Postimpressionisme context historic

IMPRESIONISME->Context historic i cultural:
/El moviment sorgeix a París a la segona meitat del Segle XIX./Apareixen els grans boulevars i parcs i també les exposicions universals que creen monuments emblematics com la torre Eiffel/Artistes i intel.Lectuals es reuneixen en cafés on discuteixen d`art,política, poesia, etc.(artistes sidentifiquen amb la bohèmia)/Mon artístic encara gira al voltant dels salons ( exposicions organitzades per l àcademia)/Teoria dels colors de Chevreul que els impresionistes apliquen en les seves obres/creació de pintures industrials que afavoreixen la pintura a l`aire lliure/Descobriment de la fotografia: allibera a la pintura de la necessitat de referir-se a la realitat, obreix el ventall de les possibilitats tècniques./Art Japonés arriba a París. Els colors plans i el tractament de la llum interessen molt els artistes.

Caract de làrt impressionista

/Origen del nom: al 1874 un grup d`artistes va organitzar una exposició a París.Eren rebutjats pels estaments  academics. Monet va presentar un quadre titolat “impressió , sol naixent”, un critic va tiltolar la resenya de l`expossició com : “l`expossicio dels impresionistes”./Moviment essencialment pictòric ja q l`interès per l àpecte mudable de les coses el fa poc tractable per l`escultura./Grup de pintors francesos q desenvolupen la seva activitat entre els 1870 i 1880. No comercialitzen el seu art./L`art perceptiu substitueix l`art conceptual. A la natura no hi ha formes, sinó llums i colors /Sotmet al paisatge a un procés d`abstracció. Anticipant-se al moviment abstracte./Arriben a les darreres conseqüències del Realisme , capten la realitat en un moment concret, pinten a l`aire lliure amb una tècnica lleugera i rapida./Influencies de l`art japonés./Importància de l `aigua i els efectes q provoca en la llum./fan quadres de tamany relativament petit./Predomini del color sobre el dibuix.Colors brillants i contrastants./No barregen els colors a la paleta./repetició de temes en diverses circumstàncies de llum.

Context històric i cultural->

Característiques iguals que el neoclassicisme): revolució industrial, aparició del proletariat, revolució dels transports, l’Acadèmia i el Saló/ Període de revolucions burgeses. La burgesia s’enfronta a les restauracions monàrquiques i absolutistes en les revoltes del 1820, 1830 i 1848. En aquestes revoltes comptarà amb l’ajuda del proletariat i dels intel.Lectuals/ Aparició dels nacionalismes. Unificacions d’Alemanya i d’Itàlia. Independència de Grècia (en mans dels turcs) i de Bèlgica. Alguns intel.Lectuals lluiten a Grècia (com Lord Byron, poeta romàntic anglès)/ Amplia difusió dels mitjans de comunicació (diaris, revistes). Les idees i modes artístiques es difonen amb rapidesa/ Filosofia de Kant: sentiment com a vehicle de coneixement i de Fichte: no hi ha res fora del jo individual, tot el que existeix forma part de la consciència. Pensament de Rousseau: amor a la naturalesa i les passions

Característiques de l’art romàntic->

En principi neoclassicisme i romanticisme són moviments oposats, però no sempre és tan clar. S’influeixen mútuament (Marsellesa de l’Arc de Triomf de París). Ambdós moviments defensen un escapament de la realitat, la diferència és cap a on ho fan/ Art  lligat a la literatura.
, el nom deriva de “roman” (novel.La en francés). Obres com Faust de Goethe representen molt bé l’esperit romàntic/ És una actitud que afecta a tots els aspectes de la vida. L’artista romàntic viu com a tal. És una manera de concebre el món/ El moviment romàntic gira cap al món exòtic i/o oriental, o cap a l’Edat Mitjana i pre-renaixentista (Historicisme
). Cap a un món de fantasia, luxe, exuberància. Hi ha un trencament amb la tradició clàssica i de les Acadèmies en dos aspectes:
temàtic, amb l’aparició de nous temes com l’històric, el revolucionari o el contemporani i tècnic, amb les composicions complexes, punts de vista casuals etc/ Valora la diversitat en front de la uniformitat.
Exaltació de l’individualisme i de les tradicions i costums nacionals, en comptes de buscar un únic model acceptable/ Exaltació de l’imaginari i l’irracional, del món oníric. Gust per allò fantàstic, irreal. Religiositat propera al misticisme/ Gust per l’aventura, pel risc i la lluita.
Personatge insatisfet i sempre a la recerca d’una raó vital/ Expressió de les emocions i del dolor/ La bellesa no sempre és l’objecte principal de l’art/ Valoració de l’enginy, de l’esboç no com a feina prèvia sinó definitiva/ La natura és la font de inspiració on l’home es refugia en busca de la felicitat.