Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Literatura Catalana Medieval: Segles XII al XV

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,91 KB

Segles XII i XIII: Literatura Trobadoresca

La literatura trobadoresca es desenvolupa en llengua occitana o provençal, amb la poesia de l'amor cortès com a tema principal. Cerverí de Girona és l'últim trobador clàssic i, juntament amb Ramon Vidal de Besalú, són els trobadors més coneguts d'aquest període.

Segle XIV: Canvis i Transició

El feudalisme entra en crisi i la poesia trobadoresca desapareix. S'inicia un procés de catalanització. A la primera meitat del segle XIV, hi ha poetes, no trobadors, que escriuen en un occità catalanitzat. Destaquen figures com Pere March, Jaume March i Lluís d'Averçó, vinculats al consistori de Barcelona.

Finals del Segle XIV i Principis del XV

La poètica catalanoprovençal evoluciona cap a un català

... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Segles XII al XV" »

Lírica Trobadoresca, Ausiàs March i Ramon Llull: Anàlisi i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,19 KB

Lírica Trobadoresca: Orígens i Característiques

La lírica trobadoresca neix a les corts d'Occitània (S. XII), amb una temàtica amorosa. Els trobadors catalans aprenen l'occità. Distingim entre trobadors i joglars. Les característiques principals són la poesia culta i lírica en occità.

Gèneres de la Lírica Trobadoresca

  • Cançó: tema amorós.
  • Sirventès: expressa la ira i la polèmica, denuncia contra algun enemic.
  • Alba: separació dels enamorats després d’haver passat la nit junts.
  • Pastorel·la: trobada entre una pastora i un cavaller.
  • Plany: tristesa per la mort d’algú.
  • Dansa i balada: tema amorós per a balls.
  • La tençó i el partiment: diàleg per debatre un tema amorós, literari o moral.

Tòpics: amor per la mort, domna sense mercè... Continuar leyendo "Lírica Trobadoresca, Ausiàs March i Ramon Llull: Anàlisi i Context" »

Grans Figures de la Literatura Catalana: Anàlisi i Obres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,17 KB

Joan Fuster

Joan Fuster va nàixer a Sueca el 1922. Assagista clau del segle XX, intel·lectual compromès amb la identitat valenciana. La seua obra abasta humanisme, sociopolítica i història, amb estil col·loquial. Destaca Diccionari per a ociosos i Nosaltres, els valencians.

Josep Maria Benet i Jornet

El teatre de Josep Maria Benet i Jornet, realista, aborda la postguerra. Obres destacades: Berenàveu a les fosques, Revolta de bruixes i Amic i amat. Creador de Poble Nou.

Manuel de Pedrolo

Obra extensa i variada de Manuel de Pedrolo. Entre 1958-63, 13 obres teatrals sobre autenticitat i llibertat. Destaca Cruma, crítica a la censura franquista.

Miquel Martí i Pol

Poeta, traductor i col·laborador musical, Miquel Martí i Pol premiat amb el Nacional... Continuar leyendo "Grans Figures de la Literatura Catalana: Anàlisi i Obres" »

Oprah Winfrey: Biografía, Legado e Impacto Cultural

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,34 KB

Oprah Winfrey: Una Vida de Éxito e Influencia

Oprah Winfrey es una de las figuras más influyentes y poderosas en la industria del entretenimiento y los medios de comunicación. Nació el 29 de enero de 1954 en Kosciusko, Mississippi, Estados Unidos. A lo largo de su carrera, ha destacado como presentadora de televisión, actriz, productora y filántropa. A continuación, se detallan los aspectos más relevantes de su vida y carrera:

Primeros Años

Oprah Gail Winfrey creció en la pobreza y enfrentó numerosos desafíos durante su infancia, incluidos abusos y dificultades familiares. A pesar de estas adversidades, su capacidad académica y oratoria le permitieron sobresalir en la escuela. Estudió en la Universidad Estatal de Tennessee, donde... Continuar leyendo "Oprah Winfrey: Biografía, Legado e Impacto Cultural" »

Poesía de Vanguardia Galega: Innovación e Ruptura na Xeración do 25

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 2,98 KB

Poesía de Vanguardia Galega

A Xeración do 25 e a Renovación Estética

Os movementos artísticos renovadores, coñecidos como "ismos", xorden en Europa nas primeiras décadas do século XX. Rompen coa tradición e buscan unha renovación estética. Algúns trazos comúns son:

  • Ruptura coa tradición
  • Procura da orixinalidade
  • Defensa da liberdade absoluta na creación artística
  • Cosmopolitismo
  • Carácter de experimentación e aventura
  • Redaccións e manifestos que expoñen as concepcións ideolóxicas e estéticas de cada ismo
  • A obra pretende ter entidade en si mesma e non ser un calco da realidade
  • Deshumanización da arte
  • Carácter políglota da literatura

Os movementos de vangarda máis importantes son: cubismo, futurismo, expresionismo, dadaísmo, creacionismo... Continuar leyendo "Poesía de Vanguardia Galega: Innovación e Ruptura na Xeración do 25" »

Literatura Catalana: Èpoques, Autors i Obres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,56 KB

La Narrativa

La narrativa és una manera d'explicar i relatar històries. Són textos sense ser tractats. Gèneres literaris:

  • Èpica: cançons.
  • Lírica i prosa: busca la sinceritat, l'expressió del sentiment.
  • Narrativa: explica històries. En vers fins al segle XIV. A partir del segle XII, per escrit en llatí, abans no. També explica rondalles i contes literaris.
  • Didàctica: ja no existeix. De caràcter teològic i filosòfic.
  • Teatre: representacions en forma de tragèdia, més tard comèdia. Joglars (llibres plens de poemes).
  • Assaig i memòria: és un gènere de reflexió del pensament, però no té perquè ser filosòfic.

Tòpics Literaris

Els tòpics són recursos literaris d'origen clàssic que recullen algunes inquietuds al llarg de la història... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Èpoques, Autors i Obres" »

Porque dice epicuro que no debemos temer a la muerte

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,06 KB

Capitulo 1: La Muerte para empezar


La muerte nos hace realmente humanos, ya que nos muestra cuan mortales somos. No es mortal quien muere sino quien está seguro de que va a morir. Además es muy personal porque no se puede ceder, es decir, que cada uno debe morir por si mismo y no puede contratar a alguien para que muera por uno. La muerte no sólo es necesaria, sino que resulta el prototipo de lo necesario en nuestra vida.
Empezamos realmente a pensar cuando descubrimos que tarde o temprano moriremos, ya que a partir de ese momento elaboramos nuestros propios pensamientos y no repetimos lo que otros dicen. Los animales al carecer del tipo de pensamiento que tiene el humano, no son mortales en la misma forma que estos. Si bien mueren, no están
... Continuar leyendo "Porque dice epicuro que no debemos temer a la muerte" »

Diferencia entre rondalla i llegenda

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,28 KB

ELEMENT DECORATIU:


Un personatge és un element decoratiu quan no és més que un nom, i no fa cap paper en el desenvolupament de l'acció

AGENT DE L'ACCIÓ:



HEROI/PROTAGONISTA

És qui realitza l'acció. L'heroi sol trobar-se en un conflicte o dificultat que li cal superar amb la seva destresa, el seu valor o la seva astúcia o intel.Ligéncia. Aquest conflicte se sol anomenar aventura o viatge. En una mateixa narració pot haver-hi més d'un heroi i més d'una aventura. Pot ser que vagi acompanyat d'un equip o grup de gent

ANTAGONISTA O ENEMICS


En el transcurs de l'aventura, aquells personatges o aquelles forces que s'oposen als objectius de l'heroi

OBJECTE DESITJAT


Pot ser un objecte o pot ser un altre personatge (p.E. L'aventura amorosa). Pot... Continuar leyendo "Diferencia entre rondalla i llegenda" »

El Teatre Català del Segle XIX: Romanticisme i Realisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

El Teatre Català del Segle XIX

El Romanticisme

A Catalunya, les primeres obres de teatre romàntic van ser escrites en castellà. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX, durant la Renaixença, que el teatre romàntic en català va proliferar, trencant amb la rigidesa del teatre neoclàssic. Aquesta nova llibertat es va manifestar en:

  • La desaparició de la frontera entre gèneres dramàtics.
  • La barreja de prosa i vers.
  • El rebuig de les unitats clàssiques (de lloc, temps i acció).
  • Una major varietat de situacions i personatges.

El Drama Romàntic

Una de les formes més destacades va ser el drama romàntic, una síntesi de comèdia i tragèdia. Les seves característiques principals són:

  • L'amor: Presentat com una passió absoluta i impossible,
... Continuar leyendo "El Teatre Català del Segle XIX: Romanticisme i Realisme" »

Normalització Lingüística del Català: Història i Reptes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,84 KB

Normalització Lingüística

Encara que l'observació de la vida de les llengües dona abundants exemples de la desaparició de llengües com a conseqüència de la seva substitució per altres, no és menys cert que hi ha hagut casos en què la intervenció decidida del poder i la presa de consciència social han aconseguit aturar l'extinció d'una llengua. En aquests casos s'ha impulsat la normalització de l'idioma minoritzat, és a dir, des del poder s'ha engegat un procés sociocultural a fi de restablir l'ús social de l'idioma amenaçat (en el segle XX s'ha normalitzat llengües com el finès, el noruec, l'hebreu, l'hongarès, el txec, etc.).

Una llengua normalitzada no viu subordinada ni en conflicte amb cap altra llengua, té una codificació... Continuar leyendo "Normalització Lingüística del Català: Història i Reptes" »