Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

L'Humanisme i el Renaixement a Catalunya

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or, mantenint la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es nota ja en el segle XIV, en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixentista: Obres Clau" »

(Juan 12:49) porque no he hablado de mi propio impulso, sino que el Padre mismo, que me ha enviado, me ha dado mandamiento en cuanto a qué decir y qué hablar.

(Jeremías 1:7-8) Y Jehová pasó a decirme: No digas: Solo soy un muchacho. Antes bien, a todos aquellos a quienes te envíe, debes ir; y todo lo que yo te mande, debes hablar. ⁸ No tengas miedo a causa de sus rostros, porque: Yo estoy contigo para librarte, es la expresión de Jehová.

(Jueces 13:10) La mujer inmediatamente se apresuró y corrió y lo informó a su esposo y le dijo: ¡Mira! El hombre que vino a mí el otro día se me ha aparecido.

(Jueces 13:22) En consecuencia, Manóah dijo a su esposa: Positivamente moriremos, porque es a Dios a quien hemos visto.

(Gálatas 3:19) Entonces,... Continuar leyendo "La Palabra Divina: Mandato, Profecía y Reacción Humana" »

Poesia Cortesana Catalana

La poesia cortesana es produïa als àmbits cortesans, on repetia els tòpics trobadorescs que recreaven els valors propis de la noblesa feudal. La continuïtat dels tòpics trobadorescs en la poesia del segle XIV era una mostra del poder cultural dels reis.

Poetes de la Poesia Cortesana

• Jaume i Pere Marc: Foren dos poetes germans, oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc. Són autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès.
• Gilabert de Pròixida: Fou un poeta valencià, atestat el 1392 i mort el 1405. De la seva obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa.

Literatura Moralitzadora

Francesc Eiximenis i l'Obra Moralitzadora

Francesc Eiximenis fou un frare franciscà, nascut a Girona en una família... Continuar leyendo "Literatura i Lingüística Catalana: Conceptes Clau" »

Societat:

• Piràmide social estricta: clergat (bisbes), noblesa (reis), poble (burgesos).
• Feudalisme: el senyor feudal demanava als pagesos vassallatge a canvi de terres i béns.
• Ascensió de la burgesia: al segle XII va adquirint importància, com també les ciutats.
• Importància de conceptes com honor, valor i fidelitat, representats per la cavalleria.

Cultura Medieval

• De la fragmentació del llatí sorgeixen les llengües vulgars al segle VIII. Als segles XII i XIII s'incorporaran a l'escriptura (català).
• Teocentrisme: Déu és el centre de tota la vida religiosa i seglar, i així es veurà a la literatura.
• Introducció de l’alta cultura als monestirs (literatura religiosa), a les corts (poesia trobadoresca), a la cultura popular (poemes cantats

A Poesía das Irmandades da Fala

Como caracterización xeral á poesía das Irmandades, pódense distinguir dúas liñas de actuación poética:

• Unha que avoga pola poesía costumista e ruralista.
• Outra que, sen fuxir sempre da temática anterior, trata outros temas e, mesmo, ás veces, tendo en conta as correntes estéticas do momento no resto de España ou de Europa.

No primeiro caso salientaría Antonio Noriega Varela e, no segundo, Ramón Cabanillas, o poeta por excelencia das Irmandades da Fala e do seu tempo.

Antonio Noriega Varela

Antonio Noriega Varela foi o primeiro escritor que serve de ponte entre a literatura do século XIX e a do século XX.

Publicou os traballos “A Virxe e a paisanaxe” e mais “Como falan os brañegos”. Como obra... Continuar leyendo "Análise da Poesía das Irmandades da Fala" »

Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat. L'obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l'acosten al teatre de l'absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l'absurditat de l'existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l'abstracte. El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l'Europa de la postguerra, del qual J.P. Sartre n'és el màxim exponent.

La Renovació Teatral del Període de Postguerra als Anys 70

Fins als anys 50, el teatre en català pateix una... Continuar leyendo "El Teatre Català de Postguerra: Renovació i Absurd" »

Pronominalització en Català

Complements Directes (CD)

• Demostratius/Possessius: el, la, els, les
• Numerals/Indefinits: en
• Allò/Això/Oracions subordinades: ho

Complements Indirectes (CI)

• Singular: li
• Plural: els, les

Complements Predicatius (CPRED)

• Sintagma Adjectival (SN, SPrep): hi
• Verbs "fer"/"dir": en

Complements Atributius (CATR)

• Verbs "ser"/"semblar": hi
• Verb "estar": ho
• Atributs determinats: el, la, els, les

Complements de Règim Verbal (CRV)

• General: hi
• Preposició "de": en

Complements Circumstancials (CC)

• General: hi
• Lloc amb "per"/"de": en

Literatura Catalana: Autors i Períodes Clau

Joanot Martorell (1410-1468)

• Escriptor valencià del segle XV.
• Noble amb formació militar i cultural.
• Autor de Tirant lo Blanc, publicada el 1490 després de la seva mort.

Tirant

Noucentisme: Moviment Cultural i Polític (1906-1923)

Definició i Objectius Fonamentals

És un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa aproximadament entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental és dotar la societat d'institucions de tot ordre que garanteixin un bon funcionament.

Característiques del Noucentisme

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Agafar el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Enaltir el món urbà i industrial, enfront del món rural.
• Abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta.

Autors Representatius del Noucentisme

• Josep Carner
• Guerau de Liost
• L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina i els seus Autors

L'escola agrupava aquests autors:

• Miquel