Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

El Barroc: Context històric i cultural

El Barroc és un dels moviments que constitueixen l'època moderna en el segle XVII. Per situar-nos en context, alguns dels fets històrics que van ocórrer en aquest segle són:

• L'inici de la Guerra dels Trenta Anys entre les potències europees.
• La Guerra dels Segadors, una revolta popular a Catalunya.
• La revolta per la independència de Portugal.
• El Tractat dels Pirineus, pel qual el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya foren cedits a França.
• La revolta dels Angelets de la Terra i la Revolta de les Gorretes o Barretines.

Tots aquests fets van definir el Barroc com un moviment cultural i artístic, antitètic al Renaixement, que va sorgir a Europa i a les seves colònies americanes entre... Continuar leyendo "El Barroc: Context històric i literari" »

Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Aquesta obra és un diàleg filosòfic, un assaig de temàtica política escrit en prosa, no pas literatura de ficció. En referència al fragment, d’entrada podríem pensar que es tracta d’una obra medieval, ja que s'hi explica un fet històric que clarament és una llegenda d’una novel·la de cavalleries perquè s'hi parla de Berenguer IV. Amb aquest fet apreciem que l’autor viu en un món medieval, no pas en el Renaixement.

D’altra banda, en la segona part de l’obra podem veure que realment es tracta del Renaixement perquè atribueix unes accions al protagonista com a positives que a l’època medieval haurien estat defectes. Pel que fa a la trama, se’ns presenta... Continuar leyendo "Cristòfor Despuig i l'Espill de la vida religiosa" »

Ramon Llull: científic, místic i missioner

Ramon Llull fou un científic, místic, escriptor, filòsof, teòleg i missioner. L'objectiu dels seus escrits era convertir els infidels al cristianisme i reunificar l'Església cristiana. Va escriure per lluitar contra els errors dels qui no creuen en Déu i va crear escoles per formar missioners.

El lul·lisme i la vida de Llull

Sabem de la vida de Llull per la biografia Vida coetània, escrita en llatí per monjos. Molts documents d'època parlen del beat mallorquí i de les seves aparicions de Crist. És conegut com el doctor il·luminat.

L'Art i la seva producció literària

L'Art és un mètode d'explicació de la realitat que es basa en símbols i múltiples combinacions que relacionen tots els... Continuar leyendo "Ramon Llull, les Cròniques i la Novel·la Cavalleresca" »

Francesc Eiximenis

Valorat pel rei Pere el Cerimoniós,Eiximenis es va Vincular a la seua cort.Llibre dels àngels,obra més important-Lo Crestià,una Mena d’enciclopèdia sobre la religió cristiana-4llibres:Primer,segon,terçi Dotzé-té una clara intenció didáctica-l’estiles caracteritza X:senzillesa,sitemàtic,predicacció/Sant Vicent Ferrer:
Pertanyia a l’ordre dels dominics,coneguts per allò que el Faria famós:l’oratoria.Va destacar x una poderosa predicacció.Les seues Predicacions eren esdeveniments multitudnaris.No va ser un escriptor,però ha Passat a la història de la literatura pels seus sermons.Estructura dels Sermons:Introductio,introductio themais,divisió themais.Emprava molts recursos del registre col·loquial/Humanisme

Vicent Andrés Estellés: La veu del poble

Vicent Andrés Estellés va ser un autor reconegut als anys 70. Als anys 50 publica obres com La nit, en les quals presenta la realitat dolorosa de la postguerra. Els temes principals són l'angoixa per la monotonia de la vida i l'opressió política i moral, anticipant la poesia realista dels anys 60.

Poc després escriu Llibre de les meravelles, on es veu a si mateix com el poeta que té la responsabilitat de contar les misèries del poble. Les seues aportacions són:

• Narració de la crua realitat: fam, mort, precaritat, dolor de la postguerra, misèria, amor, sexe i repressió moral.
• Estil col·loquial però literari: indissociable de la seua temàtica i del poble.
• Cultura popular: referències per mostrar

A Prosa Galega entre 1936 e 1975: Os Renovadores

Desde 1936, a literatura galega deixa de existir durante máis dun decenio. A actividade literaria desprázase cara a Latinoamérica, onde os nosos exiliados manteñen viva a cultura galega.

Os anos inmediatos de posguerra conforman un ermo creativo e editorial que os tímidos intentos dos anos 50 pretenden solventar. Á situación política únense problemas derivados da escasez de público, da falta de infraestrutura literaria e cultural e a ruptura na incipiente tradición prosística, comezada pola Xeración Nós.

A finais dos anos 50 asistimos a unha lenta e progresiva recuperación de ámbitos de escrita en prosa.

Principais autores da etapa

1. Álvaro Cunqueiro

Mestura realismo e fantasía:... Continuar leyendo "A Prosa Galega (1936-1975): Renovadores e Nova Narrativa" »

¿Aprobación o prohibición de la gestación subrogada?

La gestación subrogada se define como una técnica de reproducción asistida por la que una mujer accede a gestar el hijo de otra persona. Es la técnica reproductiva más controvertida, dado que, desde el punto de vista ético, genera un gran debate.

Argumentos a favor de la subrogación

Por un lado, los defensores de la subrogación de útero afirman que este es un método de procreación por el que una mujer, de forma libre y voluntaria, accede a gestar el hijo de otras personas. Siempre que los derechos de los padres, del menor y de la gestante sean respetados, no es un proceso contrario a la ética, pues no daña ni vulnera los derechos ni la dignidad humana.

David González, presidente... Continuar leyendo "Debate Ético sobre la Gestación Subrogada y el Narcisismo en Instagram" »

1. La narrativa catalana: del context sociopolític als anys 70

Els canvis polítics que van començar el 1939 van provocar l'abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, així com la prohibició de l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l'exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta rebutgi tractar directament la realitat i ho faci per mitjà de mites. Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica. Una altra tendència està representada per Rodoreda... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Franquisme a l'Actualitat" »

1) L’assaig en el s. XX. Característiques del génere

Breu panorama històric: Es tracta d'un gènere deliberatiu interior. L'assagista comenta i Evalua reflexiona sobre la seua apreciació d'aquella realitat. L'assaig es una prosa d'idees amb forta base argumentativa, on l'autor tracta de definir les seues idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d'escepticisme. Història de l'assaig: els seus precedents en l'antiga didàctica i en alguns autors clàssics com Plató i Plutarc. És creu que el primer escriptor en qui és conjugà l'amenitat literària amb el contingut ideològic fou Montaigne, creador dels primers "Essais". Malgrat que certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig no