El Rol de la Dona i la Modernitat a 'Curial e Güelfa'

Les dones: el motor de l'acció a "Curial e Güelfa"

Curial és l'heroi de la novel·la i, al llarg de l'obra, evoluciona socialment i psicològicament. Però Curial no ho hauria aconseguit sense la intervenció de les dones. Encara que la Güelfa sigui un personatge que no evoluciona gens, és qui permet que Curial comenci la seva vida cavalleresca, proporcionant-li tots els diners que necessita per aconseguir el seu amor. La Güelfa sap el que vol; és una dona intel·ligent, molt bella i culta. Sense ella, Curial hauria estat un no-ningú.

Una altra dona que empeny el protagonista és Laquesis. És la dona més ben descrita de la novel·la per la seva gran bellesa, que captiva Curial i provoca la gelosia, l'enuig i el menyspreu de la Güelfa envers ell. I encara Festa, la donzella de la Güelfa, que no té un protagonisme gaire destacat, però que acompanya Curial durant molt de temps i entre ells dos s'estableix una amistat molt humana, en contrast amb la relació distant que Curial sempre manté amb la Güelfa.

Però la dona més sensual i decisiva de la novel·la és Càmar, la filla de Fàraig, que se suïcida per Curial i permet que ell aconsegueixi la riquesa que necessita per progressar socialment sense haver de demanar res més a la Güelfa. Al costat d'aquest paper rellevant de les dones, els personatges masculins, excepte el protagonista, queden sempre en un segon terme. Aquesta novel·la no avançaria gens sense el paper motor de les dones.

Una mentalitat a cavall de dues ideologies

Tot i que Curial e Güelfa és una novel·la, l'autor anònim hi va incloure petits elements amb una base real documentada. A més de noms reals de cavallers, hi trobem la presència de reis, prínceps i emperadors de la història del segle XIII, que és quan transcorren els fets de la novel·la. Tot el que hi passa no s'aparta gairebé mai de la lògica ni de la versemblança i, quan ho fa, queda justificat com un somni, una visió o una tècnica literària. L'autor es va deixar influir més pel pes de la tradició clàssica, per la literatura italiana contemporània i per la tradició catalana de Llull.

És una obra d'una ideologia encara molt medieval, perquè la relació amorosa principal que s'estableix entre Curial i la Güelfa no deixa de ser un pacte de vassallatge, reflex de l'amor cortès dels trobadors. En l'obra no hi falta la figura dels lausengiers trobadorescos, els ancians envejosos. Al costat d'això, tenim, per exemple, el personatge de Festa, que estableix un vincle d'amistat molt sincera i humana amb el protagonista.

Símptomes de modernitat

• L'ascens del jove cavaller.
• La relaxació moral del segle XV i l'atmosfera sensual.
• El somni de Curial (al·legories).
• Les característiques pròpies de la novel·la cavalleresca: versemblança, temps i geografia coneguts, limitacions de l'heroi i absència de fantasia.