Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Plaguicidas: Definición y Clasificación

Se consideran plaguicidas aquellos productos destinados a su utilización en el ámbito de la sanidad vegetal, así como aquellos otros de análoga naturaleza destinados a combatir malezas u otros organismos indeseables en áreas no cultivadas.

Tipos de Plaguicidas

• De uso ganadero: Para el control de plagas en animales y entornos ganaderos.
• Para uso en la industria alimentaria: Utilizados en la industria alimentaria para garantizar la seguridad e higiene.
• Para uso en higiene personal: Empleados en productos de higiene personal para el control de plagas.
• Para uso doméstico: Destinados al control de plagas en el hogar.

Registro y Comercialización de Plaguicidas

Los plaguicidas solo se fabrican y comercializan... Continuar leyendo "Clasificación, Componentes y Uso de Plaguicidas en Sanidad Vegetal" »

Agència de notícies:

Equip de periodistes que busca, redacta i ven notícies a diferents mitjans de comunicació.

Caricatura:

Dibuix humorístic que destaca i magnifica els trets distintius d'allò retratat, usualment rostres de persones.

Cartell:

Full manuscrit o imprès representat gràficament en una làmina de paper, cartó o en un altre material, que serveix per anunciar o donar informació sobre alguna cosa combinant imatge i text.

Cinema:

És l'art de fer films cinematogràfics

Conte:

Narració escrita en prosa, generalment breu.

5. Correu:

   Sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges (cartes,

5. Garoa nobelan, euskal nekazaritza eta artzaintzari eskainitako eleberria dugu, ia obra guztia Zabaletako Joanes artzain-baserritarrak betetzen du, euskaldunaren eredu idealizatua izanik, pertsonaia literario moduan sinesgarritasuna falta zaio.

6. Bizitza azkar doan moduan aberriaren irudia ere arin aldatuko da. Udaberriaren esnaera abestean euskararen egoera datorkio burura. Behetan izotza da nagusi baina gainetan eguzkia jauntzen dago.

Decadència i Renaixement Literari Valencià (Segles XVI-XVIII)

Amb la derogació dels Furs arran d'aquest procés polític, s'uneix la decadència de la burgesia i el reforç del poder nobiliari en el marc de la resultant. La llengua de la cort, el castellà, esdevé la llengua de prestigi, i aquest període s'ha conegut amb el nom de Decadència.

Context Històric Clau

• Revolta de les Germanies (1519-1523)
• Expulsió dels Moriscos (1609)
• Guerra dels Segadors (1640-1652)
• Guerra de Successió (1701-1715)

Conseqüències Lingüístiques

Decrets de Nova Planta: pèrdua d'oficialitat en l'administració i també en l'ensenyament. Debilitació de la consciència lingüística comuna, denominacions particularistes o confusionàries, com la de "llemosí".

Loances

Així, qualsevol constatació feta sobre el llatí vulgar, sense precisió territorial o cronològica, és una abstracció; en general, és més raonable parlar de tendències evolutives pròpies del llatí vulgar i indicar les diferents realitzacions possibles d’aquestes tendències, que parlar de construir una «gramàtica del llatí vulgar».
En qualsevol cas, s’hauria d’entendre el llatí vulgar com a oposat al llatí literari
. Així, ens trobaríem amb un llatí que evoluciona de manera natural, com totes les llengües, des dels seus orígens fins al moment de donar pas a les llengües ROMàniques. I al costat d’aquest llatí hi hauria el vessant literari, rígid i estricte, que s’hauria mantingut amb escasses variacions al llarg

SURREALISME

És l'evolució del dadaisme. Sorgeix a França. És de tradició romàntica i innovadora, no racionalisme. El màxim exponent, André Breton, en presenta les bases el 1924 a partir de les teories de Sigmund Freud. Defensa que:

• La realitat més autèntica, la que cal poetitzar, és la del subconscient.
• El llenguatge s'ha d'alliberar dels esquemes lògics. La lògica és una imposició social que limita la llibertat humana més íntima, la del subconscient.
• Cal explotar els estats d'inconsciència com el somni i l'embriaguesa per aconseguir un discurs lliure de lligams amb el món conscient.

El resultat és un tipus de literatura amb metàfores que evoca el món dels somnis amb la seva absurditat.

Autors:

Peret, Paul Eluard, Aragón, etc.... Continuar leyendo "Surrealisme: L'art de poetitzar la realitat del subconscient" »

Las Cortes de Cádiz y la Constitución de 1812

La Formación de las Juntas de Gobierno

Ante la pasividad de las autoridades y la invasión francesa, las élites, con el apoyo popular, crearon nuevas instituciones: las Juntas. Estas se encargaron de la lucha contra los franceses y de reformar el sistema político. Entre mayo y junio de 1808, se formaron numerosas juntas, de composición variada y controladas por los grupos dominantes tradicionales. Representaron una ruptura con el orden político y una nueva concepción del poder, que podemos considerar revolucionaria. Fundamentando su legitimidad en la voluntad popular, asumieron el poder supremo, sustituyeron o incorporaron las instituciones tradicionales y declararon la guerra a Francia.... Continuar leyendo "Las Cortes de Cádiz y la Constitución de 1812: El Inicio del Liberalismo en España" »

Mètodes en l'estudi del llatí vulgar

Com hem apuntat, els trets que caracteritzaven la llengua parlada vulgar es poden reconstruir a partir de faltes que apareixen en els textos, els autors dels quals s'esforçaven a escriure un llatí correcte. Aquest procediment, que es podria anomenar "gramàtica de faltes" (Herman), és delicat perquè consisteix a discernir els errors que testimonien veritables tendències parlades i les equivocacions o confusions que deriven d'errors gràfics, de les condicions tècniques en què el text s'ha produït i conservat o de lapsus fortuïts. En veurem alguns exemples tot seguit.

En una inscripció de Bèlgica del segle II, trobem la forma coiuc (per coniugi). L'absència de la darrera lletra és una abreviació... Continuar leyendo "Mètodes d'estudi del llatí vulgar: una anàlisi" »

Tipus de Narradors en la Literatura

1. Omnisciència Editorial

Predomina el relat dels esdeveniments. Domina la veu del narrador, que adopta un punt de vista il·limitat. En altres paraules, narrador omniscient.

2. Omnisciència Neutral

El narrador parla en tercera persona al voltant impersonal; encara que es poden donar escenes dialogades (major proximitat del lector enfront dels fets ocorreguts), la tendència predominant consisteix en el fet que el narrador descriu i relata els esdeveniments mitjançant la seva pròpia veu, sense avaluar explícitament aquests últims (major distància del lector enfront dels fets).

3. Jo Testimoni

El narrador testimoni és un personatge per propi dret que parla en primera persona, que està més o menys involucrat... Continuar leyendo "Tipus de Narradors: Guia Completa" »

O Rexurdimento e o Nacionalismo Galego

O nacionalismo galego moderno comezou a tomar forma a finais do século XIX e principios do XX, impulsado por figuras e movementos que buscaban a reivindicación da identidade e a cultura galegas. Algúns dos fitos e movementos máis importantes son:

• As Irmandades da Fala (1916): Os seus obxectivos eran o dereito ao autogoberno, máis independencia de Castela, igualdade entre homes e mulleres, federalismo en relación con Portugal. Para iso, crean editoriais, revistas e o Conservatorio Nacional, por exemplo. Desenvolveron, a partir da defensa da lingua, un ideario de reivindicación política nacionalista. Destacan Ramón Cabanillas e Antón Vilar Ponte.
• A Xeración Nós e o Seminario de Estudos Galegos: