Guia de Sociolingüística: Bilingüisme, Diglòssia i Registres

La diversitat lingüística: bilingüisme i diglòssia

La diversitat lingüística es divideix principalment en conceptes com el bilingüisme i la diglòssia.

Bilingüisme

Es tracta de l'ús de dues llengües en un mateix parlant.

• Exemple: A Bèlgica, al nord es parla neerlandès i al sud francès.

Diglòssia

És una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propera, una de prestigi alt i una de prestigi baix.

• A l'Estat espanyol, es parla el castellà i també diverses llengües com el català a Catalunya i el gallec a Galícia.

Prejudici lingüístic

Opinió amb què es jutja un individu sense tenir-ne un coneixement just i complet.

• És un prejudici pensar, per exemple, que un home farà la neteja pitjor que una dona.

Normalització i normativització

Normalització: Consisteix a fer normal l’ús d’una llengua en tot el territori.

Normativització: Fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació.

Varietat social: l'argot

Modalitat lingüística especial d'un determinat grup social o professional.

• Exemples: Argot juvenil o argot professional (metges, advocats, policies, periodistes, ràdio, etc.).

El registre lingüístic

Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l'ús que fa de la llengua en una situació determinada.

Varietats històriques i geogràfiques

Varietats històriques o generacionals

La llengua evoluciona al llarg del temps. El pas de generació en generació produeix canvis en la llengua (diferències entre joves i adults).

És pragmàtic poder veure les diferències que existeixen entre el parlar de diverses generacions de persones, per exemple, entre avis i néts.

Varietats geogràfiques: els dialectes

Un dialecte és una varietat d'una llengua segons la situació geogràfica en el mapa.

Català oriental

Es parla a les comarques de Girona, Barcelona, la vegueria de Tarragona, la Catalunya del Nord, les Illes Balears i l'Alguer.

Català occidental

Es parla a la part occidental de Catalunya, Andorra, la Franja d'Aragó, el País Valencià i la Regió de Múrcia (el Carxe).

Factors que determinen el registre

El tema i la intencionalitat

Tema: Si es tracta d’un tema amb un alt grau d’especialització usarem un llenguatge d’especialitat (ex: faringitis en lloc de mal de coll), però si el tema és més general, el llenguatge també ho serà.

Intencionalitat: Si el propòsit comunicatiu és subjectiu, farem servir la primera persona (jo, a mi…), lèxic connotatiu dels sentiments (penso, opino, crec, considero…); en canvi, si el propòsit és més objectiu (informar, explicar), el llenguatge serà més neutre, sense implicacions personals (ús de la tercera persona).

El grau de formalitat

• Formal: S'adequa a la normativa i és propi de situacions comunicatives distants (ex: bicicleta, policia, professor, universitat, escola).
• Informal: No sempre s'adequa a la normativa i és propi de situacions comunicatives properes (ex: bici, poli, profe, uni, cole).

El canal: oral o escrit

L'oral és més espontani, és a dir, el parlant es comporta o parla deixant-se portar pels impulsos naturals i sense reprimir-se.

En canvi, l'escrit és menys espontani, ja que requereix preparació. Es pot transmetre per cartes, documents oficials, etc.

Nivells de llengua

Culte o literari

Textos molt elaborats amb riquesa expressiva i subjectivitat. S’utilitzen figures retòriques, mots polisèmics, cultismes, arcaismes i llatinismes.

• Exemples: Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia, assaig).

Cientificotècnic

Llenguatge objectiu i d’especialitat. Utilitzen un lèxic precís i exacte. Prevalen els mots monosèmics i s'evita qualsevol ambigüitat. Ús de cultismes i neologismes.

• Exemples: Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics.

Estàndard

Varietat comuna de la llengua per garantir la comprensió entre tots els parlants, al marge de la procedència geogràfica, condició social, edat o sexe. Segueix la normativa i rebutja formes que puguin provocar incomprensió (cultismes) o rebuig (vulgarismes).

• Exemples: Mitjans de comunicació, ensenyament, administració i usos públics.

Col·loquial o familiar

Llenguatge espontani, amb poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic. Té un to emfàtic i exagerat. Tendeix a la subjectivitat i a l'ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies i lèxic genèric (això, cosa, fer).

• Exemples: Converses de la vida quotidiana (a casa, amb els amics).

Vulgar

Llenguatge poc elaborat i allunyat de la normativa. Poca preocupació per la correcció. Tracta temes considerats tabú (sexe, escatologia) i fa ús de mots grollers, renecs i paraulotes.

• Exemples: S'usa en contextos marginals o voluntàriament per transgredir els valors socials establerts.