Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

L'Estil de Joan Fuster: Funció i Característiques Essencials

Una de les aportacions més importants de Joan Fuster a la literatura catalana és com fa servir el seu estil per convertir la seva prosa en una eina fàcil per pensar, discutir i llegir de manera entretinguda. Un dels seus referents en l'estil va ser l'escriptor empordanès Josep Pla, qui va ser amic i mentor de Fuster.

Encara que la funció de tots els textos és provocar la reflexió i el dubte, animant el lector a qüestionar-se i no a conformar-se amb veritats establertes, en aquest fragment les característiques destacades són:

• Prosa per a la Reflexió i el Debat

  Ser i Lectura: Frases Curtes i Punyents

  Fuster fa servir frases curtes i punyents que no necessiten gaire argumentació,

Renovació Teatral: Postguerra als Anys 70

Durant la postguerra, l'activitat teatral estava totalment controlada per la dictadura, la qual va imposar el teatre en llengua castellana. Durant les dècades dels 50 i 60, el franquisme va començar a autoritzar algunes obres en la nostra llengua. Malgrat els entrebancs que hagueren de passar, a Barcelona es va produir una certa recuperació del teatre. Tanmateix, a València es vivia una situació de diglòssia, ja que el teatre humorístic es representava en valencià, però el culte es representava en castellà. Durant els anys 60, en els cercles universitaris es va començar a fer un nou teatre independent amb corrents surrealistes i avantguardistes, entre d'altres. En la dècada dels 70, van... Continuar leyendo "Evolució del Teatre Català: Postguerra als Anys 70" »

Noucentisme català (1906–1923): definició

Noucentisme va ser un moviment cultural i polític català que va sorgir com a alternativa directa al modernisme entre els anys 1906 i 1923. Liderat per intel·lectuals burgesos vinculats a la política, aquest corrent defensava l'ideal de la "Catalunya-ciutat" sota els principis del classicisme: ordre, mesura i harmonia. S'estableix que el moviment s'inicia l'any 1906 amb la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i el "Glossari" d'Eugeni d'Ors al diari La Veu de Catalunya, i que finalitza amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

Context històric i institucional

L'any 1906 va marcar el triomf del catalanisme polític amb la formació de la "Solidaritat Catalana" i amb la publicació... Continuar leyendo "Noucentisme català (1906–1923): idees, institucions i literatura" »

1. Cantigas de Amor

As cantigas de amor son as máis influenciadas pola tradición da lírica cortesá provenzal. A súa estrutura e temas están impregnados dunha concepción idealizada do amor, onde o suxeito poético, normalmente un home, expresa o seu sufrimento e desexos por unha dama inalcanzable ou que o despreza. Nestas cantigas, o eu lírico asume unha postura de sufrinte e submisión, onde as emocións están profundamente marcadas pola distancia, o silencio ou a frialdade da amada.

A linguaxe das cantigas de amor é moi simbólica e adoita utilizar figuras literarias como a metáfora, a personificación ou a comparación para falar do desexo e da dor. O poeta utiliza un rexistro sofisticado, de corte cortesán, e en xeral non se mostran... Continuar leyendo "Lírica Galego-Portuguesa: Tipos e Características das Cantigas Medievais" »

Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina va ser un moviment literari destacat a les Illes Balears a principis del segle XX, encapçalat per Miquel Costa i Llobera i influït per la Renaixença catalana. Va abraçar una tendència classicitzant amb impacte en el Noucentisme. Altres escriptors: Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. La revista La Nostra Terra va ser clau per a la seva difusió.

Característiques

Segueix models clàssics, amb poesia formal i musical. S'oposa a la teoria espontània de Maragall i retrata temes mediterranis amb perspectiva humanista. Va néixer a Mallorca durant la Renaixença, però la seva evolució va ser limitada per la manca d'una burgesia a les illes. És diferent del Noucentisme... Continuar leyendo "Escola Mallorquina i Noucentisme: Literatura Catalana" »

A Situación de Partida

Para a elaboración do presente informe, a comisión relatora partiu da

necesidade de considerar a situación actual de partida, desde a que propoñer

as perspectivas do presente e os desafíos para o futuro. Todo iso hai que

contextualizalo ademais nun proceso de desenvolvemento do tecido teatral

que, en Galicia, sempre padeceu eivas substantivas, entre as que quizais a

máis importante sexa que os creadores escénicos xamais tiveron un acceso

natural aos espazos de creación e produción, sendo os teatros espazos para a

exhibición e nunca polos de creación e dinamización.

Pero igualmente hai que destacar o feito de que as artes escénicas gozan en

Galicia de moi pouca visibilidade, en especial aquelas que pola súa natureza

implican... Continuar leyendo "Desafíos y Oportunidades de las Artes Escénicas en Galicia" »

El Segle d'Or valencià: esplendor cultural

El segle XV és conegut com el Segle d'Or valencià, una etapa de gran esplendor cultural, política i econòmica. El Regne de València es convertí en el centre més important de la Corona d'Aragó, fet que afavorí el desenvolupament de la literatura. Destaquen escriptors com Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Jaume Roig i Sor Isabel de Villena.

A més, València es consolidà com un gran port comercial europeu i visqué un important creixement arquitectònic i cultural. També s'hi imprimí el primer llibre de la península Ibèrica.

Ausiàs March: el poeta de la lírica medieval

Ausiàs March és el poeta més destacat de la lírica medieval valenciana. Procedia d'una família... Continuar leyendo "Guia completa sobre el Segle d'Or valencià i els seus autors" »

A DITADURA DE PRIMO DE RIVERA. 1923-1930

CAUSAS EXPLICATIVAS DO GOLPE DE ESTADO E APOIOS

• Conflitividade social, inestabilidade política pola fragmentación dos partidos dinásticos. A investigación sobre o Desastre de Annual e o descontento do exército. A presentación de Primo de Rivera como o cirurxián de ferro.
• Apoio do exército, burguesía, oligarquía agraria, Igrexa, Rei

CARACTERÍSTICAS DO DIRETORIO MILITAR

• Imposición de medidas represivas. Estado de Guerra, supresión Constitución, Ilegalización comunistas, anarquistas e nacionalistas.
• Militarización das Institucións. Delegados gobernativos
• “Descuaje do caciquismo”, Estatutos Municipal e Provincial
• Intervención do Estado na economía e relacións laborais. Consello de Economía