Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

A Poesía Galega do Século XX: Figuras Clave e Renovación

Celso Emilio Ferreiro: A Voz da Poesía Social

Celso Emilio Ferreiro é considerado o máximo representante en Galicia da poesía social. Rematada a guerra, instálase en Pontevedra, onde dirixe a colección de poesía Benito Soto.

O Soño Sulagado e a Escola da Tebra

A súa primeira obra é O soño sulagado. Nesta obra aparece unha voz persoal que ten en común coa chamada Escola da Tebra certos aspectos temáticos: intimismo, desacougo, extravío existencial, pero tamén alusións ao amor á súa nai e á súa muller, Moraima.

Longa Noite de Pedra: Símbolo da Ditadura

A publicación de Longa noite de pedra supuxo un grande acontecemento na poesía galega do século XX pola resonancia... Continuar leyendo "A Poesía Galega do Século XX: Celso Emilio Ferreiro e Xosé Luís Méndez Ferrín" »

Grandes Figuras da Literatura Galega

Este documento presenta a obra de tres autores fundamentais na literatura galega do século XX: Álvaro Cunqueiro, Ánxel Fole e Xosé Neira Vilas.

Álvaro Cunqueiro

Álvaro Cunqueiro é un autor dunha extensa obra poética, narrativa e teatral. Foi tamén articulista en xornais e revistas e publicou varias obras de ensaio.

Novelas destacadas:

• Merlín e familia: Retorna a figura mítica do mago Merlín, adaptándoo a un tempo presente e a un escenario galego: o Pazo de Miranda, en terras luguesas.
• As crónicas do sochantre: A acción sitúase na Bretaña francesa e está protagonizada por un músico que se dirixe a tocar nun enterro e é recollido por unha carroza na que viaxan varios defuntos. Durante anos percorrerá

O galego no século XX: Período de preguerra

A inicios do século XX, danse catro avances importantes para a lingua galega:

• A aparición das Irmandades da Fala (A Coruña, 1916), que marcou o inicio da loita pola dignificación e ampliación de usos do idioma galego.
• A Xeración Nós, creadora da prosa moderna galega, que pretendeu modernizar e universalizar a cultura galega mediante a revista Nós.
• O Seminario de Estudos Galegos, creado coa intención de que Galicia tivese unha institución capaz de elaborar estudos científicos dos máis diversos temas. Eles serán os grandes potenciadores da prosa científica e técnica en lingua galega.
• Coa chegada da República, en 1931, todo o galeguismo confluíu no Partido Galeguista, que tivo como principal

La normalització de la llengua catalana

A principis del segle XX, el català es normativitza gràcies al noucentisme i la Lliga Regionalista. Moments clau:

• 1906: Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 1907: Creació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
• 1911-1932: Pompeu Fabra fixa la normativa amb les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general (1932).
• 1932: Les Normes de Castelló adapten l’ortografia al valencià.

Així s’inicia la difusió de la normativa.

Monosèmia, polisèmia i homonímia

Les paraules poden ser monosèmiques, polisèmiques o homònimes:

• Monosèmiques: Tenen un únic significat, com estiu o hipotenusa. Són freqüents en llenguatges tècnics per evitar ambigüitats.
• Polisèmiques:

Context Històric i Cultural del Teatre Català

Després de la mort de Franco el 1975, la Transició va obrir les portes a la democràcia i a l'Estat de les autonomies. Aquest període va significar la recuperació de llibertats i una protecció renovada per a la llengua catalana. En l'àmbit cultural, van sorgir moviments de protesta inspirats pel Maig del 68 i la Contracultura, amb un fort èmfasi en la pau, la llibertat i el feminisme. L'art i la literatura van abraçar l'experimentalisme com a via per trencar amb els valors burgesos establerts.

Evolució del Teatre durant la Dictadura Franquista

Durant la dictadura franquista, la censura va imposar fortes limitacions al teatre. Les obres sovint recorrien a metàfores i mites per esquivar la... Continuar leyendo "Anàlisi del Teatre Contemporani i l'Obra de Rodolf Sirera" »

Chegou das Américas un home rico: Nacionalismo e Identidade

O texto que imos comentar chámase "Chegou das Américas un home rico". Este texto está escrito por Castelao e o tema principal das súas obras é a desigualdade social e as clases baixas. A idea principal deste texto é a defensa dun nacionalismo antirracista. O texto fala dun home rico que trouxo a Galicia un home negro da Habana, e o negriño adaptouse perfectamente a Galicia e ás súas xentes; pero, cando o home rico morreu, o negriño tivo que volver á Habana e, ao chegar alí, non se adaptou nada ben. Neste texto podemos atopar unha paradoxa, xa que o negriño, aínda tendo nacido na Habana, non é capaz de adaptarse alí despois da súa vivencia en Galicia.

Chámanlle a Marquesiña:

És aquest text un aforisme? Justificació

Sí que ho és, ja que es caracteritza per la seva brevetat, la rotunditat lapidària i l'economia expressiva. Observem a l'inici una afirmació contundent que no deixa espai per argumentar la idea. De fet, si no estiguéssim d'acord amb l'afirmació inicial, no podríem refutar-la perquè no està sustentada amb argumentacions. És una sentència on veiem la presència de l'humor amb la introducció de la ironia en afirmar que ningú és capaç de suportar-se a si mateix. D'altra banda, l'aforisme forma part d'una de les varietats de l'assaig i ha sigut utilitzada de forma habitual per Joan Fuster, que ha arribat a editar un llibre d'aforismes: Consells, proverbis i insolències.

Context històric i

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

Joan Fuster va publicar Diccionari per a Ociosos el 1964, durant una època en què la dictadura franquista començava a relaxar la censura literària. Això va permetre la creació d'una infraestructura editorial, com revistes i editorials com Edicions 62, on Fuster va publicar aquesta obra i Nosaltres, els valencians (1962). Aquestes obres van generar polèmica, consolidant Fuster com un dels principals assagistes del moment.

Trajectòria de Joan Fuster i Característiques de l'Obra

Fuster va començar escrivint poesia als anys 40, però als 50 es va centrar en l'assaig, publicant prop de seixanta llibres i milers d'articles. Diccionari per a Ociosos pertany al bloc d'obres d'assaig... Continuar leyendo "Joan Fuster i "Diccionari per a Ociosos": Anàlisi i Impacte de l'Assaig Català" »

INSTALACIONES DE PRODUCCIÓN ACUÍCOLA

Las instalaciones de producción buscan aumentar la producción de peces. Las finalidades principales son:

• Comercialización de ejemplares dirigidos al mercado alimentario: Implica poca variabilidad genética y cruces industriales.
• Liberación con fines recreativos o de repoblación: Se prioriza la variabilidad y pureza genética. Importa la producción de individuos, primando la rentabilidad social y ambiental sobre la económica.

PISCIFACTORÍAS: CULTIVO INTENSIVO

Las piscifactorías son instalaciones de cultivo intensivo e integral donde se realiza el cultivo de todas las fases del ciclo de la especie considerada, mediante alimentación exclusivamente artificial. En estas instalaciones se pueden completar... Continuar leyendo "Fundamentos y Operaciones Clave en la Gestión de Piscifactorías y Recursos Piscícolas" »

As cousas teñen prezo porque poden ser substituídas, pero os seres humanos teñen dignidade porque son insubstituíbles. Para Kant, a moralidade é o que fai que os seres humanos teñan este valor absoluto.

Análise do texto: O Reino dos Fins e a Dignidade Racional

O tema principal do texto é o reino dos fins e a dignidade dos seres racionais. Kant comeza afirmando que todos os seres racionais deben tratarse a si mesmos e aos demais sempre como fins en si mesmos e nunca só como simples medios. Isto significa que nunca debemos usar ás persoas para os nosos propios intereses sen ter en conta a súa autonomía e dignidade.

A partir disto, Kant introduce o concepto de reino dos fins, un sistema ideal onde todos os seres racionais se relacionan... Continuar leyendo "A Distinción Kantiana entre Prezo e Dignidade Humana" »