Guia sobre textos tecnicocientífics i oracions subordinades

Els textos tecnicocientífics

Els textos tecnicocientífics són textos especialitzats que sorgeixen per fer efectiva la comunicació en uns àmbits específics que demanen un ús lingüístic formalitzat.

El seu propòsit és conceptualitzar i transmetre el coneixement i el saber en disciplines que tenen a veure amb l'explicació de la realitat i de l'ésser humà en la seva dimensió física (biologia, física, etc.).

Característiques principals

• Emissor i receptor: L'emissor sempre és un especialista. El receptor, en canvi, és divers.
• Canal i funció: El canal majoritàriament és escrit. Hi preval la funció referencial; són textos objectius on la ciència explica i categoritza la realitat.
• Llenguatge: Fa un ús del llenguatge denotatiu. Cada mot té un sentit unívoc i monoreferencial (terme). La relació semàntica predominant és la hiponímia.
• Sintaxi i estil: La modalitat oracional predominant és l'enunciativa o declarativa. La sintaxi és simple, a base d'oracions coordinades i juxtaposades, amb presència de connectors de contrast i consecutius (en canvi, no obstant això...).
• Verbs: S'usa el verb copulatiu en descripcions i definicions. El temps verbal acostuma a ser el present d'indicatiu en 3a persona del singular.

El text expositiu i informatiu

El text expositiu pretén explicar de manera didàctica (lògica, clara i entenedora) uns continguts dirigits a un entorn acadèmic o general. La seva finalitat és informativa i divulgativa.

• Estructura: Acostuma a seguir una estructura lògica: introducció, desenvolupament i conclusió.
• Tipus:
  • De divulgació: Adreçats a un ampli sector de la població sense coneixements previs (enciclopèdies, diccionaris, textos pedagògics).
  • Especialitzats: Adreçats a un sector més específic (textos assagístics, d'investigació, jurídics i polítics).

Les oracions subordinades adverbials

Són aquelles que no es poden substituir per un adverbi o locució adverbial, però realitzen en l'oració la funció d'aquests. Poden ser de diversos tipus:

• Causals: Indiquen la causa de l'acció. Nexes: perquè, ja que, com que... Ex.: Vinc perquè no em trobo bé.
• Finals: Indiquen finalitat. Nexes: perquè, a fi que, per tal que... Ex.: Vinc perquè m'ajudis.
• Consecutives: Expressen conseqüència. Nexes: tant... que, massa... perquè. Ex.: Parla tant que m'atabala.
• Comparatives: Estableixen una comparació (inferioritat, igualtat o superioritat). Nexes: més... que, menys... que, tan... com. Ex.: És tan alt com son pare.
• Concessives: Expressen una concessió. Nexes: encara que, malgrat que... Ex.: Sortirem d'excursió, encara que plogui.
• Condicionals: Expressen condició. Nexes: si, en cas que... Ex.: Si arribes aviat, anirem al cinema.