Noucentisme català (1906–1923): idees, institucions i literatura

Noucentisme català (1906–1923): definició

Noucentisme va ser un moviment cultural i polític català que va sorgir com a alternativa directa al modernisme entre els anys 1906 i 1923. Liderat per intel·lectuals burgesos vinculats a la política, aquest corrent defensava l'ideal de la "Catalunya-ciutat" sota els principis del classicisme: ordre, mesura i harmonia. S'estableix que el moviment s'inicia l'any 1906 amb la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i el "Glossari" d'Eugeni d'Ors al diari La Veu de Catalunya, i que finalitza amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

Context històric i institucional

L'any 1906 va marcar el triomf del catalanisme polític amb la formació de la "Solidaritat Catalana" i amb la publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. Un dels pilars del moviment va ser la Mancomunitat de Catalunya (1914), que va representar un primer reconeixement institucional de la unitat territorial del país des de 1714 i va actuar com a motor cultural. Sota el seu impuls es van crear organismes clau com l'Institut d'Estudis Catalans (1907), l'Escola de Bibliotecàries (1915) i l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (1913).

Fonaments ideològics

Eugeni d'Ors va ser el principal ideòleg del noucentisme. A través de la seva obra va establir conceptes essencials com l'imperialisme, entès com la recerca d'una hegemonia cultural i política de la burgesia, i l'arbitrarisme, que defensava el domini de l'home sobre una natura que calia ordenar i enjardinar. Aquest ideal es va resumir en la civilitat: la voluntat de construir una ciutat ideal on l'individu s'organitza socialment mitjançant museus i biblioteques, allunyat de la "natura desbocada" i dels conflictes de classe. El moviment reivindicava el classicisme i el mediterranisme, prioritzant la raó i la norma per sobre de l'espontaneïtat.

Característiques literàries

La literatura noucentista es va centrar principalment en la poesia i el conte, mentre que la novel·la i el teatre van quedar en segon pla per la seva proximitat amb una realitat que es volia idealitzar. Les principals característiques de l'obra noucentista són:

• Exemplaritat: L'obra ha de transmetre els valors de la moral burgesa urbana i civilitzada.
• Perfecció formal: Hi ha una gran preocupació per l'artifici, el rigor mètric i un alt nivell lingüístic.
• Objectivitat i ironia: S'utilitza una expressió precisa i un cert distanciament que permet la ironia.
• Natura idealitzada: La temàtica se centra en entorns urbans o jardins on la natura està domesticada.

La figura de Josep Carner

Josep Carner destaca com el poeta per excel·lència del període. La seva metodologia creativa es basava en la teoria de l'ham poètic, segons la qual el poema neix d'una paraula casual, "pescada" en una lectura o conversa, a partir de la qual el poeta treballa amb esforç fins a la perfecció.

Diferències amb el modernisme

Tot i que ambdós moviments compartien la voluntat de modernitzar Catalunya i de crear un model lingüístic unificat, les seves diferències eren marcades. Mentre que el modernisme apostava per la ruralia, l'espontaneïtat i la "paraula viva" de Maragall, el noucentisme imposava la ciutat, la norma, la raó i el rigor formal de Carner.