Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Formación Profesional

Estructura d'Oportunitats Polítiques

Contempla els moviments socials com a nous protagonistes en els processos de representació d'interessos diferents. Estudia la interdependència de la mobilització amb les estructures polítiques convencionals, així com la interacció entre els actors dels moviments i els dels sistemes institucionalitzats, i les seves formes d'acció.

Nous Moviments Socials

En resposta a la societat moderna i postmoderna, s'interessa per la importància de les transformacions que estan esdevenint en la societat postindustrial i les implicacions que comporten, així com la importància de les xarxes socials, de la producció conjunta de significats i de la identitat col·lectiva.

Aportacions de la Psicologia Social

Dues perspectives... Continuar leyendo "Moviments Socials: Estructures, Influència Minoritària i Identitat Social" »

La socialitat s’adquireix i es desenvolupa

La socialitat s’adquireix i es desenvolupa al llarg de la nostra vida per l’efecte produït pel mediambient a través de les estimulacions i les adequades respostes a aquestes. La socialitat s’aconsegueix, a més de les predisposicions genètiques, per mitjà del complex procés d’aprenentatge. En conclusió, s’aprèn a ser social. L’aprenentatge és la troballa i conjunt de respostes noves davant les estimulacions del món exterior o medi ambient, que modifiquen la conducta, de manera que la repetició de respostes semblants resulta cada vegada més còmode i ràpida, perquè l’individu disposa d’estratègies i estructures que li ho faciliten.

El interaccionisme

Els dos processos pels... Continuar leyendo "Aprenentatge social: teories i processos" »

Atxikimendua: Kontzeptuaren Sakontzea

Atxikimendua kontzeptu tekniko bat da, normalean nahiko azaletik planteatzen dena. Hemen, pixka bat gehiago sakontzen saiatuko gara, ikasleek kontzeptua sakonkiago uler dezaten, beti bezala.

Bereziki ugaztunen kasuan, baina baita beste espezie batzuen artean ere, oso oinarrizko harreman berezi bat ematen da arren eta kumeen artean, baita orokorrean gurasoen eta kumeen artean ere. Batzuetan, gurasoen faltan, taldeko besteren batekin edo batzuekin ematen da, beti ere denbora tarte jakin batean (aro kritikoa).

Aro kritiko horretan elkar topaketa hori gauzatzen ez bada, edo modu desegokian gertatzen bada, oso oinarrizko harreman hau (atxikimendua) ez da emango edo kaltetuta suertatuko da, geroago eragin sakona... Continuar leyendo "Atxikimendua: Ikuspegi Zabala eta Sakona" »

Fase 1: Autoevaluación

En esta primera fase, es crucial realizar una autoevaluación sincera para comprender la realidad actual del negocio. Identificar las fortalezas y debilidades, así como reconocer las áreas que requieren mejora, es fundamental. Además, es importante conectar con la pasión y la motivación, ya que trabajar en algo que nos llena inevitablemente repercutirá en el éxito del negocio.

Fase 2: Definición de Objetivos

Esta fase implica definir con claridad hacia dónde se quiere ir. Establecer objetivos específicos y alcanzables nos permite trazar un plan de acción efectivo. Inspirarse en modelos de negocio exitosos puede ser una buena estrategia, adaptando las ideas a la realidad de cada empresa, considerando los recursos... Continuar leyendo "Las 3 Fases del Éxito en los Negocios" »

Características del Aprendizaje en el Apego

Existen características básicas que diferencian este proceso del aprendizaje convencional:

• Periodo crítico: Un lapso de tiempo específico en el que el aprendizaje debe ocurrir.
• Contexto específico: Definido generalmente por la presencia de un estímulo señal determinado.
• Restricción del aprendizaje: El animal recuerda solo un estímulo específico (como el olor), ignorando otros que a priori parecerían más relevantes.
• Ausencia de refuerzo: No se requiere ningún tipo de premio o recompensa (refuerzo positivo) para que el animal aprenda y retenga la información.

La Teoría del Apego según John Bowlby

Para John Bowlby, el apego se define como la disposición a mantener proximidad y contacto (lazo... Continuar leyendo "Fundamentos del Apego: Desarrollo Psicosocial y Vínculos Afectivos" »

Principis per a l'Àrea de Llengua i la Comunitat Lectora

• Crear espais per expressar-se oralment i, alhora, oferir suports per avançar en la conversa.
• Propiciar la creació de comunitats lectores.
• Incloure la família amb espais i activitats.
• Estructurar l’àrea de llengua a partir de projectes.

Instruments Mediadors: Tipus d'Activitats Clau

1. Discussió Literària

   Conversa sobre lectura; ajudar els infants a descobrir “l’art de les preguntes”. Exemple: Tertúlies literàries.

   Intervencions Clau del Mediador

   • Promoure l’enllaç entre què pensa el lector i la visió del món oferta pel text.
   • Afavorir l’articulació de les interpretacions dels lectors amb els indicis del text.
   • Reformular, sintetitzar i sistematitzar allò que s’ha dit.

   No és

• Les fases que segueixen la percepció de l’objecte, per arribar a l’adquisició del concepte són discriminació, generalització i abstracció.
• La generalització consisteix en aplicar el concepte a diversos objectes amb característiques similars.
• Es considera que s’arriba al concepte d’un objecte quan s’aconsegueix la idea de l’objecte sense que aquest estigui pres.
• En l’estadi d’intel·ligència preoperatòria, segons Piaget, l’infant pot interioritzar algunes de les característiques dels objectes, com...
• Quins són els estadis de desenvolupament que corresponen a l’etapa infantil? L’estadi sensoriomotor i l’estadi de representacions mentals simbòliques.
• Quin autor diu: “La base de tot coneixement és l’exploració

Atxikimendu Motak

Teknikoki, nagusiki 3 atxikimendu mota bereizten dira:

Atxikimendu Segurua (Ziurra, Sendoa)

Zer bizi du haurrak harreman mota honetan?

Nagusiki, honako sentsazioak bizi ditu:

• Ziurtasuna, sendotasuna, eutsia denaren sentsazioa.
• Tokia duenaren sentsazioa.
• Hor norbait niretzako dagoenaren sentsazioa, jarraipen batekin.
• Egonkortasuna, iraunkortasuna.
• Oinarri bat atsedenerako eta zeru sendo bat mugimendurako (barne zein kanpo).

Beti dago hor norbait hori?

Ez, beti ez; nagusiki eta orokorrean bai. Beti ez, denetarako ez, beti nahi dudan momentuan ez, baina nagusiki bai.

Zergatik azpimarratu dugu "beti ez"?

Gaur egun nahiko ahaztuta dagoen gauza batengatik: gure gabezia, falta, desio eta beharrizan guztiak sentitu ahal izatea oso beharrezkoa... Continuar leyendo "Atxikimendu Segurua: Ziurtasuna eta Belaunaldien Arteko Gatazkak" »

El Juego en el Desarrollo Infantil

No existe una definición única del juego, ya que numerosos autores han tratado de explicar su naturaleza desde diferentes enfoques. Sin embargo, la mayoría coincide en atribuirle las siguientes particularidades:

Características del Juego

• Necesidad innata: El juego es una actividad inherente al ser humano, que cubre necesidades y produce satisfacción.
• Presente en todas las etapas de la vida: El juego es una forma de liberar el estrés y se practica a lo largo de la vida.
• Actividad lúdica: El juego favorece la construcción del aprendizaje y el desarrollo integral en todas las dimensiones:

Dimensiones del Desarrollo

• Física-sensorial: Implica actividad motriz y sensorial, favoreciendo la coordinación corporal

Psicología Organizacional

Es una ciencia aplicada que estudia el comportamiento del hombre en el contexto de las organizaciones.

Capacidad

Talento de una persona para realizar una tarea mental o física. Es estable en el tiempo.

Actitudes

Estado mental de preparación aprendida y organizada por medio de la experiencia, que ejerce una determinada influencia en la respuesta de una persona ante la gente, objetos y situaciones con las que se relaciona.

Personalidad

Conjunto relativamente estable de sentimientos y comportamientos que se formaron de manera significativa por medio de factores genéticos y ambientales.

Principios de la Personalidad:

1. Se organiza en pautas observables y medibles hasta cierto punto.
2. Tiene aspectos superficiales y otros aspectos