Diferències entre Bilingüe, Bilingüista i Mitificació del Bilingüisme

Conceptes Clau: Bilingüisme, Bilingüe i Bilingüista

• BILINGÜISTA: Persona que defensa i promou el bilingüisme. Ens referim al sentiment i ideologia.

• BILINGÜE: Persona que parla dues llengües. Normalment les persones de la llengua minoritzada (L1).

• MITIFICACIÓ DEL BILINGÜISME: Persona que mitifica o idealitza el bilingüisme. Això ho fa el bilingüista.

L'estrany d’aquests tres conceptes és que, sovint, les persones que mitifiquen el bilingüisme són les parlants de L2, que normalment són monolingües. En realitat, els parlants de L1 són els bilingües de veritat.

Diglòssia: Definició i Evolució del Concepte

El concepte es refereix a quan s’utilitza una llengua A en alguns àmbits (formals) i una llengua B en altres àmbits (informals). Aquest concepte apareix l’any 1959 amb Charles Ferguson, però ell no el defineix de la manera actual. Ell parla de diglòssia en les variants d’una mateixa llengua.

Aportacions de John Gumperz

John Gumperz parla de la distribució funcional de dues llengües diferents per àmbits diferents. Va observar la realitat sociolingüística a la societat alta i baixa de l’Índia, on troba que hi ha una distribució funcional.

Dues Concepcions de Joshua Fishman (1971)

Joshua Fishman (1971) proposa dues concepcions de la diglòssia:

1. Quan parlava de diglòssia, parlava de bilingüisme social. Bilingüisme social = diglòssia. Bilingüisme = Bilingüisme individual.

2. La diglòssia és la distribució funcional de dues llengües per àmbits diferents (1971).

Els 9 Aspectes de la Diglòssia segons Charles Ferguson

Charles Ferguson es basà en 9 aspectes per definir la diglòssia:

Ús i Utilització

1. FUNCIÓ: La variant estàndard és usada en àmbits formals. La variant col·loquial és usada en àmbits informals.

2. PRESTIGI: La variant estàndard tindrà més prestigi i s’utilitzarà en àmbits formals.

3. HERÈNCIA LITERÀRIA: Per a la literatura s’utilitza la variant estàndard, la formal.

4. ADQUISICIÓ: La variant estàndard l’adquirim a través de l’ensenyament. La col·loquial, espontàniament.

5. ESTANDARDITZACIÓ: La variant estàndard s’ha estandarditzat perquè és la formal.

6. ESTABILITAT: S’ha comprovat que no hi ha una estabilitat entre les dues llengües, encara que Ferguson ho pensava.

Estructura Lingüística

7. GRAMÀTICA: La variant col·loquial té una gramàtica més simple.

8. LÈXIC: La variant col·loquial té un lèxic més senzill.

9. FONOLOGIA: El sistema fonològic de la variant col·loquial és més simple, i es construeix a partir de la fonologia de la variant estàndard.

Combinacions de Diglòssia i Bilingüisme

• Paraguai: Un 90% de la població coneix el castellà i el guaraní (és bilingüe), però també hi ha diglòssia: el castellà és llengua A (àmbits formals) i el guaraní és llengua B (informals).

• Quan aprenem un segon idioma, serem bilingües però no diglòssics.

• Època dels Tsars: Les elits de Rússia parlaven francès i el poble parlava rus. Per tant, l’àmbit formal era en francès i l’informal en rus. S’utilitzaven intèrprets, per tant, no hi havia bilingüisme, ja que ni les elits ni el poble parlaven més que la seva pròpia llengua.

• Petites comunitats lingüístiques molt aïllades (tribus): Aquestes comunitats solen ser monolingües i no presenten diglòssia.