Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Anàlisi de Tirant lo Blanc: De la Cavalleria a la Novel·la

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,19 KB

1. Primers Intents Literaris de Martorell

Guillem de Varoic, barreja d'un episodi de Guy de Warwick i el Llibre de l'Ordre de Cavalleria de Ramon Llull. Guillem de Varoic va d'un comte (Guillem de Varoic) que decideix fer vida ermitana. La segona obra, Flor de Cavalleria, tracta de batalles entre Sant Miquel i els àngels rebels.

2. Influència de Guy de Warwick

En la primera part de Tirant lo Blanc es fa una petita introducció del resum de la llegenda de Guy de Warwick i també figuren dues influències importants: la militar i l'amorosa.

3. Evolució del Roman a la Novel·la

El roman, primera novel·la medieval. Al s. XIII estan escrites en vers i es descriuen històries fictícies embellint-les i exagerant-les. S. XIV-XV els romans passen de... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc: De la Cavalleria a la Novel·la" »

Teatre i Literatura Catalana del Segle XX: Sagarra i Villalonga

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,33 KB

El Teatre Català del Segle XX

El teatre català també es trobava en crisi durant les primeres dècades del segle XX. El noucentisme no es va interessar a millorar la situació. Alguns autors van començar a escriure obres inspirades en el model de teatre francès, reflex de l'hegemonia de la classe burgesa. Fugien de la tradició realista i plantejaven conflictes i embolics propis de la vida familiar. La mateixa crisi va comportar la inclusió d'elements crítics.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Va conèixer Carles Riba i Josep Carner. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. El 1914 va publicar la seva primera obra: Primer llibre de poemes. El 1918 s'estrena Romani, rondalla d'esparvers, la seva primera obra de teatre. El 1932 va... Continuar leyendo "Teatre i Literatura Catalana del Segle XX: Sagarra i Villalonga" »

La Teoría de la Pulsión en Freud: Componentes, Dualismos y el Concepto Económico

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,48 KB

El Punto de Vista Económico en la Teoría Freudiana

El término económica hace referencia a la hipótesis freudiana que postula la existencia de una energía que aumenta, disminuye, se desplaza o se libera, y que se distribuye por los lugares que constituyen el psiquismo humano, activando sus distintos procesos.

Un ejemplo de esta energía lo observó Freud en los cambios bruscos que se producen en la intensidad de los impulsos y vivencias (amor, deseos, temores, etc.) en los neuróticos.

Freud hablará de impulso instintivo para referirse a esas fuerzas innatas y primordiales que dan cuenta del comportamiento humano. En la práctica psicoanalítica, el término usado para referirse a esos impulsos es el de pulsión.

Los Cuatro Componentes de

... Continuar leyendo "La Teoría de la Pulsión en Freud: Componentes, Dualismos y el Concepto Económico" »

L'Escola Mallorquina i el Noucentisme: Guia Completa

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,31 KB

L'Escola Mallorquina: Concepte i característiques

Podríem definir l'Escola Mallorquina com un corrent literari que engloba tota l'obra en català dels poetes mallorquins a les primeres dècades del segle XX. Costa i Llobera i, sobretot, J. Alcover són els poetes de l'Escola Mallorquina considerats els grans mestres d'aquest corrent.

El seu punt de partida és la reacció antimodernista que coincideix amb el noucentisme, tant estèticament com cronològicament. Les principals característiques de l'Escola Mallorquina són tres:

  • Voluntat de perfecció formal.
  • Nacionalisme tradicionalista.
  • Contenció emocional.

Aquesta estètica és molt semblant a la noucentista (recerca de l'obra ben feta, mediterraneïtat, classicisme, etc.). Això ens permet... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i el Noucentisme: Guia Completa" »

Romanticisme, Renaixença i Jacint Verdaguer: Literatura Catalana del XIX

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,66 KB

L'Edat Contemporània

A Europa, la Revolució Francesa obre l'últim gran període històric, que comprèn des del segle XIX fins al segle XX. En aquesta època es produeixen dos grans moviments artístics: el Romanticisme i el Realisme, oposat al Romanticisme.

Característiques de l'Edat Contemporània

  • Les monarquies de l'Antic Règim són substituïdes per nous règims parlamentaris, fruit del pensament burgès i liberal. La Revolució Francesa va assenyalar que la nova classe dominant és la burgesia.
  • Amb l'exaltació de la proclama de la Revolució Francesa (llibertat, igualtat), apareix un nou concepte de nació i pàtria. Llavors, nació volia dir associació d'individus lliures i pàtria volia dir unitat espiritual.
  • En aquesta època hi va
... Continuar leyendo "Romanticisme, Renaixença i Jacint Verdaguer: Literatura Catalana del XIX" »

Història de la llengua catalana: orígens, evolució i Renaixença

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,78 KB

Naixement de la llengua catalana

1. El naixement de la llengua: El català no era la llengua dels primers pobladors de la nostra terra; parlaven llengües preromanes, com ara l'ibèric o formes basques. L'any 218 aC les tropes romanes entraren per Empúries i començaren a estendre els seus dominis per la península Ibèrica, una extensió que durà fins al segle V dC. La dominació romana va ser política, cultural i lingüística. Definirem, doncs, la romanització com el procés pel qual es produí l'adopció de la llengua i de la cultura llatines per part dels que habitaven la Península.

La romanització i les seves variants

La romanització no tingué la mateixa intensitat arreu; així, en zones muntanyoses com l'Alt Urgell, el Pallars,... Continuar leyendo "Història de la llengua catalana: orígens, evolució i Renaixença" »

Carles Riba, Josep Pla i l'Avantguarda: Poesia i Crítica Catalana

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,64 KB

Carles Riba: Obra Poètica i Crítica Literària

L'Obra Poètica: Els Llibres d'Estances

Va iniciar-se amb Primer Llibre d'estances, influenciat per Dant i Petrarca, entre altres. Hi ha un esforç per a situar la poesia personal més enllà de l'anècdota, tractant les realitats anímiques i psicològiques a través d'unes abstraccions que relacionen aquests poemes amb la lírica medieval. La tendència generalitzadora de l'experiència serà una característica fonamental de Riba. Segon Llibre d'estances mostra una transició envers un segon període, caracteritzat per la influència de Rilke, Hölderlin, etc. Riba s'acostava a les posicions estètiques de la poesia pura. En el segon llibre, les nocions i les imatges continuen conservant una... Continuar leyendo "Carles Riba, Josep Pla i l'Avantguarda: Poesia i Crítica Catalana" »

Resum de la literatura catalana dels segles XVI–XVIII

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,12 KB

Llibres de cavalleria

Llibres de cavalleria: Presència d'elements inversemblants, amb històries que succeeixen en terres llunyanes i exòtiques i en un temps intemporal. Hi apareixen herois sobrehumans. Cervantes els va criticar a Don Quixot.

Novel·les cavalleresques

Novel·les cavalleresques: Els protagonistes són forts i valents, però són humans. Hi ha realisme. El temps és proper i l'espai conegut. Hi trobem Tirant lo Blanc.

Període d'afebliment de la cultura catalana

Entre el Renaixement i la Renaixença: A partir del segle XVI, la cultura catalana entra en un període d'afebliment en comparació amb els tres segles anteriors. Als segles XVI, XVII i XVIII hi ha poca producció literària culta i poc original. La literatura popular contrasta... Continuar leyendo "Resum de la literatura catalana dels segles XVI–XVIII" »

Soler i Guimerà: Teatre Català i Renaixença al Segle XIX

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,67 KB

Frederic Soler "Serafí Pitarra" (1839-1895)

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 1839 – Barcelona, 1895), conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra (que utilitzà a partir de 1859 aproximadament), fou un escriptor barceloní d'orígens menestrals. Va encapçalar la recuperació del teatre català durant el segle XIX, un dels àmbits que més van contribuir a consolidar la Renaixença.

El Sainet: Teatre Popular i Còmic

El sainet és una peça curta de caràcter còmic i caricaturesc, amb personatges extrets de la vida quotidiana de la menestralia.

Inicis i Context Teatral

Els seus inicis van ser als tallers, que grups de joves llogaven per fer representacions teatrals i obres. En aquell moment, la cultura es manifestava a través... Continuar leyendo "Soler i Guimerà: Teatre Català i Renaixença al Segle XIX" »

Guia d'Autors Catalans Contemporanis: Pedrolo, Pla i Més

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,33 KB

Autors Catalans Contemporanis Clau

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Nascut a l'Aranyó, Manuel de Pedrolo es va instal·lar a Barcelona el 1943 per dedicar-se plenament a la literatura. Durant els anys cinquanta i seixanta va gaudir de molt èxit de vendes. A més de la seva faceta com a escriptor, va treballar com a traductor i va dirigir una col·lecció de novel·la policíaca.

Aquest autor té una obra molt prolífica, en la qual va explorar temes i registres molt diversos, tot i que un dels seus temes recurrents era la solitud de l'individu en la ciutat moderna. Algunes de les seves obres més destacades són:

  • Novel·la policíaca: Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968).
  • Ciència-ficció: Trajecte final (1975) i Mecanoscrit del segon origen
... Continuar leyendo "Guia d'Autors Catalans Contemporanis: Pedrolo, Pla i Més" »