Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Salvador Espriu

-Narrador, dramaturg, poeta 

-Obra: Doctor RIP, destaca per:

+Fora del noucentisme / Noves estètiques

+Tema: Vicissitud del prota / La mort = tema central

Visió expressionista / visió humana és absurda

Tema bíblic / referencies a l’antic Egipte

-Ariadna al laberint grotesc
: innovacions i experimentalismes 

narratius/canvi de registres, aparició de l'autor amb diverses veus/

visió expressionista i pessimista de la vida i de l'home.

-Visió pessimista de la vida humana / existencialisme i Nihilisme 

-S’acosta a Valle-Inclán: grotesc, visió deformada i caricaturesca

-Experimentalisme / apareix l’autor dins l’obra

-En contra del simbolisme postnoucentista / sarcàstic davant la 

narrativa psicologista

-Personatges tendeixen

COMPLETE EL ENUNCIADO, MARCANDO LA OPCIÓN DE RESPUESTA QUE CORRESPONDA (0,50 PUNTO C/U)

1.Respecto de la función del “Grafo del deseo”, Lacan señala que éste “nos serviría aquí para presentar dónde se sitúa el deseo en relación con un sujeto definido a través de su articulación por el ____________”.

C)significante

2.Lacan, en «La significación del falo», plantea las carácterísticas de la ___________, la cual en sí se refiere a otra cosa que a las satisfacciones que reclama; tiene que ver, más bien, con una presencia o una ausencia.  Cosa que manifiesta la relación primordial con la madre, por estar preñada de ese Otro que ha de situarse más acá de las necesidades que puede colmar.  A su vez, en la clase del 4 de... Continuar leyendo "Concepto de educación" »

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol - Bcn 1861 es va decantar pel món de l'art a desgrat de la seva família, que volia que continués amb la fàbrica de teixits familiar. Va conrear la narrativa, l'assaig, el teatre i la pintura, encara que va destacar com a dramaturg i pintor. Va entrar en contacte amb l'impressionisme pictòric i els nous corrents literaris europeus durant la seva estada a París. Va fundar el Cau Ferrat, museu modernista on es celebraven les festes modernistes de Sitges. Les seves obres reprodueixen les tensions entre l'artista i la burgesia, representada amb l'antítesi simbòlica. Destaquen 'L'alegria que passa' i 'L'auca del Senyor Esteve', on explica la seva vida en tres generacions d'una família.

Noucentisme

Crono:... Continuar leyendo "Santiago Rusiñol i el Noucentisme" »

Voluntat didàctica i ideològica.

Concepte de llibertat natural: tots els homes neixen iguals i són lliures per naturalesa

NEOCLASSICISME:

Moviment artístic. Imiten els models classics

• Versemblança: ha de ser creïble. Defugen de la fantasía i les exageracions del barroc

• Unitat d’estil: eviten els contrastos

• Finalitat moralitzadora i didàctica, com les faules. Per ensenyar alguna cosa. No per quedar maco com al barroc.

Situació de la llengua:

• Guerra de successió (1714) com a consequencia es fa el Decret de Nova Planta 1716. És un document on el català desapareix a l’ensenyament, administració i a l'església. Es produeix una situació de diglòssia (dues llengües en el mateix territori pero no amb les mateixes condicions). La llengua

Biblia: "El verbo se hizo carne". Jn 1,1.9-12.14: El Verbo se hizo carne. En el prinicipio existía el VERBO

Biblia: "El verbo se hizo carne". Jn 1,1.9-12.14: El Verbo se hizo carne. El Verbo era la luz VERDADERA

Biblia: "El verbo se hizo carne". Jn 1,1.9-12.14: "El mundo se hizo por medio de él, y el mundo no lo ConocíÓ

Biblia: "El verbo se hizo carne". Jn 1,1.9-12.14: Vino a su casa y los suyos no lo RECIBIERON

Biblia: "El verbo se hizo carne". Jn 1,1.9-12.14: Pero a cuantoslo recibieron, les dio poder de ser Hijos de Dios

Biblia: "El verbo se hizo carne". Jn 1,1.9-12.14: Y el Verbos se hizo carne y habitó entre NOSOTROS

Biblia: "El verbo se hizo carne". Jn 1,1.9-12.14: y hemos contemplado su gloria: gloria como del Unigénito del Padre, lleno

11.GAIA GERRAOSTEKO URTE LATZAK

1-Aurreko urteetan nabarmendutako idazle batzuk gerra garaian hil ziren; zenbaitek

presondengian egon behar izan zuten;beste batzuek,berriz, atzerrirako bideari heldu

zioten. Aitzol eta Lauaxeta dira ezagunenak, fusilatu egin baitzituzten.

3-EUZKO GOGOA: Zaitegik Guatemalan eratu,zuzendu eta kaleratu zuen “KULTUR

ALDIZKARIA”.

ESKUALDUNA,aldizkari bat.

4-Piarres Lafitte,iparraldeko euskal letren buruzagia( UZTARITZ)

-Le Basque et la litterature d`expression basque(1942)

-HERRIA,asterokoa(1944)

-Murtuts eta bertze ipuin(1945)

5- Orixeren EUSKALDUNAK poema epikoa, hamabost urte lehenago bukatua

zegoen,baina gerrak eragotzi zion kaleratzea.

6-EUSKALTZAINDIA, ofizialki desegin ez bazuten ere, 1950-55 inguru arte ez zuen

berrantolatzerik

El ser humano se ha preguntado acerca de su origen, la raza humana como el universo en general. Las primeras respuestas a tales preguntas fueron respondidas por las religiones a través de mitos de la creación. La filosofía trato de dar respuesta másrazonada a dichas preguntas, aunque el horizonte mítico y las explicaciones divinas dominando el panorama hasta la irrupción en el Siglo XIX de la teoría de la evolución. Las visiones antagónicas del mundo las conocemos como creacionismo y evolucionismo. Aportan una explicación de los orígenes del mundo, también nos aportan una visión determinada de que es el hombre y cuál es su lugar en el mundo. 

El creacionismo tiene... Continuar leyendo "La pedagogía del evolucionismo" »

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés es va dedicar al periodisme, cosa que va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia es una crònica social de la realitat que va viure. Destaquen les seues obres “Llibre de meravelles” i “Les homilies d’Organyà”. El 1978 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes. A la seua poesia, es caracteritza la referència constant a la realitat. Els temes principals son la mort, la fam i la misèria de la postguerra, la pàtria i la llengua, i l’amor obsessiu i desesperat en diversos matisos des dels sentiments espiritualitzats fins a les manifestacions sofisticades del desig i sexe, expressat de manera que aconsegueix... Continuar leyendo "La poesia catalana del segle XX" »