Què és la variació geogràfica? Definició i exemples
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,34 KB
1. Què és la variació geogràfica? Definició de geolecte
Un geolecte és una varietat d’una llengua que es limita a una àrea geogràfica concreta. Tot i que sovint se l’anomena dialecte, també es coneix com a varietat regional, territorial o geogràfica. Es distingeixen per trets fonètics, lèxics, morfològics o sintàctics que els diferencien d'altres dialectes. Els dialectes d’una mateixa llengua són, almenys, parcialment intercomprensibles. Els lingüistes dibuixen línies en mapes, anomenades isoglosses, que delimiten l’àrea de cada característica lingüística específica, com la palatalització de consonants davant vocals.
2. Variació geogràfica de la llengua catalana
Les diferents modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic constitueixen la variació geogràfica o el que tradicionalment s’ha anomenat variació dialectal. Els dialectes geogràfics són, doncs, el conjunt de modalitats d’una llengua que es parlen al llarg d’un territori.
Aquestes variacions poden sorgir de migracions, fronteres o diferències entre zones rurals i urbanes. Les varietats geogràfiques d’una llengua s’anomenen geolectes o dialectes geogràfics (usar el mot dialecte tot sol pot crear confusió, ja que també designa les varietats socials, generacionals, etc.). Un geolecte és el conjunt de trets lingüístics comuns i propis d’una àrea geogràfica, en oposició a altres àrees de la mateixa llengua. La frontera lingüística entre un dialecte i l’altre s’anomena isoglossa.
Què canvia en un geolecte?
- Pronúncia: (ex.: català oriental vs. occidental).
- Lèxic: (paraules diferents per a un mateix concepte).
- Morfosintaxi: (estructures gramaticals pròpies).
Els principals geolectes catalans són el septentrional, el central, el balear, l’alguerès, el nord-occidental, el tortosí i el valencià. Per exemple, al català nord-occidental s’utilitzen els articles “lo” i “los”; en canvi, en el català balear s’utilitza l’article salat. En el valencià, les vocals a/e es pronuncien tal com s’escriuen, però en el balear, la a/e es confonen en [ə].