Poemes en català anonims

L’amor cortés dels trobadors;Encara es coneixen temes i subgèneres en les composicions poètiques dels trobadors; el sirventés(crítica soci o polít),la pastorel·la(forma dialogada),el plany(elegia fúnebre), la cançó i el concepte de l’amor q s’hi descriu, és la composició que mes els caracteritza. És una poesia d l’amor cortés (amor recreat en una cort), q trasllada les relacions d vassallatge medievals i la seua cerimònia a les relacions amoroses (l’estimada->la midons, trobador-
>el seu vasall, el qual jura fidelitat a la dama però demana protecció i clemència). Els besos o els juraments són transalcions poètiques dls cerimonials feudals d ls relacions d vassallatge. Es limita a jugar galantment(homenagte a la bellesa i a la noblesa d’1 dama d palau). Les dames, necessàriament casades, tenen 1 posició preeminent al Castell. Els enamorats no estan lligats x les raons econò i polí amb qè es concreten els matrimonis, sinó x 1 vincle+profund i espontani d’estima i fidelitat; l’amor autèntic es l’extramatrimonial. La figura del marit gilós i gèneres com l’alba són motius molt emprats en les composicions.

Els trobadors i poetes de la corona d’Aragó;Els poetes catalans dels s XII al XV es van apuntar al conreu d la lírica trobadoresca imitant les formes, la temàtica i emprant sempre l’occità com a llengua d les composicions(raons: prestigi d la lírica 1era en romanç i aspiracions hegemòniques q els reis d la Corona tenien en terres d’Occitània). Per a aconseguir ser els senyors de les terres de l’actual migdia francés, van assumir con a pròpia com a pròpia la cultura trobadoresca dels vassalls i 1religiositat imbuïda d’ideals místics cristians, el catarisme, q s’entenia x les terres occitanes. Es parla d’1 època Alfonsina d la poesia trobadoresca durant els regnats d’Alfons i del seu fill Pere, els quals conrearen la poesia i es rodejaren de trobadors occitans i catalans. Com protegien terres i vassalls+enllà dels Pirineus, mai no van considerar estranya la llengua occitana, igual q no ho eren ni l’Aragónés ni el català. Però els papats i els francs decretaren una guerra d croada contra la religiositat dels càtars, acusada d’herètica, i les terres occitanes. En 1213, batalla de Muret, morí el rei Pere, i l’infant Jaume (Jaume I) restà captiu. Això significà el final de les aspiracions de domini dels reis catalans a Occitània, el final d la religiositat mística dels càtars i l’ocàs de l’època daurada dels trobadors. Els nostres poetes continuaren conreant aquell model poètic durant+d2 seglels en aquest costat dels Pirineus.

Els certàmens, els tractats;Des del sXIV, i a imitació del Consistori de Tolosa, s’institucionalitza i es divulga la poesia cortesana amb l’organització de certàmens poètics(+premiat;Consistori de Barcelona i les seues festes d la Gaia Ciència). El guanyador dels poetes q responien a1tema proposat amb la composició d poemes era reconegut com el millor poeta, i rebia com a premi 1flor d’or. Aquests concursos es van convocar durant molts sgls. El 1474 s’organitzà  a València 1certàmen q donà lloc a 1 d les 1ºs obres impreses a la panínsula Ibèrica:
Les obres e trobes davall scrites(lahors de la sacratíssima Verge María). Tb apareixen cançoners q recullen i difonen antologies d poemes trobadorescos(Cançoneret d Ripoll; s’inclouen tractats breus sobre gèneres i versificació provençal). En la llengua occitana es troba a faltar un domini d les estructures gramaticals, del lèxic i d les rimes necessàries a l’interior d les estrofes. Això explica la redacció del Llibre de concordances apellat diccionari(Jaume March) o el Torcimany(Luís d’Averçó). Amb el temps, la llengua dels poetes anirà impregnant-se+i+del català q parlaven quotidianament i l’expansió d la Corona x la Mediterrànea va fer q començaren a conèixer i a imitar models culturals i literaris italians(l’Stil novo, Dant).

Jordid SantJordi:Cavaller valencíà, nascut a la darreria del sXIV. Gaudí del favor i de la confiança d’Alfons el Magnànim, participà en la vida d la cort i en algunes campanyes militars x la Mediterrànea en qè s’embarcava el rei, exercí com ajuda de cambra del monarca(qui el recompensà amb rendes i amb alcaldies(Penàguila o castell d la Vall d’Uixó, q conservà fins la seua mort). Està ben relacionat amb els escriptors q freqüentaven la cort del Magnànim(Ausiàs, Andreu Febrer. Lluís d Vila-rasa, amb els quals s’embarcà el 1420 x prendre part en 1 expedició naval a Còrsega i Sardenya, famosa per ajuntar en 1vaisell les millor plomes líriques dl Segle d’Or d la nostra lit). Poc després de ser alliberat del seu captiveri napolità, morí el 1424.

Trobadors i joglras: La noblesa considerava la creació poètica una habilitat q completava la seua formació com la cavalleria i molts reis(del Casal de Bclna) compongueren poemes i mantingueren trobadors a les seues corts(Alfons I, 1162-1196, o el trobador). L’estatus del trobador era molt valorat a les corts. El trobador componia la música i els versos amb unes regles de trobar molt exigents(podia cantar o no a questes composicions). La figura del joglar q recita els poemes trobadorescos es generalitzà quan aquesta poesia traspassà els murs del castell i arribà a les places i els carrers. A banda d’actuar com acròbates o actors tbé interpreten els poemes q han compost els trobadors.Avansl’ofici d jog no estava en el mateix escalafó q el d trob però amb el temps començaren a aparèixer els trob-jog.

Ausiàs1397, Gandia- 1459, València. Fill de Pere March o  Mosén Pere March(poeta valencíà medieval) i d Leonor Ripoll(neta del senyor de Genovés), els quals es casaren en 1399. Participà en campanyes militars(organitzades per Alfons el Magànim, el rei, entre 1419 i 1424)= expecidions d Gòrsega i Sardenya, guerres contra les illes de Gerba i Quèrquens. 1425 pels seus esforços i x la seua valentia el nombrà falconer del rei i exercí aquest càrrec fins 1428. Isabel Martorell(2437)->1939, Joana Escorna(1443)1454 NO FILLS. 5Fills il·legítims; els deixà petits llegats. La difusió i les edicions de la seua obra es multiplicaren amb l’èxit de la imprenta, q ajudà a fer q fóra imitat i admirat per Garcilaso, Quevedo..., autors del Siglo de Oro de la lit castellna.

Temàt i prod;a través dels seus versos, analitza el seu món íntim ple de contradiccions, veu l’amor como una barreja de cos i d’espirit, de desig i de renúncia, de be i de mal. L’amor és el centre d la seua poesia però tb altres temes importnts; cants d’amor; lluita del poeta entre l’amor espiritual i el carnal, cants morals; parlen d la decessitat d viure cristianament x salvar l’ànima, cants de mort;6 poemes on ja vell, es lamenta x la mort d la seua dona Joana(lluita interna del seu desig carnal amb la idealització del record amorós), cant espiritual; 224 versos estramps en qè demana la misericòrdia i l’ajuda divines, poesia circumstancial, poemes d temàtica diversa(adreçats al rei i a altres poetes).

superació d la lírica provençal; Ausiàs és el 1er a abandonar gran part d les convencions d la poètica trobadoresca: l’ús d l’occità, l’hermetisme formal, el tractament tòpic d l’amor cortés...A partir d’ell podrem parlar d’1 poes produïda íntegrament en valencíà(exposa el conflicte intern i personal del poeta. La seua innovació temàtica+notable és el reconeixement profund d la dimensió humana d les pers: ell mateix com a matèria poètica i una nova visió d la dona.

Un jo irrepetible: Ell sabia q la seua poesia, altament conceptual, era molt personal,  no es podia explica amb les paraules dels predecessors ni amb una llengua artificiosa.Abandona l’artificiositat d la llengua occitana, deixava arrere ambientacions amables i virtuosismes tècnics trobadorescos x a descriure el seu món convuls, poblat d personatges marginals, condemnats, malalts o torturats, enmig d’1 natura inquietant. S’ha considerat q la seua poesia és una autoconfessió o una teràpia lit x a superar les contradiccions q el torturaven.