Ramon Llull: Vida, Obra i Teoria de la Comunicació

Ramon Llull: El Pare de la Prosa Catalana

Rellevància: Ramon Llull és una figura única del segle XIII i és considerat el primer prosista en llengua catalana, fet que suposa el naixement de la prosa catalana. Va utilitzar la literatura com una eina per transformar i reformar la societat, amb l’objectiu de convèncer els altres mitjançant la raó. Va difondre personalment les seves idees viatjant per corts, monestirs, universitats i terres musulmanes. La gran quantitat d’obres, la seva personalitat i la seva influència fan de Llull una figura d’abast universal.

Biografia i la Il·luminació de Randa

Biografia: Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca el 1232 en una família noble. Als trenta anys va tenir cinc aparicions de Jesucrist que el van fer abandonar la vida cortesana. A partir d’aquell moment, es proposà convertir infidels, escriure el millor llibre del món i fundar monestirs missioners. Va vendre les seves possessions, deixà la família, aprengué llatí i àrab i es féu franciscà.

Il·luminació de Randa: Llull es va retirar al Puig de Randa per meditar i allí va rebre una il·luminació divina. En aquest moment, Déu li revelà l’Art, un sistema combinatori i explicatiu que serviria de base per a totes les seves obres.

Vida Pública, Predicació i Mort

Vida pública: El 1276 va fundar l’escola missionera de Miramar. Va viatjar a Roma i París per difondre el seu projecte, però no va obtenir el suport esperat. Tot i això, va continuar exposant incansablement les seves idees i relacionant-se amb les figures més influents d’Europa.

Predicació: Llull va predicar en terres musulmanes, com Tunis i Bugia. A Tunis va aconseguir algunes conversions, però va ser expulsat. A Bugia va ser detingut i agredit després de proclamar la superioritat del cristianisme, fet que demostrà el caràcter arriscat de la seva missió.

Mort: Segons la llegenda, Llull va morir a conseqüència de les ferides rebudes a Bugia durant la predicació. En realitat, va morir a Mallorca.

L'Art i l'Obra Literària

L’Art: L’Art és el sistema filosòfic de Ramon Llull, de base platònica, que utilitza principis comuns del judaisme, cristianisme i islam. Pretén demostrar racionalment la fe, amb Déu com a centre de tot el saber. Defensa l’existència de tres mons, les tres facultats de l’ànima humana i les nou dignitats divines.

Obra: Ramon Llull va escriure unes 265 obres en català, llatí, àrab i occità. Va utilitzar molts gèneres literaris per difondre el seu pensament. Destaquen el Llibre de l’orde de cavalleria, Blaquerna, el Llibre de meravelles (amb el Llibre de les bèsties), El cant de Ramon, Lo desconhort i el Llibre d’amic e amat.

Fonaments de la Comunicació i Tipologia Textual

• Relació emissor-receptor: La relació entre emissor i receptor farà que el text sigui més formal o més informal (ús del tu o vostè), les expressions utilitzades, etc.
• Àmbit d’ús: El context en el qual s’utilitza la llengua pot ser acadèmic, periodístic, literari, col·loquial, entre d'altres.
• Modalitat textual: La intenció comunicativa determina la modalitat textual. Per exemple:
  • Un text expositiu té la intenció d’informar.
  • Un argumentatiu té la intenció de convèncer.
  • També hi ha textos instructius (pautes a seguir), retòrics (recursos literaris), narratius (fets), descriptius (descripció) i conversacionals.
• Gènere textual: L’àmbit d’ús i la modalitat textual van units a uns gèneres concrets: àmbit acadèmic (llibre de text), periodístic (notícia), literari (conte, novel·la), juridicoadministratiu (ordre, llei), publicitari (anunci, cartell) o col·loquial (conversa informal).
• Variants de la llengua: Depenent de la situació comunicativa, s’utilitza la llengua de manera diferent: en una entrevista s'usa un registre estàndard; en una nota per als pares, un registre col·loquial.