Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Què són els gèneres literaris?

Els gèneres literaris són cadascuna de les modalitats en les quals podem dividir les obres literàries segons la seva forma o el seu tema.

La Lírica

Està escrita en vers, com en la poesia lírica, i també en prosa, que s'anomena prosa poètica. És el gènere literari en el qual el poeta expressa els seus sentiments. La narra el jo poètic, s'expressa la subjectivitat de l'autor.

El Teatre

S'escriu en vers o en prosa, no hi ha narrador, ja que és representat. Té l'origen a Grècia. Constava d'un actor i un cor, més endavant es va introduir un segon actor, i més endavant un tercer. Les dones no actuaven i els actors havien de saber cantar, entonar i recitar. Les obres estaven estructurades en actes, i aquests... Continuar leyendo "Gèneres Literaris: Lírica, Teatre i Narrativa" »

Irmandades

La creación de las Irmandades da Fala supuso un impulso fundamental para tratar de instalar de forma sólida la cultura y la literatura gallegas. Así tuvo lugar la I Asamblea Nacionalista Galega (1918), que procuraba una autonomía integral para Galicia, un puesto en la Sociedad de Naciones, la cooficialidad entre la lengua gallega y el castellano, una reforma administrativa y una modernización socioeconómica.

En 1917 se puso en contacto con la Liga Regionalista catalana para participar en elecciones generales (1918), sin éxito. Sin embargo, la dirección neotradicionalista de Risco propugnó el alejamiento de las coaliciones y el abstencionismo electoral. No hubo viabilidad en sus proyectos por el golpe de Estado de Primo de... Continuar leyendo "Irmandades y Vanguardias en la Literatura Gallega: Nacionalismo, Poesía y Ruptura Estética (1916-1936)" »

Context Sociopolític i Producció Literària (Postguerra - 70s)

Resum

La Guerra Civil d'Espanya (1936-1939) va ser guanyada per l'exèrcit franquista (1939-1975), d'encuny feixista, derrotant la II República. Seguidament, vingueren fets que van suposar un canvi en la situació política i sociocultural, tallant de cop el procés de recuperació polític, lingüístic i cultural de les terres de parla catalana. El govern inicià un procés de censura, forçant l'espanyolització i el silenciament cultural, en contra de les llengües no castellanes.

La narrativa i el teatre foren els gèneres que més sofrí les conseqüències de la postguerra, reconstruint el mercat literari en català i recuperant el contacte entre autors i lectors. Es van... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Context, Autors i Tendències (1939-1970s)" »

Característiques de la novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca es caracteritza per la presència d'elements meravellosos i inversemblants, perquè situa l'acció en terres llunyanes i exòtiques i en un temps intemporal. Sovint apareixen gestes heroïques, prodigis i episodis fabulosos.

Què entenem per novel·la cavalleresca?

Les novel·les cavalleresques inclouen protagonistes valents i virtuts cavalleresques; no obstant això, existeixen novel·les que, tot i no incorporar elements meravellosos, mantenen la condició humana dels protagonistes. En aquests casos, els llocs són localitzables i el temps és pròxim a l'època d'escriptura.

Curial e Güelfa: per què és una novel·la "total"?

Curial e Güelfa pot considerar-se una novel·la... Continuar leyendo "Curial e Güelfa i Tirant: anàlisi de la novel·la cavalleresca" »

Narcís Oller: El mestre del realisme català

Els personatges de Narcís Oller eren producte de la seua observació i anàlisi de persones que va conèixer. Va posar en pràctica les tècniques naturalistes, centrant-se en la descripció dels personatges i les trajectòries vitals, més que en les anàlisis sobre la societat. Va començar escrivint en castellà, però el seu realisme i les relacions amb la Renaixença el van fer adoptar el català per a les seues millors obres. Va publicar relats curts i articles en la premsa.

Obres destacades

• La papallona (1882): Una xica pobra i òrfena és seduïda i abandonada per un home de classe social més elevada. Finalment, es casen.
• L'escanyapobres (1884): Situada en un poble imaginari, una dona avara

L'Energia Nuclear i la Banca Ètica

L'energia nuclear requereix recursos miners necessaris per abastir les centrals nuclears. L'energia s'allibera mitjançant la reacció nuclear. La gran quantitat de calor que es desprèn escalfa i produeix vapor, el qual impulsa les turbines que mouen grans generadors elèctrics.

Processos Nuclears

• Procés de fissió nuclear: el nucli es divideix en dos, alliberant una gran quantitat d'energia.
• Procés de fusió nuclear: dos nuclis atòmics s'uneixen per formar-ne un de més gran.

Avantatges i Problemes

• Avantatges: Gran poder calorífic, energia neta i matèria primera de poc cost.
• Problemes: Fort rebuig social, perillositat, dificultats d'emmagatzematge de residus i alts nivells de radiació.

Banca Ètica

La banca

A teoría da xerarquia das linguaxes

A teoría da xerarquia das linguaxes impide que se utilicen os mesmos símbolos lóxicos para a linguaxe-obxecto e para a metalinguaxe, de xeito que os niveis de linguaxe quedan claramente expresados graficamente e se evitan así confusións entre elas.

As proposicións e enunciados

A lóxica só se ocupa daquelas oracións nas que se afirma ou nega algo, ás que lle chamamos proposicións ou enunciados (por exemplo: "espero que chova", "qué hora es..."). De todas estas oracións, soamente é unha proposición a que expresa un deseño e a dúas unha pregunta.

As proposicións, como "os morcegos voan de noite", pódense descompoñer en partes ou analizar. O análise máis simple é a de suxeito e predicado.... Continuar leyendo "Teoría de la Jerarquía de Lenguajes y Lógica Proposicional: Conceptos Clave" »

Linguaixe como Categoría e como Idea

O estado da linguaxe non é competencia exclusiva da lingüística, senón tamén da psicoloxía, antropoloxía cultural, teoría da información, sociolingüística... Cando se enfrontan as distintas categorías disciplinarias sobre o tema da linguaxe para acadar unha visión interdisciplinar, a linguaxe deixa de aparecer como unha categoría enclaustrada cientificamente e se presenta como unha idea (sobre a que traballa a filosofía) que traspasa os estreitos marxes das disciplinas convencionais.

A Tarefa da Filosofía

A filosofía asume unha dobre tarefa:

• Análise metacientífico dos propios contidos das categorías das ciencias lingüísticas.
• Regressus cara aos problemas que flanquean as marxes da disciplina

Els textos periodístics

Els textos periodístics tracten temes d’actualitat. Presenten una intenció que en alguns casos és molt objectiva, però que en d’altres no ho és tant. Són produïts per un emissor que pot ser l’empresa propietària, que decideix l'orientació ideològica; les agències, que proporcionen el material; o el periodista, que segueix l'orientació del diari. A banda dels periodistes, també hi ha els col·laboradors, que són externs. Van adreçats a un receptor, és a dir, un públic molt ampli. Aquests textos segueixen el canal visual (premsa), auditiu (ràdio), i audiovisual (televisió).

Els textos periodístics transmeten un missatge a partir d’un codi determinat. Aquest és el codi lingüístic, però també... Continuar leyendo "Textos periodístics i científics: anàlisi i característiques" »

Linguas e Falantes nas Áreas de Galicia

Os dialectos ou variedades do galego organízanse en tres bloques principais: **occidental**, **central** e **oriental**, cuxo trazo distintivo é o plural dos substantivos rematados en -ón (ex.: *pantalóns*, *pantalois*, *pantalos*).

Por outra parte, o trazo que se escolleu para marcar a **fronteira lingüística** entre galego e asturleonés é a **non ditongación** en formas como *fuente*/*fonte*, a cal, esta última, é común a todos os dialectos do galego.

Dentro de cada bloque distínguense diferentes áreas, e dentro de cada área hai diferentes subáreas. Por último, os diferentes trazos lingüísticos diferéncianse mediante as **isoglosas**, que son as liñas que nos mapas marcan o territorio... Continuar leyendo "A Lingua Galega: Dialectos e Evolución Poética Recente" »