Resum de la literatura catalana dels segles XVI–XVIII

Llibres de cavalleria

Llibres de cavalleria: Presència d'elements inversemblants, amb històries que succeeixen en terres llunyanes i exòtiques i en un temps intemporal. Hi apareixen herois sobrehumans. Cervantes els va criticar a Don Quixot.

Novel·les cavalleresques

Novel·les cavalleresques: Els protagonistes són forts i valents, però són humans. Hi ha realisme. El temps és proper i l'espai conegut. Hi trobem Tirant lo Blanc.

Període d'afebliment de la cultura catalana

Entre el Renaixement i la Renaixença: A partir del segle XVI, la cultura catalana entra en un període d'afebliment en comparació amb els tres segles anteriors. Als segles XVI, XVII i XVIII hi ha poca producció literària culta i poc original. La literatura popular contrasta molt amb la culta. Aquest període se l'anomenava la «Decadència».

Moviments culturals

• Renaixement (XVI, Itàlia)
• Barroc (XVII, Espanya)
• Neoclassicisme (XVIII, França)
• Il·lustració (XVIII)

Corona d'Aragó i regne de Castella: situació

La Corona d'Aragó i el regne de Castella: Les principals causes de pèrdua de pes polític de la Corona d'Aragó són:

• Crisi demogràfica (pestes, guerres).
• Crisi econòmica.
• Extinció del Casal de Barcelona i adveniment de la dinastia Trastàmara.
• Unió de Ferran II d'Aragó i d'Isabel de Castella. Carles I va ser l'últim de la Corona d'Aragó en heretar el tron.

Renaixement (XVI)

Període històric que va incidir en tots els aspectes de la vida humana; es van potenciar les arts i les ciències. A la Corona d'Aragó, es considera iniciat l'any 1479, en el regnat de Ferran II. El final coincideix amb la finalització del Concili de Trento.

L'home renaixentista es caracteritza per una gran curiositat científica en totes les branques del saber i ha estat definit com l'home universal. A la Corona d'Aragó no hi va haver cap figura que representés plenament l'home del Renaixement, si bé sí que hi va haver persones que van participar en alguns aspectes del nou esperit.

Barroc (XVII)

Corrent artístic europeu que va predominar des de finals del segle XVI fins a mitjan segle XVII. Hi ha ganes d'impressionar i d'enlluernar amb efectes de llum, de massa i de moviment.

En arquitectura hi ha corbes en les línies i els plans, i una gran riquesa d'ornamentació; en escultura, figures que semblen tenir vida pròpia; en pintura, treballs sobre la il·luminació i la perspectiva; en música, nous instruments i melodies brillants.

En literatura, sobretot en la castellana, hi ha molts recursos retòrics i sintaxi complexa. La situació social, política i religiosa del moment es veu reflectida en la literatura, que fa molts contrastos i paradoxes. Els temes que tracten són: el pas del temps, la fatalitat que comporta l'atzar, i la sensació que tot sigui un somni.

Francesc Vicent Garcia (1579-1623)

Va néixer a Tortosa i va estudiar filosofia i teologia. Ordenat sacerdot, va arribar a ser rector; se'l coneix com el Rector de Vallfogona. Es va relacionar amb persones importants; és l'escriptor més important del barroc català.

Va escriure en tots els gèneres literaris i presenta dos aspectes principals: un to greu i un to burlesc. Al to greu hi trobem composicions que expressen els temes de la Contrareforma (pas del temps, desengany, menyspreu, mort) i composicions de tema amorós. Al to burlesc apareixen temes com el joc gratuït, el desvergonyiment i l'escatologia.

Neoclassicisme (XVIII)

Va néixer a França a finals del segle XVII, com a reacció al cansament de les formes del barroc i a les descobertes de les ruïnes de Pompeia i Herculà. Es torna a recuperar l'estètica dels clàssics. Va ser fruit de la nova estètica defensada per la burgesia.

Il·lustració (XVIII)

Període comprès entre 1688 (revolució anglesa) i 1789 (revolució francesa). Hi ha confiança en el mètode científic i un desenvolupament de l'esperit crític, en contra del dogmatisme i l'obscurantisme que hi havia hagut. Es fa un recull de coneixements a Encyclopédie. La Il·lustració espanyola va comptar amb el suport reial. De l'interès per la història se n'origina un interès per la llengua i la literatura.

Autors i obres (selecció)

• Jordi de Sant Jordi — Presoner / Just lo front / Enyorament; poesia; s. XIV–XV.
• Ausiàs March — Cants espirituals / Cants de mort; poemes com «Si com lo taur…» i «Així com cell qui·s veu…»; «Colguen les gents ab alegria festes…»; poesia; s. XV.
• Joan Roís de Corella — Tragèdia de Caldesa (prosa), «Si en lo mal temps», Balada de la garsa i l'esmerla; poesia; s. XV.
• Jaume Roig — Espill (Llibre de les dones); poesia; s. XV.
• Anònim — Curial e Güelfa; prosa; s. XV.
• Joanot Martorell — Tirant lo Blanc; prosa; s. XV.
• Cristòfor Despuig — Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; prosa (diàleg); s. XVI.
• Pere Serafí — Dos llibres (conjunt de 170 poemes); poesia; s. XVI.
• Joan Pujol — Poesia sobre la batalla de Lepant; poesia; s. XVI.
• Joan Timoneda — Cancionero llamado Flor de enamorados; poesies populars; s. XVI.
• Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona) — «A una hermosa dama de cabell negre…», «Al desdenyós mirar d'una dama»; poesia; s. XVII.
• Francesc Fontanella — Tragicomèdia d'amor, fermesa i profia; teatre; s. XVII. Obra destacada: Lo desengany.
• Joan Ramis i Ramis — Lucrècia; teatre; s. XVIII.
• Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà) — Calaix de sastre; dietari; s. XVIII.