Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

RENOVACIÓ TEATRAL DESDE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Durant aquesta epoca i després de la guerra el teatre en llengua va ser prohibit dels escenaris professionals i va viure ausent de les línies mes innovadores del teatre europeu.A partir del 1946 el teatre catala va començar de nou les seues activitats en regim professional.
Josep María de Sagarra va procurar plantejar en la Fortuna de Sílvia i en Galatea conflictes actuals.La proposta de renovació va ser desestimada per la critica i la gent va estar obligada a retornar a les formes dramatiques del passat,als poemes dramatics i a les comedies de costums.Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primera del sixanta cal esmentar les aportacions de textos teatrals d´ alguns escripors... Continuar leyendo "Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?" »

Renovació Teatral: Postguerra als Anys 70

Durant la postguerra, l'activitat teatral estava totalment controlada per la dictadura, la qual va imposar el teatre en llengua castellana. Durant les dècades dels 50 i 60, el franquisme va començar a autoritzar algunes obres en la nostra llengua. Malgrat els entrebancs que hagueren de passar, a Barcelona es va produir una certa recuperació del teatre. Tanmateix, a València es vivia una situació de diglòssia, ja que el teatre humorístic es representava en valencià, però el culte es representava en castellà. Durant els anys 60, en els cercles universitaris es va començar a fer un nou teatre independent amb corrents surrealistes i avantguardistes, entre d'altres. En la dècada dels 70, van... Continuar leyendo "Evolució del Teatre Català: Postguerra als Anys 70" »

La Valenciana Prosa: Característiques i Autors

Estil de prosa literària que es produeix al País Valencià en la segona meitat del segle XV, *classicitzant*, *preciosista* i *artificiós*.

Culmina el procés iniciat pels humanistes de la Cancelleria Reial, admirant el llatí i provocant la llatinització de la llengua literària, amb un excés de cultismes lèxics i sintàctics. Joan Roís de Corella n'és el màxim representant.

Davallada de la Literatura Catalana (s. XVI-XVIII)

Successió de Dinasties

Amb el Compromís de Casp (1412), es va produir la substitució de la dinastia catalana al tron per una de castellana: els Trastàmara (Ferran d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran II). Quan Ferran II es casà amb Isabel de Castella... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Valenciana Prosa, Davallada i Popular (s. XV-XVIII)" »

La Renaixença (s. XIX): Grans Canvis Socials

La societat entra en crisi i és substituïda per un nou model dissenyat per la burgesia de la Revolució Industrial. La demografia catalana augmenta. La producció agrícola s'estén. Això fomenta l'aparició d'un capital que dona suport a la creació de la indústria, sent la base del creixement econòmic de Catalunya.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Institució que s'interessa per la història i la llengua de Catalunya. Investiga el passat històric, redacta un diccionari i aprofundeix les polèmiques sobre ortografia i gramàtica.

• Josep Pau Ballot: 1813, Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

La burgesia es converteix en impulsora de la Renaixença, a causa de la situació... Continuar leyendo "La Renaixença, Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Catalans" »

Influències Lingüístiques en el Català

Substrat, Superstrat i Abstrat

• Substrat: Element lingüístic preromà que va influir en el llatí i que s'ha conservat en català.
• Superstrat: Element lingüístic posterior a la romanització incorporat al català.
• Abstrat: Influència entre dues o més llengües per contacte fronterer.

Pobles Indoeuropeus i la Seva Influència

Sorotaptes

Venc, barana, clenxa, galta...

Celtes

Balma, banya, blat, camí...

Fenicis

Eivissa, Maó

Grecs

Van introduir el torn de terrissaire, la vinya, l'olivera i la moneda. Roses, cop, cim, guix...

Ibero-basc

Ens van introduir l'alfabet. Bassa, carabassa, esquerra, estalviar...

La Romanització i el Llatí

La Romanització i la Substitució Lingüística

• Zones de romanització profunda
• Zones

Tipus de textos

Text narratiu

Text narratiu
És aquell que explica una experiència, ens exposa uns fets emmarcats en el temps.
L'estructura és imprescindible. Els elements fonamentals d'una narració són: l'acció (què), els protagonistes (qui), el motiu (per què), el temps (quan) i l'espai (on).

Es pot construir des de punts de vista diferents:

• Global, des de la visió d'un personatge. En 1ª persona.
• Puntual, el punt de vista se situa en personatges diferents.
• Omniscient, des del punt de vista del narrador. En 3ª persona.

Característiques:

Estructurals

• Plantejament, nus i desenllaç. Es basa en el seguiment cronològic dels fets (pot ser alterat).

Gramaticals

• Connectors temporals: després, sempre...
• Temps perfectiu: havia fet, va dir...

Tipus de

Blocs Dialectals del Català

Els dialectes catalans es classifiquen en dos blocs principals:

• Constitutius: Dialectes catalans que s'han format per evolució del llatí.
• Conseqüents: Apareixen com a conseqüència de l'arribada del català a nous territoris per l'expansió efectuada entre els segles XII i XIV.

Diferències entre Català Oriental i Occidental

Català Occidental

• Fonètica:
  1. Neutralització de a/e àtones en [ə] (vocal neutra).
  2. Neutralització de o/u àtones en [u].
  3. Evolució de la e tancada llatina en [ɛ] (e oberta).
  4. Articulació sense [j] del so [ʃ] (so 'ix' o 'sh') en posició intervocàlica o al final de mot.
• Morfologia:
  1. Desinència -o, -i i desinència zero de la 1a persona del present d'indicatiu.
  2. Plural d'antics esdrúixols en -s.

1 Lume no pazo

O poema «Lume no pazo», de Ramón Cabanillas, presenta o incendio dun pazo e denuncia as inxustizas sociais que sufrían as clases humildes fronte aos poderosos. Cabanillas, autor vinculado ás Irmandades da Fala e ao nacionalismo galego, empregou a súa obra para defender Galicia e criticar as desigualdades sociais.

En canto ao tema, destaca a satisfacción dun velliño pobre ante o incendio do pazo, xa que os seus donos o deixaran sen nada por mor dun preito. Deste xeito, o lume simboliza a caída do poder dos señores e convértese nunha forma de vinganza simbólica.

Polo que respecta á estrutura externa, o poema presenta versos de medida irregular e carece dun esquema fixo de rima. Ademais, os versos curtos e as pausas contribúen... Continuar leyendo "Lume no pazo de Ramón Cabanillas: análisis temático y estructural del poema" »

Interaccións bióticas clave

• Competencia interespecífica: O piñeiro e o eucalipto secan o solo e compiten pola luz coas especies autóctonas, reducindo a biodiversidade. Hoxe estanse a eliminar as masas de eucalipto.
• Predación: As gaivotas controlan as poboacións de pequenos invertebrados e lagartas, pero tamén compiten entre si polos descartes pesqueiros.
• Mutualismo de dispersión: As aves mariñas transportan sementes nas súas patas e plumas, axudando á colonización vexetal entre as diferentes illas do arquipélago.

Conceptos fundamentais nos ecosistemas

Dentro do estudo dos ecosistemas, inclúense outros conceptos de grande utilidade para a comprensión desta complexa rede de interaccións:

• Hábitat: Medio no que habita un organismo determinado

Outra desvantaxe das redes sociais é que algúns usuarios están a partillar demasiada información. As persoas poden perder os seus postos de traballo ou unha amizade a través da filtración de información nas redes sociais. Incluso se un usuario dunha rede social ten as súas opcións de privacidade no máis alto nivel, a súa información aínda pode ser compartida por alguén da súa lista de amigos. Non se necesita moito para que un seguidor furioso copie e pegue un estado ou descargue unha imaxe se está a buscar vinganza.

Balance de Beneficios e Inconvenientes

Aspectos positivos

• Contactar con amigos e amigas.
• Compartir información, fotos, vídeos, xogos, etc.
• Crear páxinas web, blogs, redes de coñecemento, etc.
• Facilitar a aprendizaxe