Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Context Històric i Social del Modernisme

• Finals del segle XIX i principis del segle XX.

• Revolució Industrial: creixement de la burgesia i desenvolupament urbà.

• Consolidació del catalanisme cultural i polític.

• Reacció contra el Realisme i el Naturalisme.

• Influència de corrents artístics europeus: Art Nouveau, Simbolisme, Parnassianisme, Prerafaelitisme.

Context Detallat del Modernisme (1892-1911)

• Període: 1892-1911.

• Moviments europeus equivalents:

  • Art Nouveau (França)

  • Modern Style (Anglaterra)

  • Jugendstil (Alemanya)

• Objectiu: Modernitzar la cultura catalana.

Situació Històrica i Social

• Conflicte colonial (pèrdua de les darreres colònies) → conseqüències:

  • Inestabilitat econòmica.

  • Reducció de la producció.

  • Increment de l'atur.

  • Èxode rural (

L'Humanisme i el Renaixement a Catalunya

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or, mantenint la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es nota ja en el segle XIV, en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixentista: Obres Clau" »

(Juan 12:49) porque no he hablado de mi propio impulso, sino que el Padre mismo, que me ha enviado, me ha dado mandamiento en cuanto a qué decir y qué hablar.

(Jeremías 1:7-8) Y Jehová pasó a decirme: No digas: Solo soy un muchacho. Antes bien, a todos aquellos a quienes te envíe, debes ir; y todo lo que yo te mande, debes hablar. ⁸ No tengas miedo a causa de sus rostros, porque: Yo estoy contigo para librarte, es la expresión de Jehová.

(Jueces 13:10) La mujer inmediatamente se apresuró y corrió y lo informó a su esposo y le dijo: ¡Mira! El hombre que vino a mí el otro día se me ha aparecido.

(Jueces 13:22) En consecuencia, Manóah dijo a su esposa: Positivamente moriremos, porque es a Dios a quien hemos visto.

(Gálatas 3:19) Entonces,... Continuar leyendo "La Palabra Divina: Mandato, Profecía y Reacción Humana" »

Poesia Cortesana Catalana

La poesia cortesana es produïa als àmbits cortesans, on repetia els tòpics trobadorescs que recreaven els valors propis de la noblesa feudal. La continuïtat dels tòpics trobadorescs en la poesia del segle XIV era una mostra del poder cultural dels reis.

Poetes de la Poesia Cortesana

• Jaume i Pere Marc: Foren dos poetes germans, oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc. Són autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès.
• Gilabert de Pròixida: Fou un poeta valencià, atestat el 1392 i mort el 1405. De la seva obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa.

Literatura Moralitzadora

Francesc Eiximenis i l'Obra Moralitzadora

Francesc Eiximenis fou un frare franciscà, nascut a Girona en una família... Continuar leyendo "Literatura i Lingüística Catalana: Conceptes Clau" »

Ramon Llull: Vida i obra

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232. Llull era un home amb una bona posició social i se n'escalfava del futur rei Jaume II. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Conreava la poesia trobadoresca, però, escrivint, va tenir una visió de Crist penjat de la creu i això el va fer convertir (sabem tot això gràcies a la Vida coetània, la seva autobiografia).

Els tres objectius de Llull

• 1r objectiu: convertir tots els infidels.
• 2n objectiu: escriure un llibre (Art) que expliqui el món des de l'òptica cristiana.
• 3r objectiu: crear escoles d'idiomes (convèncer reis i papes de la necessitat de crear aquestes escoles).

En vida de Llull, un terç de la població de Mallorca era musulmana, i dues terceres parts... Continuar leyendo "Ramon Llull, Vicent Ferrer i altres autors medievals" »

Societat:

• Piràmide social estricta: clergat (bisbes), noblesa (reis), poble (burgesos).
• Feudalisme: el senyor feudal demanava als pagesos vassallatge a canvi de terres i béns.
• Ascensió de la burgesia: al segle XII va adquirint importància, com també les ciutats.
• Importància de conceptes com honor, valor i fidelitat, representats per la cavalleria.

Cultura Medieval

• De la fragmentació del llatí sorgeixen les llengües vulgars al segle VIII. Als segles XII i XIII s'incorporaran a l'escriptura (català).
• Teocentrisme: Déu és el centre de tota la vida religiosa i seglar, i així es veurà a la literatura.
• Introducció de l’alta cultura als monestirs (literatura religiosa), a les corts (poesia trobadoresca), a la cultura popular (poemes cantats

Ausiàs March: Característiques i Estil

Principals trets de la seva obra

• Per expressar-se amb sinceritat, evita el retoricisme i escriu en català pur, no en occità.
• Usa recursos retòrics per a expressar els seus sentiments, no per demostrar que és un bon poeta.
• Conserva elements de la poesia trobadoresca: senyals, tractaments de respecte i alguns occitanismes.
• Intimisme (jo): utilitza una manera moralitzadora i didàctica d’exposar les idees sobre les maneres d’amar i el dolor que produeix l’enamorament.

Estructura temàtica i forma expositiva

• Introducció: Presentació del tema amb una situació hipotètica dura de la vida real (sovint amb una comparació).
• Explicació: Aplicació a una experiència personal o al seu estat d’ànim.
• Conclusió:

La Decadència de la Literatura Catalana

La Decadència és un moviment històric que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, durant el qual la literatura catalana experimenta un canvi tant en quantitat com en qualitat. La literatura catalana es va empobrint, a diferència de la literatura castellana, que va ser intensificada per autors com Miguel de Cervantes i Lope de Vega durant el Segle d'Or.

Característiques Històriques de la Decadència

• 1410: Martí l’Humà mor sense hereus.
• 1412: Arribada d’un nou monarca (Compromís de Casp).
• 1472: Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es casen, provocant la progressiva desaparició de la corona catalanoaragonesa.
• 1492: Descobriment d’Amèrica.

La castellanització progressiva va fer que molts autors... Continuar leyendo "Decadència de la Literatura Catalana: Renaixement i Barroc" »

A Poesía das Irmandades da Fala

Como caracterización xeral á poesía das Irmandades, pódense distinguir dúas liñas de actuación poética:

• Unha que avoga pola poesía costumista e ruralista.
• Outra que, sen fuxir sempre da temática anterior, trata outros temas e, mesmo, ás veces, tendo en conta as correntes estéticas do momento no resto de España ou de Europa.

No primeiro caso salientaría Antonio Noriega Varela e, no segundo, Ramón Cabanillas, o poeta por excelencia das Irmandades da Fala e do seu tempo.

Antonio Noriega Varela

Antonio Noriega Varela foi o primeiro escritor que serve de ponte entre a literatura do século XIX e a do século XX.

Publicou os traballos “A Virxe e a paisanaxe” e mais “Como falan os brañegos”. Como obra... Continuar leyendo "Análise da Poesía das Irmandades da Fala" »

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992)

Joan Fuster estudià dret i exercí durant un temps com a advocat. El 1944 va publicar el seu primer article; fins a la seua mort, Fuster no va parar d'escriure, de col·laborar a la premsa i de publicar. Tot i que els seus primers llibres eren de poesia, la seua obra s'ha centrat principalment en el terreny de l'assaig.

Les seues reflexions se centren en l'home i en la seua activitat creadora, i abracen diversos temes:

• Ideològics i morals
• Polítics i culturals
• De la vida quotidiana

Fuster és un moralista preocupat per l'home i la crisi que aquest pateix en un món en constant transformació. El seu mètode és l'escepticisme. Manté una independència intel·lectual que fa impossible de catalogar-lo en... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: L'assaig al País Valencià" »