Història de la Literatura Catalana Medieval: De l'Origen al Teatre

1.2 Primers textos en català

Origen del català: Segles VII-VIII, fruit de la fragmentació del llatí i l'evolució cap a les llengües romàniques.

Característiques: Inicialment, l'escriptura era exclusivament en llatí. El català apareix progressivament en documents jurídics i sermons religiosos.

Textos importants:

• Llibre dels jutges: Un dels primers textos en català (còpia: 1060-1080).
• Homilies d’Organyà: Primers sermons en català (principi del segle XIII).
• Greuges de Guitard Isarn: Text jurídic.
• Alba Guibert: Primer document escrit per una dona (1044).

1.3 Literatura medieval

Característiques: Segles XII-XV. Textos escrits tant en vers com en prosa.

Traduccions: Fonamentals per a la transmissió del coneixement (llatí, grec, àrab i hebreu).

Prosa: Molt vinculada a la cort. Destaquen autors com Jaume I i Bernat Desclot.

Poesia: Escrita en occità i estretament relacionada amb els trobadors.

Cancelleria Reial: Organisme creat per Jaume I que utilitzava el català, l'aragonès i el llatí.

2. Poesia trobadoresca

Origen: Neix al segle XII a Occitània. Escrita en occità o provençal.

Diferència clau: El poeta escriu en llatí, mentre que el trobador escriu en occità.

2.1 Característiques

Temes: Amor, sàtira política i humor.

Amor cortès (fin amors): Relació vassall-senyor aplicada a l'amor. La dama és superior; l'amor és idealitzat, espiritual i sovint adúlter.

Conceptes clau:

• Midons: “El meu senyor” (la dama).
• Gilós: Marit gelós.
• Lauzengiers: Tafaners.

Difusió: A través dels cançoners, manuscrits que recollien els poemes.

2.2 Estil

Mètrica: Versos decasíl·labs i hexasíl·labs.

Rima: Consonant, creuada (ABBA) i encadenada (ABAB).

Estils: Trobar lèu (fàcil), trobar clus (difícil i culte) i trobar ric (dificultat formal).

2.3 Gèneres

• Cançó: Amor.
• Pastorel·la: Cavaller i pastora.
• Alba: Separació dels enamorats.
• Balada/dansa: Per cantar i ballar.
• Plany: Lament per una mort.
• Sirventès: Crítica o sàtira.
• Tençó: Debat entre trobadors.

2.4 Trobadors i trobairitz

Autors destacats:

• Guillem de Berguedà: Sirventesos agressius i satírics.
• Guillem de Cabestany: Cançons amoroses (Lo dous cossire).
• Cerverí de Girona: L'últim gran trobador (120 poemes).

Trobairitz: Dones trobadores (Comtessa de Dia, Maria de Ventadorn, Castelloza). L'amor és menys idealitzat.

Diferència: El trobador crea l'obra; el joglar la interpreta.

2.5 Influència

Influència en Dante i Petrarca. Base de l'amor romàntic i la narrativa cavalleresca.

3. La prosa medieval

Context: Expansió de la Corona d'Aragó, creixement de les ciutats i nous interessos culturals.

3.1 Ramon Llull (c. 1232-1316)

Mallorquí, considerat el creador del català literari. Els seus objectius eren convertir els infidels, escriure contra errors religiosos i crear escoles missioneres.

Obres principals: Llibre de contemplació en Déu, Arbre de ciència, Llibre del gentil e dels tres savis, Llibre de l’orde de cavalleria, Desconhort, Cant de Ramon, Blanquerna, Llibre d’amic e amat, Fèlix o Llibre de meravelles i Llibre de les bèsties.

3.2 Les quatre cròniques

Característiques: Historiografia medieval, providencialisme, finalitat política, protagonisme del rei i oralitat.

• Llibre dels fets: Autobiografia de Jaume I (primera persona).
• Crònica de Bernat Desclot: Pere el Gran i heroisme cavalleresc.
• Crònica de Ramon Muntaner: Patriotisme i almogàvers.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: Justificació política de la Corona.

4. Teatre medieval

4.1 Espais teatrals

Religiós (esglésies), urbà (places i carrers) i privat (castells). Escenaris circulars o verticals (paradís).

4.2 Teatre religiós

Cicles de Nadal, Resurrecció, hagiogràfic i marià. Destaca el Cant de la Sibil·la (Patrimoni UNESCO).

4.3 Teatre profà

Protagonitzat pels joglars (malabars, música, humor) i representacions urbanes durant el Corpus o Setmana Santa" }