Formació i Evolució de la Llengua Catalana: Del Llatí als Dialectes

Influències Lingüístiques en el Català

Substrat, Superstrat i Abstrat

• Substrat: Element lingüístic preromà que va influir en el llatí i que s'ha conservat en català.
• Superstrat: Element lingüístic posterior a la romanització incorporat al català.
• Abstrat: Influència entre dues o més llengües per contacte fronterer.

Pobles Indoeuropeus i la Seva Influència

Sorotaptes

Venc, barana, clenxa, galta...

Celtes

Balma, banya, blat, camí...

Fenicis

Eivissa, Maó

Grecs

Van introduir el torn de terrissaire, la vinya, l'olivera i la moneda. Roses, cop, cim, guix...

Ibero-basc

Ens van introduir l'alfabet. Bassa, carabassa, esquerra, estalviar...

La Romanització i el Llatí

La Romanització i la Substitució Lingüística

• Zones de romanització profunda
• Zones de romanització no tan intensa
• Zones no romanitzades

Fonts de Coneixement del Llatí Vulgar

• Textos literaris vulgaritzats: Utilitzen el llatí col·loquial i vulgar.
• Tractats tècnics: Redactats per artesans.
• Inscripcions amb vulgarismes: Redactades per gent que no dominava el llatí escrit.
• Textos gramaticals: Corregien formes considerades incorrectes.
• Textos religiosos cristians: On s'observa l'ús popular de la llengua.
• Glossaris explicatius en llatí tardà: S'explica un mot col·loquial clàssic que havia esdevingut inusual.

El Llatí: Base Lèxica del Català

• Mots populars (procediment fonètic complet)
• Cultismes (no passen per lleis d'evolució fonètica)
• Semicultismes (evolució fonètica aturada)
• Doblets (un mateix ètim llatí dóna dos o més mots)
• Antropònims (noms de persona)
• Topònims (noms geogràfics)
• Hagiotopònims (noms de llocs sagrats)

El Català entre les Llengües Romàniques

Factors que van Fer Possible Diversos Llatins

• El substrat
• La procedència
• El superstrat
• La intensitat de la romanització
• La vida política

Llengües Romàniques Actuals

Galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, romanès, reto-romànic.

La Romània Lingüística

Es divideix en dos grans blocs: l'occidental i l'oriental. L'occidental sonoriza les oclusives sordes intervocàliques, mentre que l'oriental les conserva. Dins la Romània occidental hi ha dos subgrups: el gal·loromànic i l'iberoromànic.

L'Imperi Romà es va descompondre a causa de la pressió dels pobles germànics. Això va fer que el llatí es separés de la península fins al punt que la llengua que es parlava a Catalunya ja era català. Els dialectes catalans que deriven de l'evolució del llatí vulgar parlat a la Catalunya Vella s'anomenen constitutius, i els que deriven de l'evolució de la llengua transplantada en un altre territori per mitjà d'una repoblació s'anomenen consecutius.

Invasions i Influències Post-Romanes

Les Invasions Germàniques

La part de Catalunya ja no està sota el domini romà, sinó sota el domini germànic. Els visigots, que controlaven Catalunya, no van destruir la cultura llatina, sinó que la van imitar. La influència més gran dels visigots va ser en el sentit polític, cultural i militar.

L'Aportació Germànica al Català

Per distintes vies:

• Abans de les invasions germàniques i produïdes a través del llatí vulgar.
• Per mitjà de les invasions germàniques.
• Després de la dominació germànica.

El contingut de mots germànics és notable i abasta molts camps semàntics: militar, vida domèstica, vestuari, animals i cacera, vida rural, parts del cos, colors, música, sentiments i noms, adjectius i diversos.

Invasió Musulmana

Després dels germànics van venir els musulmans. La reconquesta dels territoris: Mallorca (1229), Eivissa (1235), Menorca (1287). Encara que ja no estem sota la dominació musulmana, continuem mantenint algunes idees seves, ja sigui culturalment o científicament.

Renovatio Carolingia

Es proposarà el restabliment del llatí culte, propi de la cultura llatina cristiana. La incomprensió del llatí culte per la immensa majoria analfabeta va tenir com a conseqüència que l'Església es replantegés seriosament amb quina llengua s'havia de predicar. Al final, va decidir en el Concili de Tours (813) que cada sacerdot prediqués en la llengua de cada poble.

Els Dialectes Constitutius del Català Naixent

Dues Teories

• La teoria del substrat preromà, feta per Sanchis Guarner, que va fer coincidir el dialecte oriental amb els pobles indoeuropeus. Però va quedar desmuntada gràcies a Miquel Tarradell, que va trobar testimonis de tota mena i a tot arreu dels diferents pobles que van habitar les dues Catalunyes.
• La teoria de la intensitat de la romanització, feta per Badia i Margarit, que bàsicament va corregir els errors de Sanchis Guarner, encara que alguns lingüistes troben arriscat acceptar una teoria així.