Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Maison Carrée Breve descripción de la obra:

Templo de planta rectangular.

Elementos de apoyo:

celda y columnas de orden coríntic. Las columnas están adosadas al muro. El capitel tiene hojas de acanto, huso estirado y columnas con base.

Elementos soportados:

sistema arquitravat. El entablamento tiene tres partes: Arquitrabe con tres franjas, un friso corrido aparece decorado con temas vegetales y el conjunto de la cornisa que sobresale. También presenta la cubierta a dos aguas y un frontón triangular.

Espacio interior:

Una planta rectangular con una celda, no tiene opistodomo. La celda ocupa toda la anchura del templo y viene precisada de un pórtico más profundo.

Espacio exterior:

Elevado sobre un podio en el que el acceso al templo... Continuar leyendo "Planta y función del maison carree" »

Maison Carrée: Un Temple Romà a Nimes

Fitxa de l'Obra

• Autoria: Desconeguda
• Títol: Maison Carrée
• Data: 16 aC
• Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)
• Localització actual: Fòrum de Nimes (França)
• Estil: Romà imperial (període silà)

Anàlisi Tècnic i Formal

La Maison Carrée segueix el sistema constructiu arquitravat, amb predomini de línies rectes, típic de l'arquitectura grega. El material principal és la pedra calcària blanca, que amb el temps ha adquirit una tonalitat vermellosa.

La planta rectangular, de 14 m d'ample per 28 m de llarg, respecta els cànons romans. No obstant això, presenta diferències significatives respecte als temples grecs:

• Pòdium elevat: Influència etrusca que substitueix la base grega. S'hi accedeix per una escalinata

Tableau II

Autor: Piet Mondrian (1872-1944)
Cronologia: 1921-1925
Estil: Neoplasticisme
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Localització actual: Col·lecció Max Bill, Zuric
Tema: Quadrats i rectangles de diverses mides acullen masses de colors primaris i brillants que es combinen i formen un teixit tancat que coincideix amb la superfície de la tela.
Elements plàstics: Colors primaris (vermell, groc, blau). Retícula de línies horitzontals i verticals. Les línies negres serveixen per aïllar els colors i fan que destaqui més cadascun d'aquests. Omet qualsevol referència al moviment, no a la línia corba i diagonal. Busca en tot moment l'equilibri. El color, la forma i la seva disposició estan estudiats segons un perfecte ordre mental. Trama de... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Tableau II' de Mondrian i 'Interior holandès I' de Miró" »

IMPRESIONISME->Context historic i cultural:
/El moviment sorgeix a París a la segona meitat del Segle XIX./Apareixen els grans boulevars i parcs i també les exposicions universals que creen monuments emblematics com la torre Eiffel/Artistes i intel.Lectuals es reuneixen en cafés on discuteixen d`art,política, poesia, etc.(artistes sidentifiquen amb la bohèmia)/Mon artístic encara gira al voltant dels salons ( exposicions organitzades per l àcademia)/Teoria dels colors de Chevreul que els impresionistes apliquen en les seves obres/creació de pintures industrials que afavoreixen la pintura a l`aire lliure/Descobriment de la fotografia: allibera a la pintura de la necessitat de referir-se a la realitat, obreix el ventall de les possibilitats... Continuar leyendo "Postimpressionisme context historic" »

Neoclassicisme (S'ha redirigit des de: Neoclàssica) Antonio Canova, Les Tres Gràcies, castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle
XVIII i principis del
XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.

Arquitectura neoclàssica

Teatre Wielki a Varsòvia L'arquitectura neoclàssica rebutja l'ornamentació del rococó i s'inspira en els arts grec, etrusc, ROMà i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l'arquitectura religiosa i es construeixen edificis públics amb... Continuar leyendo "Característiques del neoclassicisme" »

ARQUITECTURA

El edificio Barroco se plantea como un bloque único que se articula como un todo: -
Plantas elípticas, ovales o de gran complejidad geométrica. -Líneas curvas y superficies onduladas Paredes, entablamentos y fachadas…) con vocación de movimiento. -Orden ondulante y orden gigante, que se suman a los cinco órdenes de la arquitectura tradicional (enriquecidos y complicados en exuberancia y fantasía). -Volutas y aletas (contrafuertes en forma de voluta). -Arcos ovales y mixtilíneos (combinación de partes rectas y curvas). -Bóvedas de cañón -Decoración arquitectónica menuda y tupida, que contribuye al movimiento. -Dramatización de la atmósfera gracias al estudio de la iluminación: violentos claroscuros, contrastes entre... Continuar leyendo "Plantas elípticas Barroco" »