La repressió i l'oposició durant el franquisme

Ciencias sociales3,01 KB

La repressió i el règim franquista

Per fer més efectiva la repressió, el règim es va dotar de mecanismes jurídics, com la Llei de repressió contra la maçoneria i el comunisme i la Llei de seguretat de l'Estat. Milers de persones van ser depurades, van anar a la presó o van tenir sancions econòmiques.

Després de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota de les potències de l'Eix, el règim va iniciar la transformació i va abandonar les formes més immobilistes. El 1945 s'aprova el Fuero de los Españoles, on es recollien els drets essencials, com la igualtat davant la llei, el dret a l'educació, el dret al treball, la tolerància religiosa, etc.

El 1947 les Corts aproven la Llei de successió a la Jefatura del Estado, que definia Espanya com a estat catòlic, social i representatiu. Aquesta llei atorgava a Franco el poder vitalici i deixava a les seves mans el nomenament del successor. El futur rei hauria de jurar les lleis fonamentals del règim.

El 1958 s'aprova la Llei de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional, que establia els principis del franquisme.

La mobilització obrera i estudiantil

La conflictivitat laboral augmenta des del 1962. Seran protagonistes els obrers industrials i miners. Destaquen les vagues dels miners asturians, que van aconseguir un gran suport popular. La repressió policial va ser molt dura i molts miners van ser empresonats.

A la lluita sindical, el fet més important va ser la constitució de les Comissions Obreres, que agrupava sindicalistes de diverses ideologies.

La Universitat va ser un dels principals centres d'oposició al franquisme. El règim va reaccionar amb expedients disciplinaris a alumnes i professors, i fins i tot amb el tancament d'universitats. A finals dels anys seixanta, un moviment veïnal organitza una sèrie d'actes reivindicatius en defensa d'equipaments diversos.

Terrorisme

Els darrers anys, el franquisme va haver de fer front a l'oposició violenta amb l'aparició de diverses organitzacions armades. La més important va ser ETA, fundada el 1959 per un grup de joves estudiants nacionalistes bascos. Van realitzar actes propagandístics i petits atemptats sense víctimes. El 1968 assassinen el policia militar Manzanas, sent el seu primer atemptat mortal. Des d'aleshores la banda augmenta les seves accions, que moltes vegades acabaran amb víctimes mortals.

El règim franquista decreta l'estat d'excepció i desencadena una àmplia campanya de detencions. El 1970 es va celebrar el Judici Militar de Burgos contra 16 militants d'ETA, amb 9 penes de mort.

Lluita antifranquista

La conflictivitat laboral va augmentant i el 1970, amb les vagues de la SAT (Solidaritat d'Agricultors de Terres) del Baix Llobregat i del Vallès, els estudiants protagonitzen accions de protesta i enfrontaments amb la policia.

La fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UB el 9 de març de 1966, moment en què es produeixen els fets coneguts com la Caputxinada.

Descargar

PDF Word HTML