Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

"Diccionari per a ociosos": Trajectòria i Primera Etapa de Fuster

Diccionari per a ociosos s'inscriu dins de la primera etapa de Joan Fuster, centrada en l'assaig humanístic, que és el vessant més destacat de la seva producció. Aquesta obra reflecteix una temàtica intemporal i universal, amb reflexions sobre l'ésser humà influïdes per l'humanisme contemporani. A diferència d'altres etapes més centrades en la història cultural o la política valenciana, aquesta fase es caracteritza pel to més personal, intel·lectual i especulatiu. Diccionari per a ociosos adopta la forma d'un diccionari sistemàtic, a la manera de Voltaire, amb una estructura basada en assajos breus i aforismes. Aquesta etapa destaca per la llibertat formal, l'estil... Continuar leyendo "Joan Fuster: Anàlisi de "Diccionari per a ociosos" i l'Assaig Català" »

1. Os Problemas da Sociedade Industrial

A Revolución Industrial e o capitalismo trouxeron consigo unha serie de problemas para unha das clases sociais que xorde: o proletariado. O obxectivo máximo de todo empresario é o de **reducir gastos** e aumentar os beneficios. Por iso, os traballadores operaban en condicións insalubres, o que provocaba frecuentes enfermidades.

Ao obreiro esixíaselle arredor de 14 horas diarias de traballo (mesmo domingos e festivos, aínda que en ocasións se reducían a algunhas horas estes días), chegando ás veces ata as 18 horas con breves tempos de descanso para comer. O salario de miseria apenas cubría as necesidades máis vitais e ademais variaba, podendo subir, aínda que o máis frecuente era que descendese... Continuar leyendo "A Orixe do Movemento Obreiro: Ideoloxías, Loita de Clases e as Internacionais (Séculos XIX-XX)" »

Desarrollo Económico y Estancamiento Político

Los años sesenta y comienzos de los setenta fueron de un importante desarrollo económico en España; hombres próximos al Opus Dei y políticos con sólida formación técnica controlaron los gobiernos. Este período es conocido como autoritario-tecnocrático.

Los Planes Económicos

Los problemas económicos que venía arrastrando España evidenciaban la necesidad de dar a la economía un giro radical. Las medidas adoptadas dieron buenos resultados.

Plan de Estabilización de 1959

Fue un programa de reformas realizado por un equipo de ministros y de altos cargos técnicos (tecnócratas) que contó con el apoyo del Fondo Monetario Internacional. Su objetivo era establecer un modelo basado en la liberalización... Continuar leyendo "Desarrollo Económico y Transformación Social en España: 1960-1975" »

L'Estil de Joan Fuster: Funció i Característiques Essencials

Una de les aportacions més importants de Joan Fuster a la literatura catalana és com fa servir el seu estil per convertir la seva prosa en una eina fàcil per pensar, discutir i llegir de manera entretinguda. Un dels seus referents en l'estil va ser l'escriptor empordanès Josep Pla, qui va ser amic i mentor de Fuster.

Encara que la funció de tots els textos és provocar la reflexió i el dubte, animant el lector a qüestionar-se i no a conformar-se amb veritats establertes, en aquest fragment les característiques destacades són:

• Prosa per a la Reflexió i el Debat

  Ser i Lectura: Frases Curtes i Punyents

  Fuster fa servir frases curtes i punyents que no necessiten gaire argumentació,

Renovació Teatral: Postguerra als Anys 70

Durant la postguerra, l'activitat teatral estava totalment controlada per la dictadura, la qual va imposar el teatre en llengua castellana. Durant les dècades dels 50 i 60, el franquisme va començar a autoritzar algunes obres en la nostra llengua. Malgrat els entrebancs que hagueren de passar, a Barcelona es va produir una certa recuperació del teatre. Tanmateix, a València es vivia una situació de diglòssia, ja que el teatre humorístic es representava en valencià, però el culte es representava en castellà. Durant els anys 60, en els cercles universitaris es va començar a fer un nou teatre independent amb corrents surrealistes i avantguardistes, entre d'altres. En la dècada dels 70, van... Continuar leyendo "Evolució del Teatre Català: Postguerra als Anys 70" »

Noucentisme català (1906–1923): definició

Noucentisme va ser un moviment cultural i polític català que va sorgir com a alternativa directa al modernisme entre els anys 1906 i 1923. Liderat per intel·lectuals burgesos vinculats a la política, aquest corrent defensava l'ideal de la "Catalunya-ciutat" sota els principis del classicisme: ordre, mesura i harmonia. S'estableix que el moviment s'inicia l'any 1906 amb la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i el "Glossari" d'Eugeni d'Ors al diari La Veu de Catalunya, i que finalitza amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

Context històric i institucional

L'any 1906 va marcar el triomf del catalanisme polític amb la formació de la "Solidaritat Catalana" i amb la publicació... Continuar leyendo "Noucentisme català (1906–1923): idees, institucions i literatura" »

1. Cantigas de Amor

As cantigas de amor son as máis influenciadas pola tradición da lírica cortesá provenzal. A súa estrutura e temas están impregnados dunha concepción idealizada do amor, onde o suxeito poético, normalmente un home, expresa o seu sufrimento e desexos por unha dama inalcanzable ou que o despreza. Nestas cantigas, o eu lírico asume unha postura de sufrinte e submisión, onde as emocións están profundamente marcadas pola distancia, o silencio ou a frialdade da amada.

A linguaxe das cantigas de amor é moi simbólica e adoita utilizar figuras literarias como a metáfora, a personificación ou a comparación para falar do desexo e da dor. O poeta utiliza un rexistro sofisticado, de corte cortesán, e en xeral non se mostran... Continuar leyendo "Lírica Galego-Portuguesa: Tipos e Características das Cantigas Medievais" »

Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina va ser un moviment literari destacat a les Illes Balears a principis del segle XX, encapçalat per Miquel Costa i Llobera i influït per la Renaixença catalana. Va abraçar una tendència classicitzant amb impacte en el Noucentisme. Altres escriptors: Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. La revista La Nostra Terra va ser clau per a la seva difusió.

Característiques

Segueix models clàssics, amb poesia formal i musical. S'oposa a la teoria espontània de Maragall i retrata temes mediterranis amb perspectiva humanista. Va néixer a Mallorca durant la Renaixença, però la seva evolució va ser limitada per la manca d'una burgesia a les illes. És diferent del Noucentisme... Continuar leyendo "Escola Mallorquina i Noucentisme: Literatura Catalana" »