Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

A historia da lingua galega comeza cando os colonizadores romanos trouxeron o latín ao noroeste da Península Ibérica. Sufriron un proceso de asimilación cultural. As linguas prerromanas deixaron a súa pegada sobre o idioma dos colonizadores, por iso, conforman o substrato galego.

O Substrato na Lingua Galega

As linguas que forman o substrato galego son as linguas prelatinas. Non tiñan cultivo escrito, tiñan dous tipos de achegas ao substrato: o indoeuropeo e o preindoeuropeo.

Achegas Preindoeuropeas e Indoeuropeas

O compoñente preindoeuropeo foi na Idade de Pedra. Teñen 3 grupos: as de orixe caucásica, as de orixe euroafricana ou mediterránea e as palabras ás que non podemos atribuír unha orixe certa.

Influencia Celta na Gallaecia

No... Continuar leyendo "Orixe e Formación da Lingua Galega: Substrato e Superestrato" »

El Romanticisme

Context Històric i Social

Al segle XVIII es consolida el capitalisme i la classe social dominant de la burgesia. En la literatura, la cultura es popularitza, augmenta l’activitat editorial i s'aferma la figura de l’escriptor.

Definició del Moviment

Moviment estètic i espiritual que neix a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i avança per Europa durant la primera meitat del segle XIX.

Característiques Principals

• Sentiments i intuïció: Predominen enfront de la raó.
• Individualisme: Exaltació del jo i la solitud.
• Subjectivitat: Valoració de les idees pròpies.
• Originalitat i llibertat.
• Sentiment religiós.
• Tradicions: Potenciant la cultura del poble i les llengües nacionals.
• Evasió de la realitat: Inspiració en llocs

Característiques dels textos periodístics

Els textos periodístics són emesos per mitjans de comunicació, es caracteritzen per ser formals, dirigir-se a una audiència àmplia i utilitzar un registre estàndard.

Aspectes pragmàtics

• Temes: Actualitat (TV, ràdio, premsa).
• Emissor: L'empresa periodística.
• Intenció: Objectiva (informació) i subjectiva (opinió).
• Receptor: Públic ampli amb ideologies diverses.
• Funcions del llenguatge: La funció referencial aporta informació sobre la realitat, mentre que la conativa s'utilitza per expressar opinió.

Gèneres periodístics

Es classifiquen segons la seva finalitat:

• Informatiu: Notícia (estructura de piràmide invertida).
• Opinió: Editorial.
• Interpretatiu: Combina informació i opinió (estructura

La Literatura Catalana Postguerra (1940-1970)

Als anys 40 i 50, amb la dictadura de Franco, es van suprimir les llibertats polítiques i culturals, i la producció literària va entrar en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres, i els escriptors es van exiliar cap a França o Amèrica (com Pere Calders).

La Crisi Literària i l'Exili (Anys 40-50)

Aquests escriptors exiliats van continuar la tradició cultural. Organitzaven una vida cultural activa en català i es dedicaven a l'ensenyament, el periodisme o el món editorial, d'una llengua que estava al límit de l'extinció.

Trets Característics de la Literatura Exiliada

• La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
• Conté notes exòtiques extretes del nou espai on

Guerra civil i postguerra (fins als anys 70)

Al juliol de 1936, una part de l'exèrcit espanyol es va alçar contra el govern legítim de la Segona República. Va començar així la Guerra d'Espanya entre els republicans i els feixistes. El 1939 la Guerra d'Espanya es donava per acabada i comença per al nostre país una nova etapa marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic, d'ideologia feixista. Els nostres escriptors no van tenir altres opcions que l'exili o escriure en castellà, de forma que es va trencar la continuïtat de la literatura en la nostra llengua.

Censura, publicacions i premis

Pel que fa a la narrativa, aquest gènere fou el que més va acusar la forta censura franquista, ja que la... Continuar leyendo "Literatura catalana: Guerra civil, postguerra, Valor i Rodoreda" »

Mar i Cel

1. Quin és el conflicte històric que es planteja a l'obra?

Guimerà fa que a Mar i Cel puguem veure com una determinada situació històrica pot condicionar la vida de les persones. Aquest conflicte històric és l’expulsió dels 275.000 moriscos que van ser deportats entre 1609 i 1614 dels regnes hispànics a les terres del nord d’Àfrica.

Davant d’aquesta situació, Guimerà adopta una postura crítica, que no té res a veure amb una certa visió relativitzadora de la història oficial.

Mar i Cel ens il·lustra alhora sobre com vivia la comunitat islàmica i les condicions en què es va fer la deportació. El pare musulmà i la mare cristiana de Saïd són una mostra de la possible convivència entre les dues comunitats religioses... Continuar leyendo "Anàlisi de Mar i Cel: Conflictes Històrics, Religiosos i Dramàtics" »

El Teatre de l'Absurd

Neix del sentiment de repulsa per l'horror de la Segona Guerra Mundial. Mostra les relacions humanes com a caòtiques, van unides amb la ironia. Eren obres extremadament divertides que ataquen totes les convencions teatrals. A París, en la postguerra, adopten una llengua rara on defineixen les bases del teatre de l'absurd. Els seus iniciadors són Ionesco, Samuel Beckett i Adamov. L'absurd trenca totes les normes establertes d'estètica, acaba triomfant i venen nous autors.

L'Antiteatre

Per a superar els traumes, els autors proposen una nova forma teatral on no hi ha personatges en el seu sentit normal, no hi ha intriga i el diàleg té poca lògica. A això s'anomenen obres d'antiteatre. No volien que fos lògic, ja que... Continuar leyendo "Teatre de l'Absurd: Orígens, Característiques i Llegat" »

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Balio aurrerakoiak izan zituen planteamenduak (1916-1924), Futurismoak eta Kubismoak nagusitu zirenak. Bartzelonan jaio zen; tuberkulosia izan zuen eta aita hil zitzaion 7 urte zituela. 1915ean prentsa anarkistan idatzi zuen. Manifestuak argitaratu zituen eta hainbat aldizkari sortu zituen, besteak beste, Un enemic del Poble aldizkaria, non poetaren figura nola izan behar den definitzen zuen: errealitatea deskribatzen duen bitartekaria, eta hori noucentista estetikaren aurkakoa zen. Bilakaera: hasiera erradikaletik poetika lirikora (sentimentala eta emotiboa) iritsi zen, metrika tradizionala eta forma herrikoiak sartuz. Lanaren ezaugarriak: esperimentatzeko borondatea, bizitasun baikorra, sinceritatea eta adierazpen... Continuar leyendo "Poetak eta narratzaileak: Katalunia XX. mendean" »

Preguntas y respuestas sobre baloncesto

La NBA

-¿Quins són els equips que seleccionen en el 1r grup de selecció?

Els 14 equips no classificats per als play-offs.

-¿Quants jugadors espanyols hi ha actualment en la NBA?

6.

-¿Quin rècord posseeix Calderón en la NBA?

Millor percentatge de tirs lliures encertats en una temporada.

-Equips NBA:

30

-Total partits temporada regular:

82

-Jugador més jove en guanyar MVP:

LeBron James.

-Any de creació de la NBA femenina:

1996.

-Quantes conferències hi ha?

2

-Dins d’un equip, ¿en qui sol recaure el rol de líder? ¿Per què?

En l’entrenador, perquè sol ser el que dirigeix l’equip en tot moment.

-Tipos de ejercicios para fuerza en el baloncesto, pon un ejemplo:

Generales (pesas), Multiformes (multisaltos) y... Continuar leyendo "Preguntas y respuestas sobre baloncesto: NBA, lesiones, preparación física y liderazgo" »

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira, itzultzaile eta eleberrigilea izateaz gain, artikulu ugariren egilea ere bada, egunkarietan eta aldizkari periodikoetan argitaratutakoak. Artikulu hauek anekdota edo eguneroko bizitzako gertakari batetik abiatu ohi dira, irakurle arruntari zuzenduta eta hizkuntza akademiko baino literarioagoz idatzita.

Bere artikuluak iritzi-kolumnismoaren emaitza dira, Mirak oso erregularki landu duena. Bere testuetan jolasarako, ironiarako eta gaiari zentzu patxadatsu eta ia dibertigarriz begiratzeko joera nabari da, ez handiegi pretentsioz. Irakurlearekin elkarrizketan aritzen da, eta hura bere operazioan inplikatu nahi du. Oro har, gure zibilizazioa amaitzen ari dela eta beste berri bat hasten ari dela erakustea lortu... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira eta Josep M. Benet i Jornet: identitatea eta antzerkia" »