Característiques de l'assaig de Joan fuster
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,19 KB
1) L’assaig en el s. XX. Característiques del génere
Breu panorama històric: Es tracta d'un gènere deliberatiu interior. L'assagista comenta i Evalua reflexiona sobre la seua apreciació d'aquella realitat. L'assaig es una prosa d'idees amb forta base argumentativa, on l'autor tracta de definir les seues idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d'escepticisme. Història de l'assaig: els seus precedents en l'antiga didàctica i en alguns autors clàssics com Plató i Plutarc. És creu que el primer escriptor en qui és conjugà l'amenitat literària amb el contingut ideològic fou Montaigne, creador dels primers "Essais". Malgrat que certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig no assolí plena identitat fins el Renaixement, com a conseqüència de l'actitud racionalista I dialèctica de l'especialització del coneixement humà. Fou conreat tant pels humanistes com pels il·lustrats del Segle XVIII. Foren decisives les aportacions de Voltaire, Diderot i altres enciclopedistes francesos. Durante el Segle XIX Om Om continuar dedicant-s'hi especialment a Anglaterra. Amb la revolució industrial esdevé més absoluta la diferenciació entre l'assaig I el tractat científic o erudit. Com a conseqüència l'assaig esdevingué cada vegada més literari i menys científic. En són exemples les obres de Croce y Toynbee. Al Segle XX, després de la Segona Guerra Mundial s'ha produït una nova florida del gènere i el retorn a la seua concepció més humanista. Trobem assaigs de biòlegs com Jaén Rostand, de físics com Max Planck, de psicòlegs com Erich Fromm per exemple. L'assaig més moralitzant, Més clàssic i polèmic, ha estat conreat per Jean Paül Satre, Albert Camús i altres. Característiques: És caracteritza pels trets següents: prosa molt argumentativa, amb voluntat de creació literària, la qual comparteix amb el periodisme i altres gèneres, textos breus ho, si són extensos, fragmentats (el bon assaig s'ha de llegir a trossos, perquè molts dels seus fragments tenen interès autònom), El seu to és de reflexió personal, i analitza lliurament els temes. Llenguatge i estil: l'assaig guarda'm la conversa un cert parentiu soterrat. Veus o registres diferents s'entrecreuen en un mateix text. Aquest dialoguisme es manifesta, com a autodiàleg, hi dóna el discurs la seua característica estructura de ziga-zaga, per mitjà de connectors metadiscursius què matisen la validesa de les idees o de les paraules expressades. Altres trets són els interrogants, les revisions matisacions, les cometes, les cursives, els incisos..., recursos ja esmentats que confereixen espessor a l'enunciat A més de permetre la introducció del punt de vista de l'emissor en el discurs d'altres veus que han opinat sobre el tema. La paradoxa i la ironia són figures claus de l'escriptura assagística. La ironia no pot ser explicada sense atendre la seua dimensió pragmàtica: no hi pot haver ironia sense context. La paradoxa consisteix a formar expressions aparentment contradictoris. Els textos assagístics l'estructura textual que predomina és la argumentativa encara que podem incloure-hi seqüències descriptives o narratives. L'assaig buscar la persuasió través de l'argumentació raonada.
2) Joan Fuster
: Joan Fuster i Orells, advocat i escriptor es la figura culminant de l'assaig en la historia de la nostra literatura. A partir de 1952 comença la seua activitat literaria en él periodisme i es profesionalitza com a escriptor. Fuster es dona a coneixer primerament com a poeta amb la publicació dels llibres Sobre Narcís, Ales o mans i Escrit per al silenci. Voluntariament va deixar d´escriure versos i de publicar-ne. Fuster es un antoleg de prosa i poesía. Un altre camp d´interes per a Fuster es el de la historia i la crítica literaria. Hi ha dos nuclis: els clàssics valencians i la literatura contemporánea. Pero la dedicació literaria de Joan Fuster s´ha centrat, sobretot l´assaig, el qual esdevé el seu vehicle de comunicació preferent. L´assaig fusteria constitueix un intent d´aprofitar en el coneixement de l´home. Fuster es un humanista del Segle XX que incorpora qualsevol fet per anecdotic o quotidià que siga,sobre el qual aplia l´esforç de comprensió la seua mentalitat critica i en l´actitud racionalista típica del pensador tracta de construir una literatura d´idees. Joan Fuster l´assagista peninsular mes important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra es pot clasificar en tres blocs: a)obres de tematica humanística i general, en aquest llibres Fuster tracta temes que van de la historia a la política, passant per diversos aspectes de la vida cutural i quotidiana. B)obres destinades a reflexionr i investigar sobre la identitat col.Lectiva dels valencians, llibres basics per al coneixement de la historia, la cultura iels problemas d´identitat nacional del País Valencíà. C) obres de critica i d´historia literaries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als classics medievals valencians com Ausias March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estelles. L´assaig fusteriá presenta moltes formes: l´article i el diccionari filosofic, el diari, l´aformisme i la monografía. Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la vountat de comprende un fet un problema, d´establir a partir d´ell un examen de conciencia. La producció literaria de Fuster es una referencia estimulant de normalitat cultural. En Nosaltres els valencians, l´assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians coma col.Lectivitat. El resultat constava un país província i despersonalitzat que no te cnsciencia de ser-ho i que prefereix viure topic en coptes de plantejar-se la seua realitat i també en una critica de les insuficiéncies de la Renaixença valenciana. La influencia de Nosaltres els valencians des de la seua publicació el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El moviment nacionalista i cívic es va posar en marxa paral.Lelament al cultural. A dinamitzar-lo i potenciar-lo va contribuir l´arribada a la universitat de València de molts joves que venien dels pobles i que no havien perdut la llengua propia.