Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Varietats geogràfiques

Varietats geogràfiques: dialectes; són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lingüístic.

Varietats socials

Varietats socials: grups socials que adapten la llengua general a la seva manera de ser i a les seves necessitats expressives, sigui per diferenciació de classe, generacional o professional.

Varietats funcionals

Varietats funcionals: reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de formalitat que cada context requereix.

Dialectes occidentals

Dialectes occ. (Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d'Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d'Andorra).

Nord-occidental

(oest i sud de Catalunya, Andorra i la Franja... Continuar leyendo "Varietats del català: dialectes geogràfics, socials i funcionals" »

CAVALLERIES I NARRATIVA: La narrativa de cavalleries neix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII. En principi, es tractava de reelaboracions pseudohistòriques tant de l'èpica francesa, matèria de França, com de llegendes clàssiques llatines, matèria de Roma. Però la font d'on beu més la narrativa de cavalleries són les recreacions dels antics mites cèltics que foren coneguts com a matèria de Bretanya. Chrétien de Troyes va sistematitzar un cicle de novel·les en vers tota la mitologia referida al rei Artús i als personatges que l'envoltaven: la reina Ginebra, Merlí, Morgana i els cavallers de la Taula Rodona, llegendes que, fins aleshores, havien estat transmeses només de manera oral i estaven ja en fase de desintegració.... Continuar leyendo "Cavalleries, Roís de Corella i la Prosa Valenciana: Anàlisi Literària" »

Evolució de la Literatura Catalana

Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, la literatura catalana es va desenvolupar considerablement, amb figures destacades com Ramon Llull, que va elevar el català en la narrativa, i Ausiàs March en la poesia.

Renaixement

El Renaixement es fonamenta en l'humanisme, un corrent erudit i filosòfic que allibera l'ésser humà. A Itàlia, l'humanisme va redescobrir obres clàssiques perdudes, l'estudi del grec, la gramàtica llatina i l'estudi de Plató. El Renaixement va ser una nova cultura civilitzada a Europa.

Llengua Catalana al Renaixement

El Renaixement equipara la valoració i l'interès pel llatí i les llengües vulgars, aportant gramàtica i selecció d'autors modèlics. El problema comença el 1412 amb la... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Edat Mitjana al segle XVIII" »

Josep Carner: Etapes de la seva carrera poètica

La carrera poètica de Josep Carner es divideix en quatre etapes:

• Etapa d'iniciació: Influenciada per la poesia modernista. En aquesta fase va publicar El llibre dels poetes i el Primer llibre de sonets.
• Etapa noucentista: El poeta va publicar Els fruits saborosos, un llibre de gran perfecció formal, farcit de noms d'origen grec i que ofereix una visió idíl·lica de la natura.
• Crisi i postsimbolisme: Relacionada amb la crisi de l'estètica noucentista i la descoberta del postsimbolisme. El llibre més important fou El cor quiet, caracteritzat per la humanització de la poesia i l'interès per les coses senzilles.
• Etapa final: La seva poesia evoluciona cap a una vessant més metafísica, és a

Orígens de la Llengua Catalana

Es va originar en el llatí vulgar, degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés va tenir lloc als segles VII i VIII. Els primers textos daten del segle XII: El Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà.

La Literatura Medieval Catalana

En llengua catalana, abraça els segles XIII, XIV i XV. Les obres en prosa escrites en català van assolir de bon principi una qualitat i una varietat que no té comparació en la resta de literatures romàniques.

La Prosa Medieval Catalana

Prosa Religiosa i Moral

Ramon Llull va posar les bases del català literari i sorprèn els estudiosos per la maduresa de la seva prosa. Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer van promoure la divulgació de la doctrina i la... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Orígens i Evolució" »

La literatura: definició i recursos

La literatura és una forma d'expressió artística que, des de temps antics, ens ha servit per interpretar i recrear el món.

Recursos lingüístics i gèneres

• Recursos lingüístics: al·literació, paral·lelisme, estructures mètriques.
• Gèneres literaris: líric/poètic, teatral, narratiu, argumentatiu.
• Normes: forma (èpica, lírica, dramàtica), didàctica (finalitat docent), oratòria.
• Temes: amor, mort, pas del temps, societat.

Tòpics literaris fonamentals

Tòpics sobre l'amor

• Amor post mortem: amor etern.
• Vulnus amoris: l'amor com a ferida dolça i dolorosa.
• Locus amoenus: paisatge ideal.
• Descriptio puellae: descripció de la jove.
• Furor amoris: l'amor com a malaltia que nega la raó.

Tòpics sobre la vida

• Beatus

El Símil de la Línea en la República de Platón: Una Exploración de su Teoría del Conocimiento

Introducción

El fragmento del Libro VI de la República de Platón, conocido como el "símil de la línea", es una exposición fundamental de la teoría epistemológica y ontológica del filósofo ateniense. Platón, discípulo de Sócrates y maestro de Aristóteles, es una figura clave del pensamiento clásico griego del siglo IV a.C., una época marcada por intensos debates sobre la naturaleza de la realidad y del conocimiento. Su filosofía se caracteriza por una distinción radical entre el mundo sensible, captado por los sentidos, y el mundo inteligible, accesible solo mediante la razón.

En este texto, Platón utiliza una metáfora visual... Continuar leyendo "Conocimiento y Realidad: Explorando el Símil de la Línea de Platón" »

Morfologia Verbal Catalana

Categories Gramaticals del Verb

• Nombre: Singular, Plural
• Persona: 1a, 2a, 3a
• Temps
• Aspecte: Perfectiu i Imperfectiu (Present, Imperfet d'Indicatiu, Futur, Condicional)
• Mode: Imperatiu, Subjuntiu, Indicatiu

Mode Indicatiu

Temps Simples

• Present: cant-o
• Imperfet: cant-ava
• Passat Simple: cant-í // cant-ares
• Futur: cant-aré
• Condicional: cant-aria

Temps Compostos

• Perfet: he + participi
• Plusquamperfet: havia + participi
• Passat Anterior: haguí // hagueres + participi
• Futur Perfet: hauré + participi
• Condicional Perfet: hauria / haguera + participi

Mode Subjuntiu

Temps Simples

• Present: cant-i
• Imperfet: cant-és

Temps Compostos

• Perfet: hagi + participi
• Plusquamperfet: hagués + participi

Mode Imperatiu

Formes: - / cant-a / cant-i / cant-em / cant-eu... Continuar leyendo "Apunts Essencials de Gramàtica Catalana i Literatura" »

Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat

Va néixer a Mallorca l'any 1232 i va ser educat a la cort com a patge reial. Als 30 anys se li va aparèixer la figura de Jesús crucificat i va decidir abandonar la vida civil per a consagrar-se a Déu.

Llull s'imposa com a objectiu vital treballar per a la conversió dels infidels al cristianisme i estudia llatí, àrab i també els textos sagrats.

Va bandejar les tècniques de predicació coetànies, basades en arguments d'autoritat, i es decidí pels arguments lògics.

Va concebre la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infidels. Obra fonamental i origen del mètode que desenvoluparà i divulgarà en moltes altres, l'anomenà Art major. Algunes de les seves obres més conegudes són el Llibre

Primera etapa: lectura, lèxic i context

Biografia de l'autor. Títol del text. Títol de l'obra a què pertany.

Segona etapa: el fons

Què diu el text?

Tema i argument

Tema: idea central o conjunt d'idees que tracta el text. Argument: resum de la trama o contingut essencial.

Tercera etapa: la forma

Com ho diu?

Gènere literari

Identificar el gènere i les característiques formals (vers, prosa, representació, etc.).

Si el text és narratiu: aspectes a analitzar

1. Personatges (principals, secundaris, caracterització).
2. Lloc i època en què es desenvolupa l'acció i la caracterització de l'ambient.
3. Ordre de la història (cronològic, discontinu).
4. Punt de vista: si el narrador se situa:
   • Dins de la història (pot ser protagonista o secundari). Primera persona.