La literatura catalana durant la clandestinitat (1939-1975)

La clandestinitat i la resistència cultural (1939-1975)

1. Cronologia del període

L'època de la clandestinitat i la resistència va tenir lloc entre els anys 1939 i 1975.

2. La repressió política i cultural

El règim del general Franco va imposar la prohibició total de l'ús del català en l'àmbit públic.

3. Restriccions a la llengua catalana

• Prohibició de publicar llibres, diaris i revistes en català.
• Prohibició de la retolació de carrers i places.
• Prohibició de l'ús del català a les escoles.
• Prohibició de la representació d'obres teatrals en català.

4. La situació dels autors catalans

Els autors que escrivien en llengua catalana van ser silenciats inicialment; posteriorment, molts van marxar a l'exili, mentre que d'altres van viure un "exili interior".

5. Exili vs. Exili interior

L'exili és l'expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics.

6. L'etapa més dura de la repressió (1939-1945)

• Destrucció de la llibertat democràtica.
• Apropiació de les institucions catalanes (Institut d'Estudis Catalans, L'Orfeó, etc.).
• Destrucció de la cultura catalana.
• Apropiació de documents oficials.

7. Els papers de Salamanca

Conjunt de documents apropiats pels franquistes durant la Guerra Civil (cartes, informes, documents oficials de la Generalitat). Van ser requisats per controlar la informació de la Generalitat.

8. La recuperació editorial i la Nova Cançó

L'edició de llibres es va reprendre a la dècada de 1960. El moviment de la Nova Cançó va servir per donar a conèixer l'obra de molts poetes clàssics i moderns.

9. Què és la Nova Cançó?

És un moviment artístic, cultural i polític que va impulsar la cançó en llengua catalana. Cantautors destacats: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Raimon.

10. Temes de la poesia durant el franquisme

• Mort: Absència dels éssers estimats, soledat i destrucció de la guerra.
• Pàtria: Denúncia de la destrucció de la cultura, la llengua i la llibertat.
• Realitat social: Descripció de la vida familiar, el món del treball, l'opressió política i els problemes econòmics.
• Sentiments: Tristesa, enyorança, por i solitud derivades de la postguerra i l'exili.

11. Autors catalans de postguerra

Exili: Pere Quart (Joan Oliver)

• Naixement: Sabadell, 1899.
• Dedicació: Dret i literatura (poesia, teatre i prosa).
• Exili: França i Xile (1939-1948).
• Obres destacades: Vacances pagades i Corrandes d'exili.

Exili interior: Salvador Espriu

• Naixement: Santa Coloma de Farners, 1913.
• Sinera: Nom literari d'Arenys de Mar (l'inrevés). Simbolitza el paradís perdut, la pàtria i el repòs.
• Característiques: Defensa de la llengua, reflexió sobre la mort, resistència cultural, pau i diàleg.
• Obres destacades: Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau.

12. Miquel Martí i Pol (Poesia social)

• Naixement: Roda del Ter, 1929.
• Temes: Món del treball, injustícies, amor, amistat, país sotmès, malaltia i solitud.
• Obres destacades: La fàbrica, Quadern de vacances i Estimada Marta.

13. La narrativa de postguerra

L'activitat narrativa es reprèn l'any 1955.

14. Gèneres i autors de narrativa

• Novel·la psicològica: Mercè Rodoreda (La plaça del Diamant) i Llorenç Villalonga (Bearn o la sala de les nines).
• Realisme màgic: Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta).
• Ciència-ficció: Manuel de Pedrolo (Trajecte final).
• Novel·la negra: Manuel de Pedrolo (Joc brut).

15. Mercè Rodoreda

• Naixement: Barcelona, 1908.
• Obres destacades: La plaça del Diamant, Mirall trencat i Aloma.
• Trajectòria: Exili a París, Bordeus i Ginebra. Retorn a Catalunya el 1973.

16. Pere Calders i el conte

Destaca especialment en el gènere del conte.

17. El realisme màgic de Calders

Consisteix en la presentació d'una realitat versemblant amb elements fantàstics que provoquen situacions insòlites i desconcertants.