Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Història de la Literatura Catalana Medieval: De l'Origen al Teatre

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

1.2 Primers textos en català

Origen del català: Segles VII-VIII, fruit de la fragmentació del llatí i l'evolució cap a les llengües romàniques.

Característiques: Inicialment, l'escriptura era exclusivament en llatí. El català apareix progressivament en documents jurídics i sermons religiosos.

Textos importants:

  • Llibre dels jutges: Un dels primers textos en català (còpia: 1060-1080).
  • Homilies d’Organyà: Primers sermons en català (principi del segle XIII).
  • Greuges de Guitard Isarn: Text jurídic.
  • Alba Guibert: Primer document escrit per una dona (1044).

1.3 Literatura medieval

Característiques: Segles XII-XV. Textos escrits tant en vers com en prosa.

Traduccions: Fonamentals per a la transmissió del coneixement (llatí, grec, àrab i... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana Medieval: De l'Origen al Teatre" »

La literatura catalana de postguerra i contemporània

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

1. La poesia de postguerra

Va ser el gènere literari més conreat en aquest període, caracteritzat pel tema de la Guerra Civil i les seves conseqüències.

1.1. Poesia postsimbolista

Poesia amb un llenguatge molt acurat i amb una perfecció formal.

1.2. Poesia d’avantguarda

Poesia basada en l'experimentació i la recerca de recursos expressius alternatius, molt lligats a la creació d’una poesia visual.

1.3. Realisme històric

Nou moviment literari que tractava d’inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació política de Catalunya per lluitar contra el franquisme.

2. La prosa de postguerra

Després d’un estancament de la producció novel·lística, es va aconseguir un nou impuls de la narrativa que va donar lloc... Continuar leyendo "La literatura catalana de postguerra i contemporània" »

La literatura catalana durant la clandestinitat (1939-1975)

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,84 KB

La clandestinitat i la resistència cultural (1939-1975)

1. Cronologia del període

L'època de la clandestinitat i la resistència va tenir lloc entre els anys 1939 i 1975.

2. La repressió política i cultural

El règim del general Franco va imposar la prohibició total de l'ús del català en l'àmbit públic.

3. Restriccions a la llengua catalana

  • Prohibició de publicar llibres, diaris i revistes en català.
  • Prohibició de la retolació de carrers i places.
  • Prohibició de l'ús del català a les escoles.
  • Prohibició de la representació d'obres teatrals en català.

4. La situació dels autors catalans

Els autors que escrivien en llengua catalana van ser silenciats inicialment; posteriorment, molts van marxar a l'exili, mentre que d'altres van viure... Continuar leyendo "La literatura catalana durant la clandestinitat (1939-1975)" »

L'Avantguardisme: Característiques, Ismes i Autors Catalans

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,05 KB

Què és l'avantguardisme?

L'avantguardisme (1909 - 1949) és un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, a França i Itàlia, amb una voluntat de ruptura dels models artístics i morals vigents.

Característiques de l'avantguardisme

  • Rebuig de la tradició cultural burgesa.
  • Destrucció de l'art tradicional.
  • Recerca de noves formes expressives.
  • Plantejaments artístics innovadors.
  • Inconformisme social.
  • Incorporació de la tècnica, de la modernitat i de la màquina en la creació artística.
  • Ús de les idees freudianes.

Cronologia del moviment

  • Inici: 1905 aprox.
  • Màxima intensitat: 1916 al 1925.
  • Declivi i desaparició: 1930 al 1940.

Context històric

  • Primera Guerra Mundial: trasbals econòmic, polític
... Continuar leyendo "L'Avantguardisme: Característiques, Ismes i Autors Catalans" »

A pegada cultural do exilio galego: Luís Seoane e a revista Galicia Emigrante

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,13 KB

Galicia Emigrante: Un fito na cultura do exilio

Galicia Emigrante foi unha revista que se publicou en Buenos Aires entre 1954 e 1959, baixo a dirección de Luís Seoane. A revista tivo unha periodicidade mensual e bimestral. Alén da prensa escrita, tamén foi un programa de radio que estivo en antena entre 1954 e 1971. É considerada a mellor publicación e unha das mellores audicións radiais da emigración galega.

Análise da obra poética de Luís Seoane

A continuación, analízanse diversos aspectos sobre a representación do exilio e a represión na súa obra:

1. O exiliado ante a costa galega

O motivo polo que o pasaxeiro galego que vai no transatlántico non se dirixe á Galiza e só a observa desde a distancia é a súa condición de exiliado.... Continuar leyendo "A pegada cultural do exilio galego: Luís Seoane e a revista Galicia Emigrante" »

O Grupo Nós: Literatura e Pensamento Galego (1920-1936)

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,32 KB

O Grupo Nós (1920-1936)

Vicente Martínez Risco Agüero (1884-1963)

1. Obra narrativa

Céntrase no relato curto. A súa prosa parte da etnografía galega, pero cun estilo moderno que utiliza a ironía e o humor.

  • Do caso que lle aconteceu ó doutor Alveiros (1919): Relato humorístico sobre unha viaxe ao máis alá para revivir unha momia, onde se reflicte o interese do autor polo ocultismo.
  • O lobo da xente (1925) e A trabe de ouro e a trabe de alquitrán (1925): Recrean lendas da cultura popular galega. O primeiro recrea a lenda do lobishome e o segundo é unha historia baseada en lendas de mouros e tesouros agochados.
  • Os europeos en Abrantes (1927): Sátira inacabada sobre personaxes reais da vida urbana de Ourense nesa época.
  • O porco de pé (1928)
... Continuar leyendo "O Grupo Nós: Literatura e Pensamento Galego (1920-1936)" »

Guia completa: Noucentisme, Modernisme i Renaixença

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,75 KB

El Noucentisme: Ideologia i Cultura

El Noucentisme és un moviment artístic i ideològic sorgit a Catalunya a inicis del segle XX (1906) que s'estén fins als anys 20. Aquest corrent atorga una gran importància al poder polític per a construir la cultura, entenent que l'escriptor té la funció de millorar la societat mitjançant la col·laboració amb la classe política.

Principis fonamentals

  • Classicisme: Defensa l'ordre, la mesura i l'harmonia davant la desmesura del modernisme.
  • Arbitrarisme: Rebuig de l'espontaneïtat; es prioritza la planificació i l'elaboració normativa.
  • Civilitat: Visió idíl·lica visió de la ciutat com a domini de la raó.
  • Imperialisme: Voluntat de la burgesia d'influir econòmicament i políticament.

Normativització

... Continuar leyendo "Guia completa: Noucentisme, Modernisme i Renaixença" »

Diccionari per a ociosos (1964) — Joan Fuster i l'assaig català

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,89 KB

A) Context històric i literari de l'obra

Context històric i cultural de l'obra

Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, es publica l'any 1964, en ple franquisme (1939-1975). Durant els anys seixanta el règim inicia una certa obertura internacional que comporta una relaxació parcial de la censura i de la prohibició del català. Això permet una recuperació progressiva de la cultura i la literatura catalanes. En aquest context es consolida una estructura editorial mínima amb revistes, premis i editorials. L'obra s'inscriu en aquest moment de revitalització cultural.

Ubicació de l'obra en la trajectòria de l'autor

Joan Fuster centra gairebé tota la seva producció literària en l'assaig, gènere del qual és la figura més destacada de... Continuar leyendo "Diccionari per a ociosos (1964) — Joan Fuster i l'assaig català" »

Orígenes de la Vida: De la Abiogénesis a las Primeras Teorías Evolutivas

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,7 KB

La Teoría de la Generación Espontánea

Defendía que los seres vivos nacían espontáneamente, de la nada y de forma natural, a partir de la materia orgánica en descomposición. Se conoce como abiogénesis porque sostiene que la vida no tiene que originarse a partir de otros seres vivos. Esta teoría fue seguida por científicos como Aristóteles, Descartes, Bacon y Newton.

Teoría de la Sopa Primordial / Hipótesis de Oparin-Haldane

La Síntesis Prebiótica de Biomoléculas

En 1922, Alexander Oparin propuso que las primeras moléculas orgánicas se formaran a partir de los gases de la atmósfera primitiva debido a descargas eléctricas de las tormentas y de la luz ultravioleta del sol, las cuales fueron arrastradas a los océanos formando la... Continuar leyendo "Orígenes de la Vida: De la Abiogénesis a las Primeras Teorías Evolutivas" »

Noucentisme i avantguardisme a la literatura catalana (1906–1942)

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,48 KB

Noucentisme (1906–1923)

Noucentisme: corrent cultural i polític (1906–1923). Fets d’inici: 1) Eugeni d’Ors publica El Glosari (transmet la doctrina del noucentisme); 2) Josep Carner, Els fruits saborosos (reflecteix els ideals del moviment); 3) primer congrés de la llengua catalana (pas a la normalització de la llengua). Romp amb l’estètica modernista, però segueix amb la tasca de renovar la cultura catalana per fer Catalunya més autònoma, moderna i europea. Intelectuals i burgesia: transformació social. Mancomunitat (1914) — impulsa la llengua i la cultura per a la modernització (promou reformes i modernització lingüística). Model cultural: mon classicista. Valors: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal, intel·lectualitat.... Continuar leyendo "Noucentisme i avantguardisme a la literatura catalana (1906–1942)" »