Evolució del Teatre al Segle XX: Europa i Catalunya

Evolució del teatre al segle XX: Europa i EUA

• Existencialisme: Es preocupa pel sentit de la vida, molt influït per les dues guerres mundials.
• Teatre nord-americà: Planteja conflictes des d'una perspectiva pessimista i crua. Els personatges són marginats, inadaptats o fracassats.
• Teatre de l'absurd: Considera que l'ésser humà no actua per principis racionals. L'escenografia ajuda a realçar la incoherència de les situacions (ex: La cantant calva).
• Teatre èpic: Bertolt Brecht proposa un teatre per transformar el món, que desvetlli en l'espectador la capacitat d'observació i de crítica.

Teatre català anterior a la Guerra Civil

Els models dramàtics van ser substituïts per altres referents que fugen cap a la interioritat humana. L'escena catalana va passar a ser una obra de costums, com El cafè de la Marina. Fins a l'esclat de la Guerra Civil a Catalunya, es va continuar representant obres dels autors de la Renaixença i el Modernisme.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Nascut a Barcelona, es va llicenciar en Dret i va començar la carrera diplomàtica, que va deixar per dedicar-se a la literatura. Ha escrit novel·la, teatre i poesia, sent més famós pel seu teatre.

• 1a etapa (aprox. 1918): Corresponen 37 obres de gènere molt divers. Va crear el gènere del poema dramàtic, que presenta conflictes passionals. Aquest teatre es pot qualificar de comercial, ja que no planteja conflictes socials ni situacions polèmiques.
• 2a etapa (després de la Guerra Civil): Va estar anys sense escriure, ja que no es podien dur a l'escena obres en català. S'aparta del model de poema dramàtic i planteja un drama burgès més acostat al realisme, més complex i amb menys èxit.

Carles Soldevila (1892-1967)

Nascut a Barcelona en una família burgesa, va ser llicenciat en Dret i periodista. La llengua que utilitzava reflectia el parlar de la burgesia barcelonina, defugint els castellanismes i vulgarismes. Va publicar diversos manuals de civilitat i bons costums, esdevenint un model dins de la societat burgesa de l'època (ex: Civilitzats, 1921, sobre un conflicte amorós entre tres nàufrags en una illa deserta).

Joan Oliver (1899-1986)

Fill de família burgesa, és conegut com a poeta, però també va escriure obres de teatre i va traduir i adaptar grans peces al català. Va escriure comèdia burgesa, respectant les tres unitats clàssiques (temps, lloc i acció), reflexionant amb una actitud crítica i irònica sobre les preocupacions ètiques del seu temps.

Teatre durant la dictadura franquista

Es caracteritza per tres fets importants:

1. La prohibició de representar qualsevol obra en català.
2. La tardana influència de les noves tendències dramàtiques europees.
3. La pervivència de les fórmules dramàtiques tradicionals.

Autors destacats

• Salvador Espriu (1913-1985): Llicenciat en Dret i Història Antiga. Més conegut com a poeta, va escriure obres com Antígona, escrita després de la caiguda de Barcelona, recorrent al mite clàssic per simbolitzar la reconciliació dels dos bàndols enfrontats a la Guerra Civil.
• Manuel de Pedrolo (1918-1990): Nascut a la Segarra, destaca com a novel·lista. El seu teatre s'inscriu dins del teatre de l'absurd, trencant convencions tradicionals i donant molta importància als objectes (ex: Homes i No). Tracta la temàtica existencialista a partir de l'absurditat de la vida humana.
• Joan Brossa (1919-1998): Dramaturg, poeta i artista plàstic, va ser un dels principals introductors de la poesia visual. La seva obra té una dimensió satírica, punyent, irònica, crítica, irreverent i lúdica, centrada en el poema de l'absurd.
• Josep Maria Benet i Jornet (1940): Va començar amb peces realistes tractant temes com la passió, la impossibilitat d'assolir la felicitat o la recerca del sentit de l'existència. A partir dels anys 80, mostra una obsessió per la inserció de l'individu a la societat.