Joan Maragall i l'Escola Mallorquina: Guia Literària

Joan Maragall (1860-1911)

Enaltiment de la vida, impressionat pel vitalisme de Nietzsche. Entre 1888 i 1893, escriu poesia optimista condicionada per la situació política (destaca el poema Paternal, sobre la bomba del Liceu).

Escriu les Visions per recuperar mites catalans (el Comte Arnau, el Mal Caçador, Joan de Serrallonga...) amb trets bàsics: superació, optimisme i vitalisme.

Cants: poemes catalanistes on adopta la veu de la col·lectivitat. Els més importants són El cant de la senyera i La diada de Sant Jordi.

El Comte Arnau (1900-1906-1911)

Obra escrita durant la seva estada a Sant Joan de les Abadesses, tracta temes espirituals. El Comte Arnau és un jove artista modernista que s'enfronta a la societat. És un home d'acció, condemnat a cavalcar eternament per seduir Adalaisa.

• 1a part: Passió d'Arnau per Adalaisa (influència vitalista de Nietzsche).
• 2a part: Vaga per muntanyes, cerca la salvació (etapa de reflexió sobre les seves creences).
• 3a part: Defalliment del Comte Arnau, cansat de mirar desgràcies. La veu dolça d'una pastora que canta la cançó del Comte Arnau el redimeix.

Altres obres destacades

Nausica i traducció dels Himnes Homèrics: Maragall s'intenta apropar als noucentistes amb la recreació en vers de l'enamorament de Nausica per Ulisses.

El Cant Espiritual: Després de la Setmana Tràgica i la repressió dels manifestants, els articles de Maragall reflecteixen una crisi profunda. És una conversa del poeta amb Déu: la tensió entre el cel i la terra d'un creient.

L'Escola Mallorquina (segona meitat s. XIX)

El primer teoritzador fou Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894), qui va aportar la visió de Mallorca a la Renaixença i va crear una concepció poètica pròpia de l'escola.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Sacerdot des de 1888, va participar en els Jocs Florals i es va dedicar al ministeri sacerdotal. Obres clau:

• 1885: Poesies (to romàntic mesurat, preocupació per la perfecció formal).
• 1906: Horacianes (ressons clàssics, allunyat del romanticisme, planteja el problema de la inspiració poètica).

Joan Alcover (1854-1926)

Amb inspiració dels lírics castellans i una vida política fallida, la mort dels seus dos fills i la dona el va portar a escriure en català. Obres destacades: Poemes bíblics (1909) i Cap al tard (1918). La seva creació es regeix per tres lleis: sinceritat, claredat i realitat.

Gabriel Alomar (1873-1941)

Escriptor i crític literari influït pel parnassianisme (serenor clàssica, llengua elaborada) i el decadentisme. El 1912 publica La columna de foc, on reflecteix el seu somni d'una societat millor i la seva preocupació per la forma del vers.