L'Escola Mallorquina i el Noucentisme: Guia Completa

L'Escola Mallorquina: Concepte i característiques

Podríem definir l'Escola Mallorquina com un corrent literari que engloba tota l'obra en català dels poetes mallorquins a les primeres dècades del segle XX. Costa i Llobera i, sobretot, J. Alcover són els poetes de l'Escola Mallorquina considerats els grans mestres d'aquest corrent.

El seu punt de partida és la reacció antimodernista que coincideix amb el noucentisme, tant estèticament com cronològicament. Les principals característiques de l'Escola Mallorquina són tres:

• Voluntat de perfecció formal.
• Nacionalisme tradicionalista.
• Contenció emocional.

Aquesta estètica és molt semblant a la noucentista (recerca de l'obra ben feta, mediterraneïtat, classicisme, etc.). Això ens permet afirmar que l'Escola Mallorquina és la versió mallorquina del noucentisme.

Principis del Noucentisme

El principal ideòleg del noucentisme va ser Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova, 1954), escriptor i filòsof, membre de diverses institucions amb càrrecs molt influents. La seva aparició en el món cultural català va ser breu però intensa; va ser el principal ideòleg del moviment des de les pàgines de La Veu de Catalunya.

Una de les seves obres més importants va ser La ben plantada, una obra de caràcter simbòlic on la protagonista, na Teresa, és la personificació de la Catalunya ideal, plasmant-hi valors com la civilitat, l'arbitrarisme i el classicisme.

El Noucentisme i el Modernisme: Semblances i diferències

Hi ha diferències entre el modernisme i el noucentisme. Els modernistes es caracteritzen pel ruralisme, l'espontaneïtat i l'afinitat amb el romanticisme; en canvi, els noucentistes defensaren la civilitat, l'arbitrarisme i optaren pel classicisme.

Tanmateix, aquests dos moviments no són antagònics, ja que també hi trobem temàtiques rurals en els noucentistes o punts de trobada quan els modernistes criticaven l'espontaneïtat inculta.

El Noucentisme: Concepte i autors destacats

El noucentisme és un moviment ideològic i artístic que sorgí a la primeria del segle XX, com a evolució i rebuig del modernisme i del naturalisme. Reivindiquen la serenitat i l'ordre del classicisme enfront de l'exuberància del modernisme.

Aquestes crítiques al modernisme evidenciaven un criteri tradicional i conservador que atacava les influències europees heterogènies que els modernistes havien abanderat. La pretensió de recrear un món ideal que creava bellesa i perfecció en les formes els enfrontava al naturalisme. Els noucentistes volien transformar la realitat sense explicar detalls, a diferència dels naturalistes.

L'origen se situa al voltant del 1906, quan es produeixen tres fets importants:

• L'aparició del Glosari d'Eugeni d'Ors, que divulgà el noucentisme a La Veu de Catalunya.
• La publicació de dos llibres clau: Els fruits sabrosos i La nacionalitat catalana.
• El 1907, Pompeu Fabra va iniciar la reforma ortogràfica i el procés de normativització i normalització de la llengua catalana.