Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Poesia d'Influència Simbolista

El Simbolisme, moviment francès de finals del segle XIX, va influir notablement sobre els escriptors del segle XX. Postulava l'ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols perquè aquests no remetessin al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions, ja que el poeta ha de suggerir la realitat més que no pas anomenar-la.

Aquesta tendència va evolucionar cap a la poesia pura, un procés cap a l'expressió nua dels conceptes. El resultat fou una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un alt grau d'abstracció.

El Simbolisme en la Postguerra (Dècada dels 40)

La poesia catalana va iniciar el període de postguerra amb dos llibres fonamentals que seguien els esquemes simbolistes:

• Nabí,

Context històric i situació de la llengua

El projecte de normalització de la llengua és aturat perquè la instauració de la dictadura per part de Primo de Rivera fa que s’aboleixi la Mancomunitat, es dictin decrets en contra de l’ús de la llengua i que l’Institut d’Estudis Catalans sigui espoliat. Després, durant la Segona República, torna a recuperar les seves funcions. Per tant, el procés de normativització de la llengua no culminarà fins que es completi el corpus elaborat per Pompeu Fabra amb la intenció de crear:

• Les Normes Ortogràfiques (1913)
• El Diccionari Ortogràfic (1917)
• La Gramàtica Catalana (1918)
• El Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)

Les normes de Pompeu Fabra van ser acceptades i adoptades pels usuaris... Continuar leyendo "Normalització del català i avantguardisme literari (s. XX)" »

Llorenç Villalonga

Mallorca a principis del segle XX: Villalonga irromp en el camp cultural. A Mallorca subsistia una classe social aristòcrata, la qual coneixia molt bé l’autor. Dos fets importants van canviar aquest panorama al segle XX: la Guerra Civil i la invasió de l’illa pel turisme. El món que Villalonga havia conegut de jove era un món en extinció.

Vida

Palma, Mallorca, 1897-1988. Estudia medicina i s’especialitza en psiquiatria. Publica alguna novel·la i alguna peça teatral en castellà i es dedica a una àmplia activitat periodística, també en castellà. La visió crítica de la vida de Mallorca despertà polèmiques que li comportaren moltes enemistats.

Obra

Mort de dama (1931)

El personatge central, una vella senyora... Continuar leyendo "Llorenç Villalonga i Miquel Martí i Pol: Vida i Obra" »

La Renaixença i el Romanticisme

La Renaixença fou un moviment cultural i de conscienciació nacionalista sorgit dins la burgesia al Principat durant els anys 30 del segle XIX. L'any 1833 es publicà l'oda de Bonaventura Carles Aribau i el 1877 foren premiats Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. Aquest moviment suposà un intent de recuperar una consciència diferencial catalana i sorgí de la Il·lustració.

• Jocs Florals: Certàmens inspirats en els celebrats durant l'Edat Mitjana, fonamentals per a l'èxit de la Renaixença, que es restauraren el 1859.
• Romanticisme: Moviment paral·lel a la Renaixença que entrà a Barcelona l'any 1823.

Jacint Verdaguer (Renaixentista i romàntic)

D'una família amb poques possibilitats, tingué un bon coneixement... Continuar leyendo "Guia essencial de la Renaixença, el Romanticisme i el Realisme" »

Joan Alcover (Palma, 1854-1926)

Biografia i Evolució Literària

En la seva trajectòria literària influïren decisivament circumstàncies personals i familiars tràgiques. Després de la mort de la seva primera esposa i, posteriorment, de dos fills, troba en la llengua catalana l'únic instrument per expressar el dolor, i la poesia esdevé la forma de representar el record dels éssers estimats. La desgràcia va fer que un mateix vespre morissin dos fills, un a Barcelona i l'altre a Mallorca. Abatut pel dolor, abandona la poesia.

Joan Alcover va escriure poemes en català i en castellà, però el desig de ser conegut en els cercles literaris de Madrid el va fer optar primer per la llengua castellana.

Els versos d’aquesta etapa es caracteritzen... Continuar leyendo "Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera: Poesia Catalana" »

Català preliterari

A partir del segle VIII la llengua vulgar va guanyar força davant del llatí. El poble ja no entenia el llatí eclesiàstic i, tot i que durant molt de temps s'escrivia en llatí, en les redaccions dels escriptors —que parlaven català— s'hi poden apreciar paraules i breus frases en català. No serà fins al segle XII que el català passarà a ser escrit. Comença a ser necessari fer entendre al poble les lleis o les normes religioses; és per això que els primers textos en català són de caire religiós i jurídic.

Durant la primera meitat del segle XII apareix el Fòrum Iudicum, una traducció d'un codi de lleis visigòtiques. A finals del segle XII apareixen també les Homilies d'Organyà, considerades el primer... Continuar leyendo "Història i sintaxi del català: període preliterari i oracions" »

Edat moderna (S. XIII–XVI)

S. XIII–XVI. Edat moderna: Nou corrent ideològic anomenat humanisme dóna pas al renaixement. El teocentrisme es substitueix per l'antropocentrisme.

Expansió de l'humanisme (s. XIV)

Al S. XIV l'humanisme italià s'expandeix per Europa. Era més fàcil superar el teocentrisme degut a l'estructura feudal i a la realitat social de la cavalleria, on s'hi movia la burgesia.

Trecento italià

Trecento italià: La invenció de la impremta dóna un fort impuls a la difusió de l'humanisme i introdueix el concepte de donna angelicata.

Dante, Petrarca i Boccaccio

• Dante: Obra poètica, obra doctrinal i la Divina Comèdia.
• Petrarca: S'inspira explicant l'amor que sent per una dona i el plaer que troba en la melancolia.
• Boccaccio:

SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu va néixer a Farners i va morir a Barcelona. Va viure la infantesa i la joventut entre Barcelona i Arenys de Mar, poble d’on provenia la seva família.

Home d’una gran cultura extraordinària, coneixedor de la Bíblia, de la cultura egípcia i de les cultures clàssiques, d’on va extreure un material literari, sobretot vinculat amb les diferents mitologies, que incorporà a la seva obra.

Espriu es declarà “mort cívicament” l’any de l’esclat de la Guerra Civil. Es va convertir en un símbol per la seva actitud ètica de denúncia de la dictadura franquista. Amb la mort de Rosselló Pòrcel va patir molt.

OBRA

Els aspectes principals que fan la seva poesia única i original són:

• Referències culturals

Poetes del Segle XX

Paul Valéry (França)

Continuador del simbolisme, la poesia pura i hermètica. La seva obra està plena de referències mitològiques (Narcís, Orfeu, Venus...).

Els seus poemes són so, música i formes en harmonia.

Poesia personal i ambigua.

Obra més important: El cementiri marí

Rainer Maria Rilke (Txèquia)

Poeta, traductor i autor d'una extensa obra en prosa (narracions, assajos, memòries, dietaris...).

Influències romàntiques i simbolisme francès.

Poesia com a mètode d'autoconeixement i ascensió interior.

Jocs lingüístics i inspiració en llocs i amics.

Obra més important: Elegies de Duino

Konstandinos Kavafis (Egipte, colònia anglesa)

• Obra poètica amb arrels simbolistes, però amb simplicitat i concisió.
• Intensitat

Joan Fuster: L'Intel·lectual Clau del Segle XX Valencià

Tot i que Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) començà la seva trajectòria literària com a poeta, l’autor de Sueca destacà pel seu assaig i està considerat l’intel·lectual més important de tot el domini lingüístic del segle XX. Als seus textos assagístics trobem reflexions i anàlisis sobre diversos temes. El llenguatge que usa és particularment intel·ligent, ple de matisos i de jocs lingüístics que obliguen el lector a no passar per alt cap afirmació. Per això, se l’ha col·locat en el grup dels grans intel·lectuals europeus, acompanyant Montaigne, Gide o Huxley. Els seus assajos estan dotats d’una ironia inqüestionable i l’agudesa dels seus comentaris no deixen... Continuar leyendo "Figures Clau de la Literatura Valenciana: Fuster, Mira i Estellés" »