la classe burgesa, molt poc desenvolupada en comparació amb els estats europeus, era evident.

A Catalunya, la situació era similar, però es produïa la major divisió social dins del Tercer Estat, amb l'aparició d'una nova classe burgesa enriquida per les activitats comercials i manufactureres, sovint d'origen pagès.


B. L'economia agrària i de subsistència

Dins de la demografia antiga, amb altes taxes de natalitat i de mortalitat, i sotmesa sovint a mortalitats extraordinàries, la població era eminentment rural, en nuclis reduïts i amb dedicació majoritària al sector productiu primari.

La majoria de la terra era amortitzada (de «mà morta»), en règim de senyoria (corona, noblesa, Església, institucions, entitats municipals, etc.), amb drets jurisdiccionals i de rendes. L'activitat artesanal i manufacturera era reduïda i fortament controlada pels gremis, que regulaven la producció i el mercat. El comerç era molt feble degut a un mercat interior molt limitat, la manca de competitivitat i a un escàs nivell de consum. En l'àmbit comercial destacava el comerç colonial amb Amèrica, amb una activitat considerable durant tot el segle XVIII.

A Catalunya, hi havia presència de petita i mitjana propietat, sovint amb arrendament a mig o llarg termini (emfiteusi). El model majoritari de propietat rural a Catalunya va incentivar la introducció de millores, l'increment de la productivitat i l'especialització agrària en funció del mercat. Destaca especialment el model d'herència marcat pel Codi Civil català, amb la figura de l'hereu i de la llegítima per als germans no hereus, que permetia el manteniment de la propietat familiar.


C. Despotisme il·lustrat i uniformisme centralitzador

La monarquia borbònica a Espanya, sobretot a partir de Ferran VI, va dur a terme una política reformista (el despotisme il·lustrat) destinada a impulsar la reactivació econòmica i la modernització del país, així com una política centralista i uniformitzadora iniciada amb el Decret de Nova Planta.

Centralisme i uniformització

El Decret de Nova Planta va inaugurar una política fortament centralista, que va imposar la legislació i el model polític castellà als antics regnes de la Corona d'Aragó (la Reial Audiència, els corregiments, la intendència, etc.). El regnat de Felip V i de Ferran VI es caracteritzà per la política d'uniformització i l'enfortiment de l'Estat.

En política exterior, destaca l'aliança amb França (els Pactes de Família) i la tornada de la presència espanyola a Itàlia.

Els polítics il·lustrats a Espanya

Les idees il·lustrades van entrar a Espanya amb un retard important, de la mà de Carles III i de ministres com Jovellanos, Aranda, Campomanes o el català Antoni de Campmany. Entre les mesures destaquen l'expansió de la fisiocràcia (expedient de llei agrària per part de Jovellanos), l'expulsió dels jesuïtes (1767), la llibertat de comerç amb Amèrica (1778), la declaració d'hidalguia per a totes les professions (1783) i la creació de nombroses societats econòmiques d'amics del país, i d'acadèmies i institucions de caràcter científic i educatiu. També es van fomentar les obres públiques i l'urbanisme, com en el cas de Madrid sota el regnat de Carles III.



2019-11-25 (2)



2019-11-25 (3)



2019-11-25 (5)



2019-11-25 (6)



2019-11-25 (8)



2019-11-25 (9)

Descargar

PDF Word HTML