Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La Romània i les Llengües Romàniques

La Romània és el conjunt de territoris on es parlen llengües romàniques, és a dir, llengües derivades del llatí vulgar, que era la llengua parlada pels habitants de l’Imperi Romà. Aquestes llengües es van formar a partir de l’evolució del llatí en contacte amb les llengües preexistents a cada territori i sota la influència de factors històrics, geogràfics i culturals específics.

Les Principals Llengües Romàniques

Les principals llengües romàniques són:

1. Català: Parlat a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent, el Carxe (Múrcia), la Catalunya del Nord (França) i l’Alguer (Sardenya, Itàlia).
2. Castellà (o espanyol): Parlat a Espanya i àmpliament

1. L’esperit romàntic ens fa renéixer

La renovació romàntica comença a Catalunya amb les revistes El Europeo i El Vapor. El poema La pàtria (1833), d’Aribau, presenta el català com a llengua íntima. La restauració dels Jocs Florals medievals a Barcelona fa que el català arribi al gran públic; dignifiquen la llengua i esdevenen una festa literària. El català no es recuperarà plenament fins a finals del segle XIX.

1.1 La Renaixença: des de quan?

La Renaixença és un moviment de ressorgiment cultural nascut a la primera meitat del segle XIX. El seu inici tradicional és La pàtria, però ja al segle XVIII hi havia interès per recuperar el català. El Romanticisme reforça la necessitat de recuperar la llengua i la seva literatura.... Continuar leyendo "La Renaixença: Història i Evolució de la Literatura Catalana" »

A Condición da Muller en España: Do Ámbito Doméstico ao Activismo Feminista

O seu **rol social básico** era o do ámbito doméstico (crianza dos fillos e mantemento do fogar) ou de coidadoras, fundamental para que outras actividades reservadas aos homes puidesen desenvolverse. Incluso as **transformacións liberais** non remataron con esa discriminación, presente en varios eidos:

Eidos da Discriminación

• Biolóxica: Pola súa condición de muller, era considerada bioloxicamente inferior aos homes.
• Xurídica: Nos Códigos Penal, Civil e de Comercio, estaba totalmente sometida á autoridade do home, sen ter autonomía nas accións legais e comerciais.
• Política: Nunca tivo dereito a voto (ata a II República), e houbo que esperar ata 1918 para

A Prosa Galega entre 1936 e 1975: Os Renovadores

Desde 1936, a literatura galega deixa de existir durante máis dun decenio. A actividade literaria desprázase cara a Latinoamérica, onde os nosos exiliados manteñen viva a cultura galega.

Os anos inmediatos de posguerra conforman un ermo creativo e editorial que os tímidos intentos dos anos 50 pretenden solventar. Á situación política únense problemas derivados da escasez de público, da falta de infraestrutura literaria e cultural e a ruptura na incipiente tradición prosística, comezada pola Xeración Nós.

A finais dos anos 50 asistimos a unha lenta e progresiva recuperación de ámbitos de escrita en prosa.

Principais autores da etapa

1. Álvaro Cunqueiro

Mestura realismo e fantasía:... Continuar leyendo "A Prosa Galega (1936-1975): Renovadores e Nova Narrativa" »

La Novel·la Cavalleresca Catalana: Autors i Gèneres

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell (1413-1468) fou cavaller i membre d'una família de l'aristocràcia valenciana. Va participar en fets d'armes al servei del seu rei, però el que el va convertir en un personatge important va ser la seva voluntat de traduir en paraules i textos els fets que vivia. Ho feia en forma de cartes (les lletres de batalla) i, al final de la seva vida, en forma de relats novel·lescos. En diferents èpoques de la seva vida, residí a Anglaterra, Portugal o Itàlia, llocs on anava per mirar de fer realitat els seus desitjos de lluitar en duels. Va deixar Tirant lo Blanc en mans de Martí Joan de Galba, que la va dividir en capítols i la va publicar.... Continuar leyendo "Novel·la Cavalleresca Catalana: Autors Clau i Gèneres" »

Bilingüisme: Definició i Tipus

El bilingüisme es defineix com la situació en què un parlant o un grup social determinat fa servir alternativament dues llengües. Una persona pot ser bilingüe per diverses raons:

• Perquè lliurement ha volgut aprendre una segona llengua.
• Perquè li ha estat imposada la necessitat de conèixer i/o usar una segona llengua.

Cal dir que el bilingüisme és un concepte ambigu que s’ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe, etc., segons el nombre de llengües que domini. Podem parlar de diferents tipus de bilingüisme: individual, social i territorial.

Tipus de Bilingüisme

Contextualización

Simone de Beauvoir (París, 1908–1986) foi unha destacada filósofa, escritora e feminista do século XX. Existencialista comprometida coa liberdade e a responsabilidade individual, aplicou esta filosofía á análise da opresión das mulleres. A súa obra máis relevante é O segundo sexo (1949), onde expón categorías como alteridade, subordinación e inmanencia para explicar a situación da muller na cultura patriarcal.

Outras obras filosóficas importantes son Por unha moral da ambigüidade (1947) e O existencialismo e a sabedoría popular (1948). Entre as súas novelas destacan O sangue dos outros (1945), Todos os homes son mortais (1946) e A muller rota (1968).

Beauvoir enlaza a segunda vaga do feminismo co movemento... Continuar leyendo "Simone de Beauvoir: A Liberdade Existencial e a Influencia no Feminismo das Vagas III e IV" »

"Diccionari per a ociosos": Trajectòria i Primera Etapa de Fuster

Diccionari per a ociosos s'inscriu dins de la primera etapa de Joan Fuster, centrada en l'assaig humanístic, que és el vessant més destacat de la seva producció. Aquesta obra reflecteix una temàtica intemporal i universal, amb reflexions sobre l'ésser humà influïdes per l'humanisme contemporani. A diferència d'altres etapes més centrades en la història cultural o la política valenciana, aquesta fase es caracteritza pel to més personal, intel·lectual i especulatiu. Diccionari per a ociosos adopta la forma d'un diccionari sistemàtic, a la manera de Voltaire, amb una estructura basada en assajos breus i aforismes. Aquesta etapa destaca per la llibertat formal, l'estil... Continuar leyendo "Joan Fuster: Anàlisi de "Diccionari per a ociosos" i l'Assaig Català" »

1. Os Problemas da Sociedade Industrial

A Revolución Industrial e o capitalismo trouxeron consigo unha serie de problemas para unha das clases sociais que xorde: o proletariado. O obxectivo máximo de todo empresario é o de **reducir gastos** e aumentar os beneficios. Por iso, os traballadores operaban en condicións insalubres, o que provocaba frecuentes enfermidades.

Ao obreiro esixíaselle arredor de 14 horas diarias de traballo (mesmo domingos e festivos, aínda que en ocasións se reducían a algunhas horas estes días), chegando ás veces ata as 18 horas con breves tempos de descanso para comer. O salario de miseria apenas cubría as necesidades máis vitais e ademais variaba, podendo subir, aínda que o máis frecuente era que descendese... Continuar leyendo "A Orixe do Movemento Obreiro: Ideoloxías, Loita de Clases e as Internacionais (Séculos XIX-XX)" »

Desarrollo Económico y Estancamiento Político

Los años sesenta y comienzos de los setenta fueron de un importante desarrollo económico en España; hombres próximos al Opus Dei y políticos con sólida formación técnica controlaron los gobiernos. Este período es conocido como autoritario-tecnocrático.

Los Planes Económicos

Los problemas económicos que venía arrastrando España evidenciaban la necesidad de dar a la economía un giro radical. Las medidas adoptadas dieron buenos resultados.

Plan de Estabilización de 1959

Fue un programa de reformas realizado por un equipo de ministros y de altos cargos técnicos (tecnócratas) que contó con el apoyo del Fondo Monetario Internacional. Su objetivo era establecer un modelo basado en la liberalización... Continuar leyendo "Desarrollo Económico y Transformación Social en España: 1960-1975" »