Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Josep Mª Sagarra

3Obres: All i salobre, Paulina Buxareu i Vida Privada

-Les dues primeres s'inscriuen en una tradició costumista 

i realista, on abunden les descripcions.

-Vida Privada pretén esser el retrat de l'alta societat barcelonina/

Vicis i defectes dels nous rics.

-Pintura d’una aristocràcia que viu purament de rendes i es troba 

en procés decadent.

-Memories (1954)

-Teatre: la majoria en vers i molt diverses: comèdies, poema dramatitzat…

+Drames: sol mostrar personatges víctimes de violentes passions.

+Marçal Prior(1926) i El cafè de la Marina( 1933) 

-Poesia: Facilitat per escriure posseïa de la llengua viva, 

però depurada, dels registres culte i popular.

+Poemes lírics: Cançons d'Abril i de Novembre / destaca capacitat descriptiva

+

BIZITZA

Eibartarra izaki, bizkaieraz ari den Gipuzkoakoa da, beraz. Joan Antonio Mogel errioxar jatorriko familia bateko kidea da. Luzaro apaiz-lanetan Markina-Xemeinen jardun ondoren, bertan hil zen. Jakina denez, beste bi euskal idazleren osaba ere bada: Joan Joserena eta Bizentarena

OBRA

Joan Antonio Mogelen obra honako gai hauetara biltzen da:

• Erlijioa:

  • Konfesio eta Komunioko Sakramentuen gañean erakasteak (1800)

  • Konfesino ona (1803)

  • Kristinauaren jakinbidea (1805)

• Filosofia:

  • Pascalen gogamenak (1899) Bizkaieraz. Azkuek Euskaltzale aldizkarian argitaratua, itzulpen-lana da. Pascal XVII. mendeko idazle frantsesaren gogoeta filosofikoak jasotzen dira bertan.​

• Hizkuntalaritza:

  • Gaztelaniaz eman zituen, tartean den itzulpen-sortatxo batekin batera.

Ingredientes:

Primers textos:

Greuges de Guitard Isern, Senyor de Caboet (anònim, fin sXI), Jurament de Pau i treva pel Comte Pere Ramón de Pallars, Tussà al Bisbe d'Urgell, Forum Ludicum (t jurídic, sXII, traducció del latí d'un conjunt d lleis visigotes), Homilies d'Organyà (t religiós, sXII, traducció d occità d 6 sermons), t jurídics: Visatges de Barcelona (sXII, trad del llatí), Furs de València (sXIII, trad del llatí), Costums de Tortosa (1r t jurídic redactat en cat, sXIII).

R Llull:

importància vital, ja q va ser el 1r escriptor en redactar temes d'alta cultura en una  llengua ROMànica, quan el + habitual era fer-ho en llatí. Ho va fer x tal d'arribar al poble. Va normalitzar i normativitzar el català. És considerat... Continuar leyendo "Quan i qui va dur a terme la normativització de la llengua catalana" »

Mitjans de comunicació

Instruments per a difondre a un gran nombre de persones la informació, l'entreteniment o la publicitat.

Característiques

Receptor: a un sector de població concret / Comunicació: unidireccional, receptors no hi poden respondre / Temas: variats i abasten tots els àmbits d'interès públic / Estructura: diversa i depèn dels recursos per difondre-la / Creen opinió i un sistema articulat de valors, actituds i judicis sobre l'entorn social, cultural i polític / Es difonen amb rapidesa i transmeten missatges efímers.

La premsa

Conjunt de publicacions impreses o digitals classificades en funció de la periodicitat (diària, setmanal o anual) / el tipus d'informació (premsa d'informació generalitzada o específica) / territori... Continuar leyendo "Mitjans de comunicació i gèneres periodístics" »

XVIII. Mendea II

1. Aipatu Manuel Larramendiren biografiari buruzko hainbat datu garrantzitsu. XVIII. Mendeko gizonik ospetsuenetakoa izan zen, goi mailako hizlari eta irakaslea, erregearen alargunaren aitorle gisa aritu zen Harrezkero,, aholkulari bezala edo arazoak ets auziak konpondu guran aritu zen.

2. Zein liburu idatzi zituen?

1. De la antigüedad y universilidad del Bascuence en España

2. El imposible vencido. Arte de la lengua Bascongoda

3.Diccionario Trilingüe del castellano

3. Zein da euskeraren lehen gramatika?

El imposible vencido

5.Noraino iritsi zen Larramendiren eragina? Nortzuk izan ziren Larramendiren jarraitzailerik finenak?

Iparranderaino iritsi zen bere jarraitzailerik finenak Agustin Kardaberaz eta Sebastian Mendiburu 

6.Zein

ISOLAT

Aut: Miguel Duran de València

Fig.ret: Anafora ("Oh" a "dolor")

Tema: La patria

Arg: Parla sobre unes persones que lluitaren pel seu poble

EL TEMPS

Aut: Joan Brossa

Fig.ret: Encavalgament

Tema: El temps que gastem

Arg: Sobre el temps fugit. Parla sobre el que has fet, és passat però sempre queda escrit, el temps passa molt de pressa

ITACA

Aut: Konstandinos Kavafis

Fig.ret: Hiperbaton ("que" a "estiu")

Tema: La guerra

Arg: De les aventures que inciten a viure la vida i aprofitar cada moment com si fos l'últim.

DONA'M LA MÀ

Aut: Joan Salvat-Papasseit

Fig.ret: Anafora (dona'm la mà)

Tema: Amor

Arg: Història d'amor entre un mariner cap a una xica.

Prosa ez erlijiosoa

Batzuetan elizgizonek egindakoak izan arren, zuzenean erlijioarekin zerikusirik ez zuten idazlanak ere sortu ziren XIX. Mendean. Interesgarrienetakoa aipatu berri dugun J.Antonio Mogel Markina-Xemeingo erretorearen Peru Abarka dugu, ziur aski. Nobela izatera iritsi gabe, baserritar baten eta kaletar baten arteko pasadizoak kontatzen zaizkigu elkarrizketa luze baten bitartez. Gehien hitz egiten duena Peru baserritarra da, ia beti Maisu Juan barbero-sendagile kaletarrak baino askoz gehiago dakiena. Liburuak kutsu didaktiko nabarmena dauka, paregabea.   

Hegoalde idazleak. Sarrera.Euskal liburugintzari dagokionez, aurreko bi mendeetan izugarrizko aldea hartu zion Iparraldeak Hegoaldeari. XVII.Mendean diferentzia hori txikitzen

Josep Pla

(Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Es va instal·lar a Barcelona el 1914, on estudià la carrera de Dret. Poc temps després començà a treballar al diari “Las Noticias” i “La Publicidad”. El periodisme li permet professionalitzar-se i adquirir dots per a l’escriptura.El 1928 passà a col·laborar a “La Veu de Catalunya” (com a cronista) fins al 1936, i publicà diversos llibres. Amb l’esclat de la Guerra Civil, se n’anà a Marsella i després a Roma. Gràcies a la coneixença de Manuel Aznar, director del “Diario Vascó” (on treballà com a cronista), aconseguí arribar a Sant Sebastià, on hi havia el bàndol franquista. Entrà amb Aznar a Barcelona el Gener de 1939. Després de la Guerra Civil inicià la