Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

El Romanticisme

Context Històric i Social

Al segle XVIII es consolida el capitalisme i la classe social dominant de la burgesia. En la literatura, la cultura es popularitza, augmenta l’activitat editorial i s'aferma la figura de l’escriptor.

Definició del Moviment

Moviment estètic i espiritual que neix a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i avança per Europa durant la primera meitat del segle XIX.

Característiques Principals

• Sentiments i intuïció: Predominen enfront de la raó.
• Individualisme: Exaltació del jo i la solitud.
• Subjectivitat: Valoració de les idees pròpies.
• Originalitat i llibertat.
• Sentiment religiós.
• Tradicions: Potenciant la cultura del poble i les llengües nacionals.
• Evasió de la realitat: Inspiració en llocs

La Literatura Catalana Postguerra (1940-1970)

Als anys 40 i 50, amb la dictadura de Franco, es van suprimir les llibertats polítiques i culturals, i la producció literària va entrar en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres, i els escriptors es van exiliar cap a França o Amèrica (com Pere Calders).

La Crisi Literària i l'Exili (Anys 40-50)

Aquests escriptors exiliats van continuar la tradició cultural. Organitzaven una vida cultural activa en català i es dedicaven a l'ensenyament, el periodisme o el món editorial, d'una llengua que estava al límit de l'extinció.

Trets Característics de la Literatura Exiliada

• La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
• Conté notes exòtiques extretes del nou espai on

Mar i Cel

1. Quin és el conflicte històric que es planteja a l'obra?

Guimerà fa que a Mar i Cel puguem veure com una determinada situació històrica pot condicionar la vida de les persones. Aquest conflicte històric és l’expulsió dels 275.000 moriscos que van ser deportats entre 1609 i 1614 dels regnes hispànics a les terres del nord d’Àfrica.

Davant d’aquesta situació, Guimerà adopta una postura crítica, que no té res a veure amb una certa visió relativitzadora de la història oficial.

Mar i Cel ens il·lustra alhora sobre com vivia la comunitat islàmica i les condicions en què es va fer la deportació. El pare musulmà i la mare cristiana de Saïd són una mostra de la possible convivència entre les dues comunitats religioses... Continuar leyendo "Anàlisi de Mar i Cel: Conflictes Històrics, Religiosos i Dramàtics" »

El Teatre de l'Absurd

Neix del sentiment de repulsa per l'horror de la Segona Guerra Mundial. Mostra les relacions humanes com a caòtiques, van unides amb la ironia. Eren obres extremadament divertides que ataquen totes les convencions teatrals. A París, en la postguerra, adopten una llengua rara on defineixen les bases del teatre de l'absurd. Els seus iniciadors són Ionesco, Samuel Beckett i Adamov. L'absurd trenca totes les normes establertes d'estètica, acaba triomfant i venen nous autors.

L'Antiteatre

Per a superar els traumes, els autors proposen una nova forma teatral on no hi ha personatges en el seu sentit normal, no hi ha intriga i el diàleg té poca lògica. A això s'anomenen obres d'antiteatre. No volien que fos lògic, ja que... Continuar leyendo "Teatre de l'Absurd: Orígens, Característiques i Llegat" »

Distensión e Coexistencia Pacífica (1962-1979)

Despois da crise cubana sobreveu un período de maior distensión entre ambas as superpotencias, a etapa de coexistencia pacífica. En 1963, para evitar que outro malentendido puidese ocasionar unha alarma nuclear, a Casa Branca e o Kremlin estableceron unha conexión directa co chamado teléfono vermello. Ese mesmo ano asinaron o Tratado de Prohibición de Ensaios Nucleares, aínda que non foi de todo respectado.

Xurdimento dos Países Non Aliñados

A disposición soviético-estadounidense a reducir a tensión estaba estimulada polo xurdimento dun grupo de novos países descolonizados dispostos a romper a dinámica bipolar. A partir da Conferencia de Bandung (Indonesia, 1955) bautizáronse como... Continuar leyendo "A Distensión na Guerra Fría: Coexistencia e Conflitos (1962-1979)" »

Model de l'escolàstica

Basats en el rigor lògic de l'escolàstica, els gramàtics d'una època que s'estén de 1200 a 1350 escriuen tractats que solen titular De modis significandi, en els quals distingeixen tres nivells de descripció:

• Modus essendi
• Modus intelligendi
• Modus significandi

De modis significandi

La sintaxi passa a tenir un interès central per al gramàtic, a partir dels escrits de Petrus Helias (segle XII): s'estudien les relacions entre constituents i, molt més important, la recursivitat de les oracions gràcies al paper nominal i verbal del participi.

Apareix la noció de règim en l'estudi de les preposicions i els casos que exigeixen. Per exemple: ad regeix acusatiu i ab regeix ablatiu.

• Transitivitat: dues persones o arguments

Pere Quart

(Sabadell, 1899 - Bcn, 1986) Pere Quart (Joan Oliver) va néixer en el si d'una família benestant i va rebre una educació selecta. Estudià Dret i viatjà per Europa. L'any 1919 s'inicià en la literatura alineat amb el “Grup de Sabadell”. Al 1923 fou director del “Diari Sabadell” i va col·laborar en “La Veu de Catalunya” o “Revista de Catalunya”. Va publicar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, de la Institució de les Lletres Catalanes i fou autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França amb altres autors, després a Buenos Aires i més tard, Xile. De retorn a Catalunya (1948) va ser empresonat durant 3 mesos. Del 1957 al 1963 treballà... Continuar leyendo "Pere Quart: vida i obra de Joan Oliver" »

Definición e regras compositivas

Definición

A composición é a maneira na que ordenamos os elementos visuais dunha imaxe para lograr un efecto e un sentido. É a relación entre a forma e o significado.

Regras compositivas

• Centro de interese: Debe ser obvio o que queremos mostrar.

• Regra dos tercios: Dividir o encuadre en tres seccións horizontais e verticais, situando o elemento principal nos puntos centrais.

• Lei da mirada: Deixar espazo libre na dirección cara á que mira o suxeito. Crea sensación de espazo e liberdade.

• Lei do horizonte: Situar o horizonte nunha das liñas dos tercios horizontais.

• Liñas de fuga: Dotan de estrutura á composición, guiando a mirada do espectador.

• Encadre: Dirixe a atención a unha parte concreta.

• Forma das cousas:

Anàlisi del Parlament Final d'«El Lúcid Conseller»

Aquest fragment d'El Lúcid Conseller finalitza l'obra Antígona, una obra teatral escrita per Salvador Espriu. Aquest fragment ens vol mostrar el final i donar-nos el punt de vista que tenia Espriu, el qual adquireix la història a partir d'aquest personatge.

Espriu i la Denúncia de la Guerra Civil

Espriu va escriure aquesta obra per denunciar la Guerra Civil, com a denúncia de la guerra fratricida que es produeix entre el mateix poble o la mateixa família.

El Rol del Lúcid Conseller en l'Obra

En aquest parlament d'El Lúcid Conseller, Salvador Espriu tracta de fer un resum final de la representació de l'obra per destacar la situació dels personatges un cop finalitzada la guerra fratricida.... Continuar leyendo "Anàlisi d'«El Lúcid Conseller»: Espriu, Antígona i la Guerra Civil" »

La Narrativa Valenciana de Postguerra: Repressió i Renaixement

Els Anys Foscos (1939-1946): Silenci i Exili

L’any 1939, amb l’acabament de la Guerra Civil, la nostra llengua i cultura, pertanyents al bàndol dels vençuts, van intentar ser esborrades i dominades. El primer pas per a aconseguir aquesta fita va ser la prohibició de l’ús del valencià a nivell oficial i també a nivell literari, és a dir, es va prohibir a les editorials que publiquessin llibres en valencià.

Molts dels intel·lectuals que ja havien iniciat la seva obra, o els qui se sentien identificats amb la nostra cultura, es van veure obligats a emprendre el camí de l’exili cap a França o Amèrica del Sud. Altres van emmudir i ja no van publicar cap obra més i,... Continuar leyendo "La Narrativa Valenciana de Postguerra: Repressió i Renaixement (1939-1975)" »