Surrealisme: L'art de poetitzar la realitat del subconscient

SURREALISME

És l'evolució del dadaisme. Sorgeix a França. És de tradició romàntica i innovadora, no racionalisme. El màxim exponent, André Breton, en presenta les bases el 1924 a partir de les teories de Sigmund Freud. Defensa que:

• La realitat més autèntica, la que cal poetitzar, és la del subconscient.
• El llenguatge s'ha d'alliberar dels esquemes lògics. La lògica és una imposició social que limita la llibertat humana més íntima, la del subconscient.
• Cal explotar els estats d'inconsciència com el somni i l'embriaguesa per aconseguir un discurs lliure de lligams amb el món conscient.

El resultat és un tipus de literatura amb metàfores que evoca el món dels somnis amb la seva absurditat.

Autors:

Peret, Paul Eluard, Aragón, etc.

El surrealisme té 2 etapes separades per 2 manifestos:

1º: Revolució surrealista

Els camps magnètics (Bretón). La realitat més enllà: MÓN DELS SOMNIS. Nova tècnica: escriptura automàtica que s'apropa a aquest món. Paral·lelament s'origina la psicoanàlisi de Sigmund Freud, sense ell no seria possible el surrealisme. A més, propugnen l'humor com a via d'escapament. No sentimentalisme. Respecte a la tradició: mite, fantasia, etc. i tot el que surt de la norma ho assumeixen com a propi. Com l'objectiu de Bretón era la llibertat social, alguns s'oposen a l'anarquisme i al comunisme. Bretón expulsa gent. A causa d'això sorgeix la

2º Manifest groc

El qual signaran Dalí, Montanyà i Gasch.

AVANT A CATALUNYA

(1915-1924) Les avantguardes literàries catalanes no van tenir el mateix èxit que a Itàlia o França. Per aquest motiu, no podem parlar d'una generació i d'avantguarda, sinó més aviat d'escriptors que van incorporar elements i els van combinar amb d'altres més tradicionals. És el cas de Joan Salvat-Papasseit, J.V Foix o J.Mª Junoy que van compaginar la subversió literària amb el respecte pel llenguatge.

Les plataformes de difusió del futurisme a Catalunya van ser les revistes Un enemic del poble i La columna de foc, i els manifestos de Joan Salvat-Papasseit "Sóc jo qui parlo als joves" (1919) i "Contra els poetes amb minúscula" (1920). També en foren representants Joaquim Folguera (Poemes, 1920) i J.Mª Junoy (Poemes i cal·ligrames, 1920). Alguns membres del Grup de Sabadell, com Francesc Trabal i Joan Oliver, van conrear una literatura de l'humor absurd amb una actitud pròxima al dadaisme. El surrealisme català es va difondre a través de la revista L'amic de les arts, on Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch en foren els principals impulsors. El surrealisme va influir en narradors posteriors, especialment en Pere Calders i Manuel de Pedrolo.