Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

A Prosa Galega da Posguerra (Anos 50)

A primeira novela da posguerra non apareceu ata o ano 1950. Nesta mesma data tivo lugar a fundación da Editorial Galaxia. O obxectivo deste grupo de intelectuais era o de servir de transmisores dos ideais galeguistas a aquelas xeracións que naceran na década dos trinta. O proxecto de Galaxia era a vertente práctica da estratexia culturalista predominante nos anos 50. A editorial pretendía normalizar a cultura galega.

Eduardo Blanco-Amor

É autor dunha obra en prosa non moi ampla pero de gran mérito. A súa produción anterior a 1936 é moi pouco coñecida. Toda a obra prosística de posguerra de Blanco-Amor constitúe un único macrotexto que supón unha panorámica histórica e social de Galicia. Presenta... Continuar leyendo "Literatura Galega da Posguerra ao Final do Século XX: Prosistas e Poetas Esenciais" »

Biografía de Ramón Cabanillas

Ramón Cabanillas naceu en Cambados en 1876 e estudou no Seminario de San Martiño Pinario en Compostela (onde entra en contacto coa literatura grecolatina). En 1912 viaxa a Cuba, onde entra en contacto con galeguistas como Fontela Leal ou Basilio Álvarez e publica o seu primeiro libro, No desterro, con prólogo de Basilio Álvarez. Volve a Galicia en 1915, entra en contacto co Rexionalismo e escribe o himno de Acción Gallega. Dous anos despois edítase a súa obra Da terra asoballada. Por petición de Vilar Ponte publica a peza teatral O Mariscal e pola de Enrique Peinador Na noite estrelecida e A rosa de cen follas.

En 1920 ingresa na Real Academia Galega e en 1929 entra a formar parte da Real Academia Española.... Continuar leyendo "Biografía e Traxectoria Literaria de Ramón Cabanillas" »

Rosalía de Castro

Vida e contexto

• Marcado compromiso social e cultural.
• Apuros económicos, mudanzas e viaxes continuas.
• Tráxicos sucesos persoais: morte de dous fillos, morte da súa nai e un cancro.

Cantares Galegos (1863)

Responde ao compromiso explícito da autora coa terra e a xente de Galicia e o desexo de contribuír á dignificación do galego.

Temas principais

• Costumista: Retrata a sociedade galega rural da época.
• Amorosa: Coitas amorosas.
• Intimista: (2 poemas).
• De denuncia: Poesía social e patriótica (emigración, marxinación, situación dos labregos).

Forma e Estrutura

• Forma: Glosas de cantares populares. Modelos métricos tradicionais (versos de arte menor e rima asonante).
• Estrutura: Circular.

Follas Novas (1880)

É considerada a obra máis... Continuar leyendo "O Rexurdimento e a Gramática Galega: Rosalía, Pondal e Curros" »

El Segle d'Or de la Literatura Catalana

El segle XV és el Segle d'Or de la literatura catalana, amb autors destacats com Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March (poesia) i Joanot Martorell (prosa). A finals de segle apareix la impremta; el primer llibre imprès en català data del 1474.

València: Nova Capital Cultural

Durant els segles XIV i XV, Barcelona va anar perdent pes cultural dins la Corona respecte a València. Els motius van ser diversos: econòmics i socials (pestes a Catalunya), religiosos (papes Borja valencians), polítics (guerres civils i antipatia catalana davant els Trastàmara) i estratègics (ports valencians més cèntrics).

Alfons el Magnànim i la Cort

Alfons el Magnànim era un amant de la falconeria... Continuar leyendo "El Segle d'Or de la Literatura Catalana i l'Humanisme" »

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) principal renovador de la poesia valenciana contemporània, i un dels  principals conreadors de la poesia realista dels 60 i  com el més gran poeta que ha donat el País Valencíà des del Segle XV (amb Ausiàs March).

El seu repertori estilístic és ampli i variat, destaquen la tria del model de la llengua literària, l'humorisme, l'ús intel·ligent de la fórmula col·loquial i dialectal. La seua poesia aportava a la lírica dominant dels 50, un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial (i dialectal valencíà) per acostar-se al lector i romandre fidel als seus arrels; i d’altra, a realitat quotidiana personal i compartida de postguerra,

Contexto Histórico y Literario de Galicia

Narrativa de las Irmandades da Fala

• Xosé Lesta: Estebo, Manecho o da rúa, Abellas de ouro.
• Leandro Carré: Fundó la editorial Lar en 1924; obras como Cantos e diálogos y Naiciña.
• Xaime Quintanilla: Fundó en Ferrol la colección literaria Céltiga (publicando Un ollo de vidro de Castelao), su propia obra Saudade y el primer título de la colección.
• Armando Cotarelo: Nadal.

El Grupo Nós

El nombre proviene del título de la revista que comenzaron a publicar en 1920 (figuras clave como Risco, Ramón Otero Pedrayo y Florentino López Cuevillas).

Eran intelectuales inadaptados, individualistas y amantes de las ciencias ocultas, así como de las religiones y culturas orientales. En 1918 ingresaron en las... Continuar leyendo "Literatura Gallega Contemporánea: Irmandades da Fala, Grupo Nós y Autores Clave" »

La literatura fins als anys 40: Evolució i Context Històric

Entre 1925 i 1936 es van produir una sèrie d'esdeveniments importantíssims per a la història de Catalunya. La Mancomunitat havia estat dissolta el 1925 pel general Primo de Rivera en establir la Dictadura (1923-1930).

La II República i l'Estatut d'Autonomia

El govern de la República va haver d'enfrontar-se als nacionalismes, nacionalitats històriques que aspiraven a aconseguir governs autònoms. Van ser aprovats a Catalunya (1932) i País Basc (1936).

L'obra cultural de la Generalitat

La nova situació política va afavorir el redreçament cultural i de la llengua després de l'entrebanc de la dictadura de Primo de Rivera. Els sectors on més va influir la tasca de la Generalitat... Continuar leyendo "Literatura Catalana Fins Als Anys 40: Evolució i Gèneres" »

Bernat Metge

Bernat Metge és l'escriptor català més important de l'època. Membre de la cancelleria i secretari reial, pensa com els humanistes. Ho pensa però no és un escriptor humanístic. Els humanistes són una altra mena de bestiar: escriuen en llatí i són filòlegs. Entre els humanistes catalans i Metge hi ha vasta desolació de l'avorriment. Ell no busca l'erudició sinó el saber, que és una altra cosa.

Bernat M. inicia una aventura comparable en ambició literària a la qual fan Petrarca i Boccaccio. Similar però independent. Se serveix dels escriptors de l'antiguitat clàssica i de la novetat italiana del moment per traçar un recorregut personal que hauria pogut dur la literatura catalana a un dels primers llocs d'Europa.

Joanot... Continuar leyendo "Bernat Metge i Ausiàs March: Dos escriptors catalans destacats" »

La decadencia

En el final de la época medieval, el portugués y el castellano alcanzaron su plena consolidación como lenguas de Estado, mientras que el gallego entró en una época de decadencia. La Corona castellana fue sustituyendo a la nobleza y al clero gallegos por otros venidos de fuera. Así, mientras la inmensa mayoría habla gallego, una minoría que habla castellano es la que ostenta el poder económico, político y cultural. Bajo la autoridad de estos nobles, obispos y abades, los notarios vienen en la obligación de redactar los documentos en castellano en lugar de gallego. El castellano se impone en todo tipo de usos administrativos. También desapareció el cultivo de la literatura escrita en gallego, y el gallego solo se mantiene... Continuar leyendo "Historia del gallego: decadencia, resurgir y la influencia de la lírica provenzal" »

Context: Recuperació Nacional i Autonomia

A Catalunya, la instauració de la democràcia comportà la recuperació de l’autonomia i de les institucions d’autogovern. És un procés de recuperació nacional on es restableix la Generalitat i retorna Josep Tarradellas, culminant amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 1979. S’ha restablert el procés de construcció nacional i la normalització lingüística i cultural.

El Procés de Normalització Lingüística

El procés de normalització lingüística no ha estat fàcil, principalment a causa de tres motius:

• Manca d’ús del català en els àmbits públics.
• Desconeixement de la llengua.
• Canvis demogràfics.

Des de 1980, el Govern de la Generalitat ha dut a terme un procés de normalització... Continuar leyendo "Literatura Catalana Contemporània: Normalització i Gèneres (Post-1979)" »