Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Poetes Catalans i els seus Segles

A continuació, es presenten els poetes importants i treballats, amb els segles als quals pertanyen:

• Ramón Llull – Segles XIII-XIV
• Ausiàs March – Segle XV
• Cerverí de Girona – Segle XIII
• Joanot Martorell – Segle XV
• Àngel Guimerà – Segles XIX-XX
• Narcís Oller – Segles XIX-XX
• Joan Maragall – Segles XIX-XX
• Caterina Albert – Segles XIX-XX
• Salvador Espriu – Segle XX
• Mercè Rodoreda – Segle XX
• Jacint Verdaguer – Segles XIX-XX
• Guillem de Berguedà – Segle XII
• Jordi de Sant Jordi – Segles XIV-XV
• Francesc Vicent Garcia – Segles XVI-XVII
• Bonaventura Carles Aribau – Segles XVIII-XIX

L'Inici Anòmal de la Literatura Catalana

La poesia catalana s'inicia al segle XII. Aquest inici presenta una anomalia enfront... Continuar leyendo "Explorant la Poesia i Gramàtica Catalana: Guia Essencial" »

La Renaixença: Definició i Orígens

La Renaixença és un moviment de recuperació i definició de la identitat catalana que té els seus primers símptomes en plena Il·lustració del segle XVIII.

La prolongació del desig de reconstruir una època de gran vitalitat cultural i històrica s'aplica a la creació d'un veritable mite de l'edat mitjana en terres catalanes, que ha de servir d'estímul per a la represa que planteja la Renaixença.

Mitjans de Difusió de la Renaixença al Segle XIX

La Renaixença disposa de dos mitjans bàsics de difusió al segle XIX: la premsa i la indústria del llibre.

L'aparició de la premsa en català es caracteritza per la precarietat amb què es mou i les insuficiències que també demostra el món editorial... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Història, Difusió i Figures Clau" »

Ausiàs March: Poeta Clau de la Lírica Catalana

La Revolució Poètica d'Ausiàs March

Ausiàs March és considerat el primer poeta que supera la tradició trobadoresca i la lírica de l'amor cortès, erigint-se com el gran poeta de la primera meitat del segle XV. Situà el català com a llengua apta per a la lírica, de la mateixa manera que Ramon Llull ho feu amb la prosa.

La seva poesia es caracteritza per una intensitat emotiva allunyada de convencionalismes. March parla de l'amor com si es tractés d'una malaltia, analitzant les causes del patiment amorós. Utilitza senyals per referir-se a les dones estimades, com ara Llir entre cards, Plena de seny o Mon darrer bé. March busca un punt de vista analític i reflexiu, expressant amb autenticitat... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Ausiàs March i Gèneres Clau" »

El Català sota el Franquisme

El 1939 va suposar per a la llengua catalana l’inici d’una etapa de persecució brutal i continuada. En la nova situació política, els intel·lectuals catalans es van exiliar, es va implantar la censura, l’escolarització massiva en castellà, la castellanització dels mitjans de comunicació i, fins i tot, dels immigrants. Aquest procés de substitució lingüística es va accelerar amb la pèrdua de parlants a les grans ciutats.

Període de postguerra (1936-1956)

Etapes de repressió:

1936-1946: Època de màxima repressió

Amb les execucions, les prohibicions, la dispersió a causa de l’exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua. Aquesta... Continuar leyendo "El Català sota el Franquisme i la Transició" »

Anàlisi Poètica de l'Auca

Estructura Externa del Poema

L'Auca està composta per 67 versos. Els versos són blancs i la rima és lliure.

Figures Retòriques Destacades

• Personificació: "El vent es cenyia a les soques" (vers 39)
• Metàfora: "Finestres que tenen el record del suïcida"
• Anàfora: "El Pere Vidal (...) Jaume I" (vers 22-24)
• Apòstrof: "Boters, atureu els martells" (vers 32)
• Hipèrbole: "el tro més gran de la terra" (vers 37)
• Enumeració: "canyes, xiulets, i bellveures" (vers 42)

Anàlisi per Seccions de Versos

Versos 1-6: El Retorn a la Infància

Aquesta secció és simptomàtica. No es tracta d'un simple record, sinó d'un retorn del passat. El poeta ens situa en el temps de la seva infància.

Versos 6-9: La Fugacitat del Temps

S'hi aborda... Continuar leyendo "Anàlisi Poètica de l'Auca: Estructura, Figures i Significat" »

Què és la sociolingüística?

La sociolingüística és la ciència que s'ocupa de l'estudi de l'estructura interna de les llengües en relació amb la societat.

Multilingüisme i contacte de llengües

• Bilingüisme individual: capacitat que té una persona de parlar dues llengües.
• Bilingüisme territorial: quan en un territori determinat es parlen dues llengües.
• Bilingüisme social: quan en una zona (estat, ciutat, província...) apareix, d'una manera més o menys ordenada, un conjunt d'idiomes. S'usen aquestes llengües d'acord amb unes normes socials que fan que l'ús de les dues llengües estigui desequilibrat. Això implica un conflicte lingüístic per al qual pot haver-hi tres solucions.

1. Procés de substitució lingüística

És el procés... Continuar leyendo "Què és la sociolingüística? Conceptes clau i normalització" »

El Noucentisme: Ideals i Característiques

El Noucentisme va ser un moviment cultural i literari català de principis del segle XX que buscava modernitzar Catalunya a través de la civilitat i la cultura.

Principals Conceptes del Noucentisme

• Civilitat: Assenyala l'ideal de Catalunya com a ciutat, on el ciutadà adopta formes de vida voluntàries, escapant del determinisme de la natura.
• Imperialisme: Força d'un poble amb una vida nacional intensa sobre altres.
• Arbitrarisme: En literatura, pretén transformar i civilitzar Catalunya, imposant la voluntat humana sobre la realitat. Domini de l'home sobre la natura.
• Classicisme: Regit per models ideals com harmonia, ordre, seny i humanisme. Reivindica la llum, la claror i el paisatge dominable.
• Ciutat:

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985)

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. La seua trajectòria literària ha estat vinculada amb el Simbolisme i la poesia adscrita al Realisme social. L'obra d'Espriu es caracteritza per la mescla d'un intel·lectualisme, riquesa idiomàtica, complexitat temàtica i la capacitat per a descriure la història col·lectiva.

Obres destacades

• Poemaris: La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963), Setmana Santa (1971), Per a la bona gent (1984).
• Obres teatrals: Antígona (1939), sobre el conflicte bèl·lic.

Els sis primers poemaris de Salvador Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort, amb un to melangiós i elegíac.

Característiques de la poesia d'Espriu

1. És

Joanot Martorell i l'Orígen de Tirant lo Blanc

L’autor d’aquesta novel·la cavalleresca, Joanot Martorell, va nàixer a València a començaments del segle XV en una família noble. Fou un cavaller aficionat als conflictes cavallerescos. Comença a escriure Tirant lo Blanc el 1460, però el 1468 mor i va ser Martí Joan de Galba qui va acabar d’enllestir la novel·la i la va fer imprimir el 1490.

La Trama de Tirant lo Blanc: Un Cavaller Exemplar

L’obra conta les proeses de Tirant lo Blanc, un cavaller que amb el seu valor arriba a ser capità general, vèncer els turcs i casar-se amb la princesa filla de l’emperador de Constantinoble. Està escrita en tercera persona i s’estructura en cinc parts.

Estil i Llenguatge a la Novel·la

Quant... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Anàlisi Completa de l'Obra Mestra de Martorell" »

La novel·la catalana al segle XIX

Aquesta classe acabarà tenint un paper important en la literatura de finals del s. XIX. Les novel·les d’afanys de realisme i la justícia social porten a incorporar els treballadors i les seves condicions de vida a la ficció literària. Les editorials són indústries de l’elaboració i la comercialització del llibre, i entenen la literatura com un negoci. El s. XIX és l’impuls definitiu de la novel·la, publicada en un fulletó de la premsa. L’escriptor, en moltes ocasions, veu que les seves obres literàries són restringides pels gustos del públic i fins i tot per la censura. A França es fan famosos els judicis, el 1857, contra dos escriptors de gran mèrit: Charles Baudelaire i Gustave Flaubert.... Continuar leyendo "La novel·la catalana al segle XIX: Realisme i justícia social" »