Chuletas y apuntes de Música de Formación Profesional

Obra Sinfónica y de Cámara de Robert Schumann

Producción Sinfónica

• Compuso la 1ª Sinfonía, apodada "Primavera".
• La célula motívica inicial de esta obra presenta similitudes con la novena sinfonía de Schubert.
• Esta sinfonía se distingue por su espontaneidad y frescura.
• Obertura, Scherzo y Finale, Op. 52: Estructura similar a una sinfonía, pero compuesta solo por tres movimientos.
• La 4ª Sinfonía, titulada "Fantasía sinfónica", fue editada en último lugar, aunque corresponde cronológicamente a su 2ª Sinfonía. Se caracteriza por su libertad formal y la aparición de la palabra "ataca", que sirve de nexo entre movimientos.

Conciertos y Obras para Piano y Orquesta

Schumann desarrolló su Concierto para piano y orquesta en la menor a partir... Continuar leyendo "Evolución Sinfónica y Música de Cámara en Schumann y la Innovación Orquestal de Liszt" »

Gèneres musicals del Barroc

• Tocata: peça composta per ser interpretada amb un instrument.
• Oratori: música vocal religiosa per a solistes, cor i orquestra que explica una història de temàtica religiosa de l'Antic o del Nou Testament.
• Suite: conjunt de peces que antigament eren danses i que s'interpreten amb instruments. Algunes peces són més lentes i d'altres més ràpides.
• Missa: música religiosa per a veus i instruments que consta de diverses parts fixes (Glòria, Credo, Sanctus, Agnus Dei) que s'intercalen en la cerimònia litúrgica.
• Òpera: música vocal per ser escenificada que explica una història, sovint de temàtica mitològica amb déus i altres personatges.
• Concert: composició instrumental per a solista o solistes i orquestra

Acontecimientos que delimitan la época del Barroco:

El nacimiento de la ópera y la muerte de J.S. Bach.

Orígenes de la Ópera

¿Dónde nace la Ópera? En Florencia.

¿Quién compuso la primera ópera? Jacobo Peri.

¿En qué ciudad se abrió el primer teatro público con taquilla? En Venecia.

¿Quién practicó por primera vez en la orquesta los “tremolos” y el “pizzicato”? Claudio Monteverdi.

¿Qué característica impuso Jean-Baptiste Lully en la ópera? La Obertura.

¿Cuál es el tema principal de las óperas barrocas? La mitología griega.

¿Qué escritor francés colaboró con Lully creando la “comedia-ballet”? Molière.

¿En qué ciudad alemana tuvo más arraigo la ópera nacional? Hamburgo.

Formas Musicales del Barroco

¿Qué forma

El Barroco Medio (Mediados del Siglo XVII)

A mediados del siglo XVII, el centro de innovación musical se trasladó de Italia a Francia.

Francia: Jean-Baptiste Lully y la Ópera Francesa

En Francia, Jean-Baptiste Lully desarrolló un nuevo tipo de ópera. Esta ópera francesa enfatizaba elementos de la danza. Se desarrolló un estilo musical melódico para los solistas, a la vez claro y elegante, adaptado a los textos franceses, que acompañó el auge del virtuosismo vocal en Italia.

Tanto los estilos operísticos de Italia como los de Francia distinguían entre los recitativos y las extensas arias, que relajaban las tensiones emocionales de los personajes individuales. Durante el siglo XVII, la comunicación de las emociones más significativas... Continuar leyendo "La Evolución Musical del Barroco Medio: Compositores, Géneros y Centros de Innovación (1650-1700)" »

Elementos Fundamentales de la Música

El Ritmo

Generalmente llamamos ritmo a la combinación de figuras y silencios que sirve de esqueleto a una melodía. Tiene que ver con una relación entre la duración de sonidos cortos y largos. El ritmo se refiere al flujo de movimiento controlado.

La Melodía

La melodía es el punto de partida y el elemento más visible de una pieza musical; es decir, aquello de lo que nuestros oídos son más conscientes al escucharla. La melodía es, en la mayoría de los casos, el punto focal de una composición y consiste en una combinación de notas de una escala.

La Armonía

Se siente, pero no se escucha a grandes rasgos. La armonía es la parte de la música que regula la relación sonora entre una melodía y su acompañamiento.... Continuar leyendo "Elementos Fundamentales de la Música y Clasificación de Agrupaciones Instrumentales" »

La música al Renaixement

Context històric

El Renaixement s'inicia a Itàlia i al Ducat de Borgonya entre els segles XV i XVI.
Les ciutats-estats italianes estaven dirigides per famílies de l'alta burgesia (Florència - Mèdici, Màntua - Gonzaga).
Amb el casament dels reis catòlics, la corona de Castella i Aragó es va expandir, així com el Ducat de Borgonya.
A les ciutats, la noblesa competia, rodejant-se d'artistes i literats per cultivar-se, preferint els plaers i les riqueses de la vida mundana, els valors humans i la bellesa abans que les guerres.

• Religiós: Reforma i Contrareforma
• Científic: Copèrnic, Galileu
• Geogràfic: descobriments de nous territoris
• Tecnològic: invenció de la impremta

En l'art, es va augmentar l'interès pels temes... Continuar leyendo "La música al Renaixement: context històric i característiques" »

Textura

El més important en la polifonia renaixentista és que se subordinen els textos (grecs o llatins) - el text ha de ser comprensible.
Tres textures que es succeeixen: polifònica contrapuntística, polifònica homofònica i polifònica melodia acompanyada.
Les melodies instrumentals segueixen el model vocal.

Ritme

S'utilitzen ritmes populars i de dansa. En les partitures hi havia indicació de compàs a l'inici de l'obra, però no hi havia les línies divisòries, la dinàmica.

Dinàmica

La dinàmica no s'especifica en les partitures, es deixa a la lliure interpretació de l'intèrpret, que pot ornamentar-les i variar-les al seu gust.
Giovanni Gabriel va crear les primeres indicacions d'intensitat (forte i piano) en una obra instrumental i crea... Continuar leyendo "Característiques de la música renaixentista" »

• Cançoners del Renaixement espanyol: el de Segovia, Barcelona, Colombina, Medinaceli, Montecassino, Uppsala, Palau (recull la música de la cort dels Reis Catòlics, on molts dels villancicos són del músic-poeta Juan del Encina.

• La música espanyola del cançoner fuig del racionalisme de la música francoflamenca, cercant la senzillesa compositiva i l’expressivitat del text, com la música italiana.

• Cançoner de duc de Calàbria: Música de la cort valenciana la qual comptava amb una esplèndida capella. Va ser imprès a Venècia.

• Compositors cançoners: C. de Morales, B. Càrceres, M. Fletxa el Vell, N. Gombert

Religiosa

La reforma dels literaris a Alemanya, la reforma dels anglicans a Anglaterra i el Concili de Trento són tres fets religiosos... Continuar leyendo "Música del Renaixement Espanyol: Cançoners i Música Religiosa" »

Luis de Narváez escriu Los seis libros de Delphin.
Diego Ortiz escriu el Tratado de glosas sobre cúpulas.
Luis Venegas, Alonso de Mudarra i Antonio de Cabezón també escriuen tractats.

Instruments

Vihuela → Viola de mà.
Viola da braccio i cornetto → Instruments anomenats en italià.

Subfamílies dins la corda amb teclat:

• Corda pinçada: espireta, virginal, clavicèmbal.

• Corda percudida: clavicordi.

Instruments no utilitzats avui en dia en la música simfònica: trompeta, timbals, pandero, pandereta, clavicèmbal, arpa, viola de gamba.

L’orgue en el Renaixement és fix o portatiu. Els instruments s’agrupaven en alts (vent-metall) i en baixos (vent-fusta). Les danses eren acompanyades pel llaüt.

Formes musicals

La dansa era un requisit imprescindible... Continuar leyendo "La Música i els Instruments del Renaixement" »

Cinema Nacional Francès: Nouvelle Vague (1955-1965)

La Nouvelle Vague és un dels moviments més influents de la història del cinema, canviant la valoració de la figura del director. Sense la Nouvelle Vague no s'entén el cinema dels anys 70-80. El moviment comença amb la creació de filmoteques a França, espais on es projectaven i conservaven films d'alt valor cinematogràfic o històric. Això permetia veure pel·lícules de dècades anteriors, atraient molts parisencs a la Cinémathèque Française. Allà descobreixen un cinema més ampli del que s'estava projectant habitualment. Joves cineastes col·laboraven activament en tertúlies després de les pel·lícules i comencen a publicar en revistes de crítica de cinema, destacant Cahiers