Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

La Sacralització de l'Amor en Salvat-Papasseit

Entenem per sacralització una valoració màxima que fa el poeta de l'amor. La sacralització només s'explica a partir de la situació d’un poeta jove, *enamoradíssim*, que veu com la mort avança. L’actitud del poeta davant la mort no és de defalliment o depressió, sinó tot el contrari: **SALVAT-PAPASSEIT** viu la mort amb una alegria extraordinària, que repeteix dins del llibre *La Rosa als llavis* amb l’exclamació «Visca la mort!».

Metàfores i Símbols Litúrgics

Aquesta sacralització es concreta amb fortes metàfores i símbols agafats de la litúrgia i dels elements de l'església. Segurament la metàfora més forta i impactant és quan parla del sexe de l'estimada amb l'expressió/... Continuar leyendo "Anàlisi de les Avantguardes Catalanes: Salvat-Papasseit, Cal·ligrames i Eugeni d'Ors" »

Zer diferentzia ematen da aditz trinkoak onartzen eta ez dituzten aditzetan?

Adibideak

Aditz trinkoak onartzen dituztenak, lau aspektu desberdin adieraz daiteke, Burutua, Burutugabea,Gertakizuna,Puntukaritasuna… baina aditz trinkoak onartzen ez dituztenean nola adierazi puntukaritasuna, bide desberdinak daude:

1.Forma burutugabea:ikusten dut.Honela bada bi esanahi izan ditzakete, batetik puntukaritasuna eta bestetik aspektu ez burutua:
Puntukaritasuna:nik une honetan zeu IKUSTEN zaitut.Aspektu ez burutua: Nik,ikusmena dudanez,egunero IKUSTEN dut.

2.Ari izan aditzarekin:ikusten ari zaraz afaltzen ari gara…

3.Ihardun aditzarekin: entzuten dihardut,egiten diharduzu…

4.Egon eta ibili aditzen forma trinkoekin:jaten nabil, entzuten gaude…

Lizardi:... Continuar leyendo "Zergatik naiz patu bat" »

A historia da lingua galega comeza cando os colonizadores romanos trouxeron o latín ao noroeste da Península Ibérica. Sufriron un proceso de asimilación cultural. As linguas prerromanas deixaron a súa pegada sobre o idioma dos colonizadores, por iso, conforman o substrato galego.

O Substrato na Lingua Galega

As linguas que forman o substrato galego son as linguas prelatinas. Non tiñan cultivo escrito, tiñan dous tipos de achegas ao substrato: o indoeuropeo e o preindoeuropeo.

Achegas Preindoeuropeas e Indoeuropeas

O compoñente preindoeuropeo foi na Idade de Pedra. Teñen 3 grupos: as de orixe caucásica, as de orixe euroafricana ou mediterránea e as palabras ás que non podemos atribuír unha orixe certa.

Influencia Celta na Gallaecia

No... Continuar leyendo "Orixe e Formación da Lingua Galega: Substrato e Superestrato" »

El Romanticisme

Context Històric i Social

Al segle XVIII es consolida el capitalisme i la classe social dominant de la burgesia. En la literatura, la cultura es popularitza, augmenta l’activitat editorial i s'aferma la figura de l’escriptor.

Definició del Moviment

Moviment estètic i espiritual que neix a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i avança per Europa durant la primera meitat del segle XIX.

Característiques Principals

• Sentiments i intuïció: Predominen enfront de la raó.
• Individualisme: Exaltació del jo i la solitud.
• Subjectivitat: Valoració de les idees pròpies.
• Originalitat i llibertat.
• Sentiment religiós.
• Tradicions: Potenciant la cultura del poble i les llengües nacionals.
• Evasió de la realitat: Inspiració en llocs

Característiques dels textos periodístics

Els textos periodístics són emesos per mitjans de comunicació, es caracteritzen per ser formals, dirigir-se a una audiència àmplia i utilitzar un registre estàndard.

Aspectes pragmàtics

• Temes: Actualitat (TV, ràdio, premsa).
• Emissor: L'empresa periodística.
• Intenció: Objectiva (informació) i subjectiva (opinió).
• Receptor: Públic ampli amb ideologies diverses.
• Funcions del llenguatge: La funció referencial aporta informació sobre la realitat, mentre que la conativa s'utilitza per expressar opinió.

Gèneres periodístics

Es classifiquen segons la seva finalitat:

• Informatiu: Notícia (estructura de piràmide invertida).
• Opinió: Editorial.
• Interpretatiu: Combina informació i opinió (estructura

La Literatura Catalana Postguerra (1940-1970)

Als anys 40 i 50, amb la dictadura de Franco, es van suprimir les llibertats polítiques i culturals, i la producció literària va entrar en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres, i els escriptors es van exiliar cap a França o Amèrica (com Pere Calders).

La Crisi Literària i l'Exili (Anys 40-50)

Aquests escriptors exiliats van continuar la tradició cultural. Organitzaven una vida cultural activa en català i es dedicaven a l'ensenyament, el periodisme o el món editorial, d'una llengua que estava al límit de l'extinció.

Trets Característics de la Literatura Exiliada

• La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
• Conté notes exòtiques extretes del nou espai on

Guerra civil i postguerra (fins als anys 70)

Al juliol de 1936, una part de l'exèrcit espanyol es va alçar contra el govern legítim de la Segona República. Va començar així la Guerra d'Espanya entre els republicans i els feixistes. El 1939 la Guerra d'Espanya es donava per acabada i comença per al nostre país una nova etapa marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic, d'ideologia feixista. Els nostres escriptors no van tenir altres opcions que l'exili o escriure en castellà, de forma que es va trencar la continuïtat de la literatura en la nostra llengua.

Censura, publicacions i premis

Pel que fa a la narrativa, aquest gènere fou el que més va acusar la forta censura franquista, ja que la... Continuar leyendo "Literatura catalana: Guerra civil, postguerra, Valor i Rodoreda" »

Mar i Cel

1. Quin és el conflicte històric que es planteja a l'obra?

Guimerà fa que a Mar i Cel puguem veure com una determinada situació històrica pot condicionar la vida de les persones. Aquest conflicte històric és l’expulsió dels 275.000 moriscos que van ser deportats entre 1609 i 1614 dels regnes hispànics a les terres del nord d’Àfrica.

Davant d’aquesta situació, Guimerà adopta una postura crítica, que no té res a veure amb una certa visió relativitzadora de la història oficial.

Mar i Cel ens il·lustra alhora sobre com vivia la comunitat islàmica i les condicions en què es va fer la deportació. El pare musulmà i la mare cristiana de Saïd són una mostra de la possible convivència entre les dues comunitats religioses... Continuar leyendo "Anàlisi de Mar i Cel: Conflictes Històrics, Religiosos i Dramàtics" »

El Teatre de l'Absurd

Neix del sentiment de repulsa per l'horror de la Segona Guerra Mundial. Mostra les relacions humanes com a caòtiques, van unides amb la ironia. Eren obres extremadament divertides que ataquen totes les convencions teatrals. A París, en la postguerra, adopten una llengua rara on defineixen les bases del teatre de l'absurd. Els seus iniciadors són Ionesco, Samuel Beckett i Adamov. L'absurd trenca totes les normes establertes d'estètica, acaba triomfant i venen nous autors.

L'Antiteatre

Per a superar els traumes, els autors proposen una nova forma teatral on no hi ha personatges en el seu sentit normal, no hi ha intriga i el diàleg té poca lògica. A això s'anomenen obres d'antiteatre. No volien que fos lògic, ja que... Continuar leyendo "Teatre de l'Absurd: Orígens, Característiques i Llegat" »

Distensión e Coexistencia Pacífica (1962-1979)

Despois da crise cubana sobreveu un período de maior distensión entre ambas as superpotencias, a etapa de coexistencia pacífica. En 1963, para evitar que outro malentendido puidese ocasionar unha alarma nuclear, a Casa Branca e o Kremlin estableceron unha conexión directa co chamado teléfono vermello. Ese mesmo ano asinaron o Tratado de Prohibición de Ensaios Nucleares, aínda que non foi de todo respectado.

Xurdimento dos Países Non Aliñados

A disposición soviético-estadounidense a reducir a tensión estaba estimulada polo xurdimento dun grupo de novos países descolonizados dispostos a romper a dinámica bipolar. A partir da Conferencia de Bandung (Indonesia, 1955) bautizáronse como... Continuar leyendo "A Distensión na Guerra Fría: Coexistencia e Conflitos (1962-1979)" »