Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Karl Marx: Filòsof alemany i teòric del socialisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,28 KB

Karl Marx: Filòsof alemany i teòric del socialisme

El present text pertany a Karl Marx, filòsof alemany, pensador materialista i principal teòric del socialisme, del segle XIX a l'època de la Revolució Industrial, i té per idea central....(tesi)... des de la seva perspectiva... (concepció filosòfica)... Abans d'endinsar-nos en el contingut del text, i per tal d'assolir una correcta comprensió del mateix, és convenient fer esment a una sèrie de factors històrics així com d'influències intel·lectuals que condicionen el pensament de Marx. En relació al context històric, Marx viu el període de la Revolució Industrial on es produeix un canvi absolut en la manera de viure, produir i treballar, així com una nova configuració de

... Continuar leyendo "Karl Marx: Filòsof alemany i teòric del socialisme" »

Euskal Literatura eta Kultura Oharrak Laburpenak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,39 KB

Lore-jokoak

XIX. mendean antolatutako kultura-jardunaldiak izan ziren, musika, dantza eta batik bat euskal poesia barne hartzen zituztenak. Jatorria Katalunia eta Valentziako Erkidegoan dute. Antoine d'Abbadiek asmatu zituen. Sariak: lorea, ontzako urrea eta makila. Lapurdin antolatu ziren lehen aldiz.

Peru Abarka

Juan Antonio Mogelek idatzi zuen. Euskaraz dago, sarrera izan ezik. Markinako aldaeran oinarrituta dago. Oso trama eskasa du; pertsonaiek ia ez dute hasiera, garapen eta amaiera duen istorio bat osatzen; bestetik, leku eta denbora-aipu minimoak ere ez ditu.

Joanes Leizarraga, Euskal Prosalaria

Testu berria idatzi zuen. Hizkera aztergaia da hasierako zatian (estiloa). Bere nahia ahalik eta gehienek ulertzeko moduko euskara aukeratzea zen.... Continuar leyendo "Euskal Literatura eta Kultura Oharrak Laburpenak" »

El Racionalismo: Descartes, Spinoza y Leibniz

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,11 KB

El Racionalismo

Racionalismo es el nombre que recibe la corriente filosófica promovida por Descartes, a la que pertenecen también el holandés Spinoza, el alemán Leibniz e incluso el también francés Pascal.

Las características comunes del racionalismo pueden ser sintetizadas en las siguientes:

  1. La confianza en la posibilidad de fundar una ciencia universal capaz de dar respuesta a cualquier tipo de problema tomando como modelo la ciencia matemática.
  2. El razonamiento axiomático deductivo, propio de la matemática, requiere la identificación de los axiomas básicos y la garantía de que sean verdaderos.
  3. Estos principios, axiomas o primeras verdades no pueden ser encontrados mediante el conocimiento sensorial, sino derivados exclusivamente de
... Continuar leyendo "El Racionalismo: Descartes, Spinoza y Leibniz" »

Influència de les llengües en la configuració del català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,64 KB

Substrat

Abans de l'arribada dels romans, diversos pobles (indoeuropeus procedents del nord, grecs, fenicis) s'havien establert al nord-est de la P.I. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i després en la configuració del català; avui dia encara resten lèxics d'aquestes llengües. Al voltant del segle VI aC, com a resultat de la mescla de cultures, neix una civilització autòctona: ibers. Aquesta civilització, juntament amb els pobles d'origen basc, formen el substrat iberobasc, el qual va influir més en el llatí-català posterior. Exemples de lèxic procedent del substrat: - Indoeuropeus: Lèxic: trencar, banya. Topònims: Besalú, Verdú. - Grecs: Lèxic: palangre, calaix. Topònims: Empúries, Roses. - Fenicis:... Continuar leyendo "Influència de les llengües en la configuració del català" »

Explica les característiques més importants de la producció poètica de salvador espriu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,77 KB

El tema de la mort serà a partir d'aquí constant en les seves obres. Laia(1932), Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc(1935) ens situen en un espai arenyenc anterior a la creació del mite de Sinera. I Miratge a Citerea(1935) de to líric. Al 1939 redacta la primera versió d'una obra de teatre, Antígona, a partir del text clàssic de Sòfocles. Una altra obra de teatre és Primera història d'Esther(1948). En els anys de postguerra, se centra en la poesia, i és quan impacta com escriptor. Amb la mort de Riba, Espriu va ser reconegut com autoritat poètica i moral del país. Respecte a la seva poesia, el primer llibre fou Cementeri de Sinera(1946). Les cançons d'Ariadna (1949) es un recull de 33 poemes satírics.

CEMENTERI DE SINERA

Obra

... Continuar leyendo "Explica les característiques més importants de la producció poètica de salvador espriu" »

Análisis de la literatura gallega: del exilio a la actualidad

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8,18 KB

1. Literatura gallega del exilio

1.1. Poesía

1.1.1. Temas característicos de la poesía de Lorenzo Varela:

  • Todos los temas mencionados son propios de su obra poética.

1.1.2. Temas recurrentes en la poesía del exilio:

  • La denuncia social.
  • La reflexión sobre el drama de los emigrantes y exiliados gallegos.
  • La reivindicación de la dignidad y del pasado histórico de Galicia.

1.1.3. Características de la obra poética de Luís Seoane:

  • La subordinación de la expresión al mensaje.
  • El tono épico (presente solo en Fardel de eisiliado).

1.1.4. Obras y autores:

  • Lorenzo Varela: Catro poemas para catro gravados, Lonxe.
  • Luis Seoane: As cicatrices, Fardel de eisiliado, Esquema de Farsa, Na brétema, Sant-Iago, A maior abondamento, A soldadeira.
  • Ramón de Valenzuela:
... Continuar leyendo "Análisis de la literatura gallega: del exilio a la actualidad" »

Límits de l'adolescencia Joan fuster

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,52 KB

Com en el cas de la poesia, convé recapitular una miqueta la informació que them anat proporcionant sobre Tassaig en les unitats anteriors. Després, ens centrarem en das assagistes valencians molt influents. Joan Fuster i Joan Francesc Mira

En primer lloc, has de recordar que l'assaig és el quart gran genere literari, al costat de la narrative, la poesia i el teatre. Es caracteritza perquè s'escriu en prosa i perquè l'autor parla en nom propi, adoptant una actitud persuasiva per a traslladar al lector la seua opinió, que pot tractar sobre temes molt diversos. Per tant, convencionalment, l'assaig exclou la ficció i hi predomina Cargumentació, ja que l'objectiu principal és el debat intel·lectual Aquest debat es pot plantejar des de

... Continuar leyendo "Límits de l'adolescencia Joan fuster" »

Joan fuster tematica humanista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,97 KB

1.  VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE Joan FUSTER EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA.Durant el període de postguerra, època franquista en què la cultura i la llengua dels catalans fou prohibida, es desenvolupa part de l’obra de Joan Fuster ( Sueca 1922-1992). Fuster és conegut, sobretot, com a assagista. Per a ell, l’assaig és revisar-se les idees, tot partint del dubte i racionalitzant-lo per acostar-se a l’aproximació de la veritat, que sempre és limitada.

L’escriptura de Fuster és un diàleg amb ell mateix i amb el lector. Pensa que l’assagista ha d’agitar les idees, ha de parlar dels problemes de cada dia, del seu temps i de la seua societat, ha de reflexionar i ha d’aconseguir que els lectors s’interessen per allò

... Continuar leyendo "Joan fuster tematica humanista" »

El Discurs Dramàtic i els Gèneres Teatrals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,29 KB

El Discurs Dramàtic

El discurs dramàtic és aquell missatge que el dramaturg imagina i vol transmetre com una acció que ha de ser representada per uns actors. S'escriu un text teatral, en prosa o vers, on hi ha els diàlegs dels personatges i les acotacions escèniques, i mitjançant l'escenificació el text es converteix en discurs dramàtic. Així, l'espectador pot percebre ell mateix el desenvolupament de l'acció. L'obra dramàtica està feta per ser representada en forma d'espectacle, per això necessita una unitat d'assumpte, per evitar que els espectadors es distreguin; dinamisme, per mantenir l'interès de l'espectador. Aquest interès pot néixer de l'acumulació de fets o la complicació de la trama; el dramaturg crea personatges... Continuar leyendo "El Discurs Dramàtic i els Gèneres Teatrals" »

Ramon Llull: Vida, obra i influència en la literatura europea

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,67 KB

Ramon Llull: Vida i obra

Ramon Llull va néixer a Palma el 1232 i va morir a mar (Mallorca) el 1316. Va ser a la cort de Jaume II, on va assimilar ideals de cavalleria i fin'amors. Després de 30 anys de conversió, va escriure un total de 265 obres en català, llatí i àrab. Va crear el Col·legi de Llengües a Miramar i va fer viatges de predicació per Àfrica del Nord. Va ser capturat pels àrabs el 1315 i va ser martiritzat i assassinat.

Obra poètica

  • La poesia amorosa no s'ha conservat.
  • Poesia autobiogràfica: Narració de sentiments i fracassos en textos sincers com 'Lo deshonort' i 'Cant de Ramon'.
  • Poesia religiosa: Convertia temes profans en temes religiosos i va escriure 'Llibre d'Evast e Blanquerna'.

Obra mística

Va fusionar l'home amb... Continuar leyendo "Ramon Llull: Vida, obra i influència en la literatura europea" »