La Renaixença Catalana: Context Històric i Literatura del Segle XIX

1. Context històric del segle XIX

Revolució Industrial

• Iniciada al Regne Unit.
• Èxode rural: del camp a la ciutat per treballar a les fàbriques.
• Canvis significatius:
  • Noves fonts d’energia i tecnologies.
  • Millora dels transports.
  • Producció industrial i mercat capitalista.

Nova societat

• Aparició de noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
• Conflictes socials i transformacions econòmiques.

Política

• Alternança de poder entre liberals i conservadors.
• Bases de Manresa (1892):
  • Reivindicació d’autogovern per a Catalunya.
  • El català com a llengua oficial.

2. La Renaixença

Què és?

Moviment cultural i literari del segle XIX que busca recuperar el català com a llengua de cultura, després de la Decadència.

📌 El nom s’escull perquè es creia que la literatura catalana havia “mort” i calia fer-la renéixer.

Inici

• 1833: “La pàtria” de Bonaventura Carles Aribau.

Influències

• Romanticisme:
  • Interès pel passat històric (edat mitjana).
  • Valoració de les literatures nacionals.

Objectius principals

• Recuperar l’ús del català.
• Crear una literatura culta en català (tots els gèneres).
• Recuperar la unitat lingüística dels territoris catalanoparlants.
• Crear un model de català prestigiós.
• Redescobrir els clàssics medievals.
• Recollir la literatura popular oral.
• Impulsar:
  • Editorials
  • Premsa escrita
  • Diccionaris i gramàtiques
  • Institucions culturals

Institucions clau

• Universitat de Barcelona
• Reial Acadèmia de les Bones Lletres
• Alguns sectors de l’Església

3. Els Jocs Florals

• Restaurats el 1859 a Barcelona.
• Inspirats en els Jocs Florals medievals de Tolosa (1323).
• Importància:
  • Enllaç amb el passat medieval.
  • Gran impuls a la creació literària en català.
  • Popularització de la literatura catalana.

4. La literatura popular

Característiques generals

• Tradició oral, anònima.
• Transmissió boca-orella.
• Temes estereotipats, no d’actualitat.
• Difícil de datar.
• Si no s’escriu → es perd (literatura efímera).

Llengua i estil

• Oracions simples, coordinades.
• Repeticions i paral·lelismes.
• Versos d’art menor (≤ 8 síl·labes).
• Fàcil de memoritzar.

📌 El poble mai va deixar de parlar català; la castellanització va afectar sobretot la cort i la noblesa.

Gèneres

Poesia

Religiosa

• Nadales
• Goigs
• Caramelles

Profana

• Corrandes
• Romanços

Prosa popular

• Rondalles: ficció amb elements màgics.
• Llegendes: elements ficticis però amb base real.

Teatre popular

• Sainets: peces breus sobre costums, amb música.

5. Segles XVI–XVIII: la Decadència

Causes

• 1474: unió de Castella i Aragó (Reis Catòlics).
• El castellà entra a la cort.
• Tribunal de la Inquisició.
• Guerres:
  • Germanies
  • Segadors
  • Successió → Decrets de Nova Planta

Conseqüències

• Pèrdua de lleis i institucions pròpies.
• Centralització borbònica.
• El castellà = llengua oficial.
• El català queda relegat a l’ús popular.
• Pèrdua de prestigi literari.

📌 No desapareix la literatura catalana, però perd qualitat i prestigi.

6. Final del segle XIX

• La Renaixença assoleix molts objectius:
  • Literatura catalana normalitzada i prestigiosa.
  • Integració en corrents europeus (Realisme).
• Realisme:
  • 2a meitat del segle XIX.
  • Vol reflectir la realitat social amb observació objectiva.

Autors destacats

• Bonaventura Carles Aribau
• Joaquim Rubió i Ors
• Teodor Llorente
• Marià Aguiló