La literatura catalana de postguerra i contemporània

1. La poesia de postguerra

Va ser el gènere literari més conreat en aquest període, caracteritzat pel tema de la Guerra Civil i les seves conseqüències.

1.1. Poesia postsimbolista

Poesia amb un llenguatge molt acurat i amb una perfecció formal.

1.2. Poesia d’avantguarda

Poesia basada en l'experimentació i la recerca de recursos expressius alternatius, molt lligats a la creació d’una poesia visual.

1.3. Realisme històric

Nou moviment literari que tractava d’inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació política de Catalunya per lluitar contra el franquisme.

2. La prosa de postguerra

Després d’un estancament de la producció novel·lística, es va aconseguir un nou impuls de la narrativa que va donar lloc a obres de gran qualitat literària.

2.1. Novel·la psicològica

Centrada en ambients burgesos, analitza profundament les interioritats dels personatges i fa una anàlisi descriptiva dels sentiments (sovint de la soledat), alhora que reflexiona sobre el pas del temps amb un to nostàlgic. Els personatges estan representats per símbols.

2.2. Novel·la realista

Es caracteritza per fer un retrat fidel de la vida quotidiana. La narració perd importància respecte de la descripció. Es fa ús d’un llenguatge col·loquial, sense figures retòriques, però ben elaborat. Les obres no són pròpiament de ficció, sinó que s’utilitzen altres gèneres com els dietaris, les memòries o l’assaig.

3. El teatre de la postguerra

Després de la Guerra Civil es van prohibir totes les representacions teatrals en català. Aquesta situació, però, va canviar a partir de l’any 1955, en què es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.

4. La literatura contemporània

Es va implementar un procés de normalització del català que va donar lloc a un conjunt d’autors d’edats, grups socials i províncies molt diferents. Autors que tornaven de l’exili parlaven d'això i de la Guerra Civil, mentre d'altres van apostar pel realisme històric. Finalment, va aparèixer una nova generació d’autors joves que contribuïren a consolidar la cultura i les lletres catalanes.

4.1. La poesia contemporània

Es caracteritza per la coexistència de diversos corrents estètics, que van des de les variants del realisme (històric, social, existencial, intimista, etc.) per narrar la realitat quotidiana amb la utilització d’un llenguatge senzill i comprensible, fins a l’avantguardisme o el formalisme poètic. Cal destacar Miquel Martí i Pol.

4.2. La narrativa contemporània

Va augmentar de forma considerable la producció de narrativa contemporània, en part pel gran nombre de convocatòries de premis literaris. Les propostes literàries van des del realisme psicològic o fantàstic fins al conreu de la novel·la de gènere (policíaca, de ciència-ficció, de terror, històrica…). Dins d’aquesta nova narrativa destaquen autors com Pere Calders.

4.3. El teatre contemporani

El fenomen teatral es va anar consolidant fins a l’actualitat amb un espectacular augment de públic i amb grups ja consolidats com Els Joglars o la creació de noves agrupacions, com Els Comediants, la companyia del Teatre Lliure, El Tricicle, etc.

Pel que fa a les noves generacions d'escriptors, podem destacar els germans Sirera, Josep M. Benet i Jornet, Jordi Sànchez, etc.