Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La didàctica religiosa medieval

Context:

• Teocentrisme: mode de vida i pensament on el món es basa en la figura de Déu omnipotent.
• Església: institució de gran poder i molts seguidors que afirmava el teocentrisme.
• Convivència cultural: conviuen el cristianisme, el judaisme i l'islam.
• Literatura: es fa servir com a eina per difondre la paraula de Déu i tot el que tingui a veure amb la religió.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409)

• Autor del Crestià, on s’explica què ha de saber i què ha de fer un bon cristià.
• Va escriure més de 13 obres amb l’exposició del dogma i de la moral, de les quals només se n'han conservat quatre.
• Escriu per a un públic burgès.
• Utilitza un llenguatge entenedor.

Altres autors destacats: Arnau de

Ball Robat: Sinopsi de l'Obra

Acte 1: Casa del Cugat i la Mercè

La Mercè i en Cugat són una parella casada que comença discutint per qüestions del seu matrimoni. Quan sembla que en Cugat s’adorm, la Mercè li confessa que li agrada un altre home: l’Oleguer. Però en Cugat, que en realitat no dorm, ho sent tot. Després, la Mercè se’n penedeix i li demana perdó, demanant-li un petó per fer les paus. Aquest acte revela la insatisfacció de la Mercè amb la seva relació.

Acte 2: Casa de l’Oleguer i l’Eulàlia

En Cugat visita casa del seu amic Oleguer per parlar amb ell, però només hi troba la seva dona, l’Eulàlia. L’Oleguer i l’Eulàlia són percebuts com la parella “perfecta”, amb fills exemplars i una vida estable,... Continuar leyendo "Ball Robat (Pere Quart): Anàlisi, Sinopsi i Temes Clau" »

L'Assaig Català al Segle XX: Evolució i Context

L'assaig és un gènere literari en prosa que expressa idees, reflexions o opinions personals sobre un tema determinat de manera subjectiva, però amb la voluntat d'analitzar i argumentar.

Etapes Clau de l'Assaig Català

• 1900: Inicis de l’Assaig

  Comença amb Eugeni d’Ors, influenciat pel francès Michel de Montaigne. També destaquen Josep Pla, Gaziel i Sagarra.

• 1940-1950: Postguerra i Repressió Franquista

  Caracteritzada per la censura i la manca de producció. Només alguns textos es van publicar a l’exili. Gaziel va escriure, però no va publicar fins al 1970.

• Anys 60: Nou Impuls de l’Assaig

  Marquen la fi de l’aïllament internacional i l’entrada a l’ONU. Es produeix una relaxació

Conceptes Clau de la Literatura Medieval

• Tempus fugit: El temps passa ràpid i no s'atura.
• Ubi sunt?: Nostàlgia d’allò passat i perdut. Exemple: «On són els herois d’antany?»
• Carpe diem: Gaudeix del moment present, sense mirar el futur.
• Memento mori: Recorda que moriràs: reflexió sobre la mortalitat. Exemple: «Tot allò que neix, ha de morir.»
• Locus amoenus: Descripció d'un lloc ideal, bell i tranquil.
• Militia amoris: L’amor com una lluita o batalla. Exemple: «En l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.»
• Beatus ille: Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: «Feliç aquell que viu lluny del bullici de la ciutat.»
• Furor amoris: L'amor com una passió descontrolada i irracional.
• Flamma amoris: El foc de l’amor que

Literatura Medieval Catalana i Valenciana

Bernat Metge: Vida i Obra (1340-1413)

(Barcelona, 1340 - 1413)

• Comença a fer feina molt prompte a la Cancelleria Reial.

• Arriba a un càrrec important.

• 1384: Adopta un nou estil en els seus textos, provinent dels italians, que s'inspiraven en els clàssics llatins. A més, s'familiaritza amb la cultura clàssica i amb els escriptors italians (Petrarca, Boccaccio).

• Obra: Lo somni (té fortuna en la modernitat), amb caràcter medieval encara. Menciona Sèneca, Tibul i Boeci.

• Obra important: Lo somni, un diàleg amb el fantasma del rei Joan I d’Aragó. Manifesta una nova mentalitat escèptica i el món humanístic italià.

• L'obra també li va servir per a exculpar-se de diverses acusacions d’heretgia i greus

Literatura Catalana: Postguerra i Franquisme

Literatura de Preguerra

• Després del Noucentisme: S’instaura la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Això provoca la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista.

• Abandonament polític: Sorgeixen nous mecenatges eventuals.

• Dictadura de Primo de Rivera: Finalitza amb la Segona República Espanyola (1931-1939). Creació de la Generalitat de Catalunya, oficialitat de la llengua catalana, institucionalització de la cultura i la literatura, augment de publicacions en català, premis, etc.

• Principis dels anys 20: Panorama i voluntat de renovar.

  • Consolidació del mercat literari: Noves editorials...

Literatura de la Guerra Civil (1936-1939)

• Catalunya dins del bàndol

L'Humanisme i el Renaixement a Catalunya

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or, mantenint la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es nota ja en el segle XIV, en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixentista: Obres Clau" »

El Modernisme: Art, Cultura i Renaixement Català

El Modernisme va ser un moviment cultural d'abast europeu que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. A Catalunya, el seu inici va estar marcat per l'aparició de la revista L'Avenç, que va actuar com a òrgan literari i ideològic, i pel debut de Joan Maragall com a periodista.

Tot i que el 1906 va irrompre una nova generació d'intel·lectuals, els noucentistes, el Modernisme va coincidir amb el triomf de la Lliga Regionalista (1911) i la mort de Joan Maragall. Aquest moviment buscava la creació d'una cultura pròpia, allunyada dels principis estètics del Romanticisme, que encara estava supeditat als models castellans.

Normalització Lingüística en el Modernisme

Un... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Clau a Catalunya" »

Context Històric i Social del Modernisme

• Finals del segle XIX i principis del segle XX.

• Revolució Industrial: creixement de la burgesia i desenvolupament urbà.

• Consolidació del catalanisme cultural i polític.

• Reacció contra el Realisme i el Naturalisme.

• Influència de corrents artístics europeus: Art Nouveau, Simbolisme, Parnassianisme, Prerafaelitisme.

Context Detallat del Modernisme (1892-1911)

• Període: 1892-1911.

• Moviments europeus equivalents:

  • Art Nouveau (França)

  • Modern Style (Anglaterra)

  • Jugendstil (Alemanya)

• Objectiu: Modernitzar la cultura catalana.

Situació Històrica i Social

• Conflicte colonial (pèrdua de les darreres colònies) → conseqüències:

  • Inestabilitat econòmica.

  • Reducció de la producció.

  • Increment de l'atur.

  • Èxode rural (

Glosario de Locuciones Latinas y su Significado

Este glosario presenta una recopilación de locuciones latinas comunes, explicando su significado y uso en el contexto actual.

A

• A contrariis: Por el contrario.
• A contrario sensu: Por la razón contraria, en sentido contrario.
• A divinis: Lejos de lo divino.
• A fortiori: Con más motivo.
• A posteriori: Con posterioridad, luego de los hechos.
• A priori: Previo a la experiencia.
• Ab aeterno: Desde la eternidad, desde la antigüedad.
• Ab initio: Desde el inicio.
• Ab intestato: Sin haber hecho testamento.
• Accésit: Se ha acercado.
• Ad calendas graecas: Para las calendas griegas, para una fecha indeterminada, para nunca.
• Ad eternum: Para siempre.
• Ad hoc: Para esto.
• Ad hominem: Dirigido a la persona.
• Ad honorem: Cargo cuyo