Literatura Catalana Fins Als Anys 40: Evolució i Gèneres

La literatura fins als anys 40: Evolució i Context Històric

Entre 1925 i 1936 es van produir una sèrie d'esdeveniments importantíssims per a la història de Catalunya. La Mancomunitat havia estat dissolta el 1925 pel general Primo de Rivera en establir la Dictadura (1923-1930).

La II República i l'Estatut d'Autonomia

El govern de la República va haver d'enfrontar-se als nacionalismes, nacionalitats històriques que aspiraven a aconseguir governs autònoms. Van ser aprovats a Catalunya (1932) i País Basc (1936).

L'obra cultural de la Generalitat

La nova situació política va afavorir el redreçament cultural i de la llengua després de l'entrebanc de la dictadura de Primo de Rivera. Els sectors on més va influir la tasca de la Generalitat foren: l'ensenyament, la universitat, les publicacions periòdiques, les editorials i els premis literaris.

El català, llengua oficial

La recuperació de les institucions d'autogovern va permetre la regulació de l'ús de la llengua catalana. L'Estatut d'Autonomia, aprovat el 1932, establia la cooficialitat de la llengua catalana. On més es va notar va ser en: l'administració pública i municipal, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.

La Guerra Civil

El clima d'inestabilitat política va acabar en una guerra civil (1936-1939) que va aturar el procés de recuperació catalana.

Els gèneres literaris

Poesia

• De tradició simbolista o postsimbolisme: La poesia al 1915 va entrar en un període de renovació. És un corrent literari de principis de s.XX que s'allunya de la realitat i la idealitza. Els postsimbolistes redefineixen la poesia: havia de ser pura, allunyant-se del Noucentisme. Els dos punts més importants d'aquesta poesia pura són: la reivindicació del caràcter líric (reflectir el pensament humà i dignificar-lo) i l'equilibri entre fons i forma (simbolista i el sentit és la forma mateixa). Exemples: Clementina Arderiu, Carles Riba.
• De to popular: Creada per autors més cultes, hi existeixen dues orientacions: una de més culta i intel·lectual i una altra de més populista.

Josep Maria de Sagarra representa aquest gènere i les seves característiques són: temes de descripció de la terra i els seus homes, amb un estil molt expressiu, ple d'imatges, poesia clara, directa i vital. Sagarra imita la lírica popular com la cançó.

Teatre

Obres adreçades al públic burgès. Els corrents teatrals són:

• El teatre burgès: El gènere representatiu és la comèdia burgesa on hi ha un conflicte familiar burgès amb la importància de l'humor, el treball i la voluntat didàctica.
• El teatre de crítica social: Representat per Joan Oliver. On es critica la burgesia.
• El teatre de tradició romàntica: Representat per J.M. de Sagarra.

Josep Maria de Sagarra: Escriu un teatre senzill per a tot tipus de públic; com El cafè de la Marina (1934), llenguatge ric i expressiu amb recursos com frases fetes, locucions i comparacions.

Narrativa

La novel·la catalana es va orientar en dues vies:

• Reaparició de narradors modernistes: influeix en obres de joves autors.
• Narradors joves i innovadors: lligat a la novel·la europea.

• Novel·la de tradició modernista: El tema principal és el xoc entre l'individu i la societat. Exemples: Joan Puig i Ferreter (El cercle màgic) i Sebastià Juan Arbó (Terres de l'Ebre).
• Novel·la psicològica: Ambientades en el món burgès i on s'analitza el món interior dels personatges. Temes com el desengany amorós, la inadaptació a la realitat, el sexe, etc. Aquesta novel·la adopta de l'europea les següents tècniques: el temps interior, el monòleg interior i el Freudisme.
• Novel·la de crítica social: Fa una crítica al món burgès, amb predomini de l'humor, l'absurd i la ironia. El principal autor és Francesc Trabal.
• Conte: Els autors més importants són Salvador Espriu i Pere Calders. Mostra una visió crítica a la societat burgesa i les seves injustícies i en fa una distorsió de la realitat.
• Prosa periodística: L'autor descriu la realitat. Aquest gènere es divideix en els següents subgèneres: llibre de viatges, memòries, crònica o reportatge, retrat literari i, paral·lelament, l'assaig.